1910 en el cinema

Aquest article és una llista d'esdeveniments sobre el cinema que es van produir durant el 1910.

Esdeveniments

  • Gener – Es funda la Wiener Kunstfilm, primera productora austríaca.
  • 18 de març – S'estrena la primera versió cinematogràfica de la novel·la Frankenstein (1818) de Mary Shelley (Frankenstein produïda pels Edison Studios. Es tracta d'una de les primeres pel·lícules de por i Charles Ogle interpretava el monstre.
  • 6 de maig – S'estrena als Estats Units el primer noticiari filmat en Kinemacolor, titulat “Funeral of Edward VII”.
  • Karl Marbe i Max Wertheimer demostren l'error de la persistència retinal, evidenciant que la percepció del moviment es basa essencialment en un fenomen de síntesi cerebral, que ells anomenen "efecte Phi".[1]
  • Florence Lawrence esdevé la primera estrella del cinema quan la productora Independent Moving Pictures Company of America (IMP) utilitza el seu nom per publicitar les pel·lícules en que participa.[2]
  • A Londres es crea la Pathé News per tal de produir noticiaris i documentaris.[3]
  • Marcus Loew s'associa amb Adolph Zukor, Joseph Schenck i Nicholas Schenck i reanomena la seva cadena de sales d'exhibició “Loew's Consolidated Enterprises”.

Selecció de pel·lícules estrenades el 1910

  • Charles Ogle caracteritzat com a Frankenstein en la versió de 1910 feta per la Edison
    Abraham Lincoln's Clemency
  • Afgrunden (Dinamarca), protagonitzada per Asta Nielsen
  • Alice's Adventures in Wonderland
  • As It Is In Life, dirigida per D. W. Griffith i protagonitzat per Mary Pickford
  • The Blue Bird
  • The Broken Oath, primera pel·lícula que per promocionar-la es va usar el nom de la seva actriu protagonista, Florence Lawrence, juntament amb una foto d'aquesta per identificar-la.[4]
  • A Christmas Carol (Edison)
  • The Family Doctor
  • Faust (Itàlia/ Cines) dirigit per Enrico Guazzoni
  • Faust (França) produïda per la Éclair
  • Frankenstein de la Edison Studios, dirigida per J. Searle Dawley.
  • The Fugitive, dirigida per D. W. Griffith
  • Funeral of Edward VII
  • The Ghost in the Oven, produïda per William Selig
  • The House with Closed Shutters, dirigida per D. W. Griffith
  • Hugo, the Hunchback, dirigida per William Selig.
  • Den Hvide Slavehandel (Dinamarca), dirigida per August Blom
  • Inferno (Itàlia/ Helios Films).
  • In Old California, dirigida per D. W. Griffith. Primera pel·lícula en rodar-se íntegrament a Hollywood.[5]
  • In the Border States, dirigida per D. W. Griffith
  • The Johnson-Jeffries Fight
  • The Key of Life, produïda per la Thomas Edison Co.
  • A Lad from Old Ireland, dirigida per Sidney Olcott
  • The Minotaur escrita i dirigida per J. Stuart Blackton per a la Vitagraph.
  • New York of Today, produïda pels Edison Studios
  • La Police en l′an 2000, una de les primeres pel·lícules de ciència-ficció de la Gaumont.[6]
  • Ramona, dirigida per D. W. Griffith i protagonitzada per Mary Pickford.
  • L'Auberge Rouge (França/ Pathé) dirigida per Camille de Morlhon i escrita per Abel Gance.
  • Robert le diable (França/ Gaumont) dirigida per Étienne Arnaud i protagonitzada per Leonce Perret.
  • Le roi de Thulé (França) dirigida per Étienne Arnaud i Louis Feuillade.
  • The Skeleton (Vitagraph)
  • Slippery Jim, dirigida per Ferdinand Zecca
  • Thunderbolt
  • The Unchanging Sea, dirigida per D. W. Griffith
  • Uncle Tom's Cabin (Vitagraph), primera pel·lícula dramàtica de 3 bobines (uns 40 minuts) produïda per una empresa nord-americana.[7]
  • Le Vitrail Diabolique, dirigida per Georges Mélies
  • White Fawn's Devotion, dirigida per James Young Deer el primer director indi americà.
  • Willful Peggy (Biograph), dirigida per D.W. Griffith i protagonitzada per Mary Pickford..
  • The Witch of the Glen (britànica/ Warwick Productions)
  • The Wonderful Wizard of Oz

Naixements

  • David Niven
    3 de gener – John Sturges, director estatunidenc (d. 1992)
  • Paulette Goddard (fotograma de Temps moderns)
    12 de febrer – Luise Rainer, actriu alemanya (d. 2014)
  • 27 de febrer – Joan Bennett, actriu estatunidenca (d. 1990)
  • 1 de març – David Niven, actor estatunidenc (d. 1983)
  • 8 de març – Claire Trevor, actriu estatunidenca (d. 2000)
  • 23 de març – Akira Kurosawa, director japonès (d. 1998)
  • 23 d'abril – Simone Simon, actriu francesa (d. 2005)
  • 15 de maig – Constance Cummings, actriu francesa (d. 2005)
  • 23 de maig – Scatman Crothers, cantant, músic, ballarí i actor estatunidenc (d. 1986)
  • 3 de juny – Paulette Goddard, actriu estatunidenca (d. 1990)
  • 9 de juny – Robert Cummings, actor estatunidenc (d. 1990)
  • 24 de juny – Martha Sleeper, actriu de cinema i teatre estatunidenca (d. 1987)
  • 4 de juliol – Gloria Stuart, actriu estatunidenca (d. 2010)
  • 27 de juliol – Lupita Tovar, actriu mexicana (d. 2016)
  • 4 d'agost – Anita Page, actriu estatunidenca (d. 2008)
  • 6 d'agost – Charles Crichton, director britànic (d. 1999)
  • 8 d'agost – Sylvia Sidney, actriu de cinema i teatre estatunidenca (d. 1999)
  • 12 d'agost – Jane Wyatt, actriu estatunidenca (d. 2006)
  • 16 d'agost – Mae Clarke, actriu estatunidenca (d. 1992)
  • 19 de setembre – Margaret Lindsay, actriu estatunidenca (d. 1981)
  • 29 de setembre – Virginia Bruce, actriu estatunidenca (d. 1982)
  • 8 d'octubre – Paulette Dubost, actriu francesa (d. 2011)
  • 23 d'octubre – Hayden Rorke, actor de cinema i televisió estatunidenc (d. 1987)
  • 27 d'octubre – Jack Carson, actor canadenc (d. 1963)
  • 4 de desembre – Alex North, compositor estatunidenc (d. 1991)
  • 13 de desembre – Lillian Roth, cantant i actriu estatunidenca (d. 1980)
  • 31 de desembre – Roy Rowland, director estatunidenc (d. 1995)

Debuts

Referències

  1. Guia del Museu del Cinema. 1a ed. Girona: Fundació Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol, 1998, p. 24. ISBN 84-605-7328-1. 
  2. Lawrence, Florence «Growing Up with the Movies (IV)». Photoplay Magazine, Febrer 1915, pàg. 142-146.
  3. «History of British Pathé – British Pathé and the Reuters historical collection». [Consulta: 13 setembre 2020].
  4. Shail, Andrew. The Origins of the Film Star System: Persona, Publicity and Economics in Early Cinema (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-05-30, p. 129-130. ISBN 978-1-350-11141-7. 
  5. Pawlak, Debra Ann. Bringing Up Oscar: The Story of the Men and Women Who Founded the Academy (en anglès). Open Road Media, 2012-01-10. ISBN 9781453226186. 
  6. Wass, Janne. «Police in the Year 2000» (en anglès), 27-03-2018. [Consulta: 13 setembre 2020].
  7. «"A decided innovation": The 3-Reel Vitagraph Production (1910)» (en anglès). Stephen Railton & the University of Virginia. [Consulta: 3 març 2020].
  8. «Alec B. Francis ranks high as Goldwyn player». Motion Picture News, 29-12-1917, pàg. 4549.