À bientôt, j'espère
![]() ![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Chris Marker Mario Marret |
Producció | Slon i Iskra |
Fotografia | Pierre Lhomme |
Distribuïdor | First Run Features |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 1968 |
Durada | 43 minuts |
Idioma original | francès ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Descripció | |
Gènere | Documental |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
À bientôt, j'espère és un documental dirigit per Chris Marker i Mario Marret, estrenat el 1968.
Argument
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Citadelle_de_Besan%C3%A7on_7.jpg/220px-Citadelle_de_Besan%C3%A7on_7.jpg)
La pel·lícula relata la vaga a la fàbrica de teixits Rhodiaceta de Besançon, el 1967,[1] a través dels testimonis dels obrers sobre les seves condicions de treball i motivacions.[2] Aquesta vaga té un aspecte particular de part l'assimilació del pla cultural pel pla social:[2] les reivindicacions no giren més només al voltant de l'empresa (salaris o seguretat de la feina), sinó també sobre l'estil de vida que la societat imposava a la classe obrera.[2] Els obrers vaguistes que ocupen la fàbrica tenen als seus disposició del material per filmar els esdeveniments, gràcies a Chris Marker, Jean-Luc Godard i Bruno Muel.[1]
Referències
Enllaços externs
- À bientôt, j'espère a Icarus Films (anglès)
- À bientôt, j'espère anàlisi i crítica a DVDClassik (francès)
- À bientôt, j'espère anàlisi i crítica a Ciné-club de Caen (francès)