32a cerimònia dels Premis César

Plantilla:Infotaula esdeveniment32a cerimònia dels Premis César
Imatge
El Theatre du Chatelet
Map
 48° 51′ 28″ N, 2° 20′ 47″ E / 48.8578°N,2.3464°E / 48.8578; 2.3464
Tipuscerimònia dels Premis César Modifica el valor a Wikidata
Data24 febrer 2007 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició32 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióThéâtre du Châtelet (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
PresentadorValérie Lemercier Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació
Emissora originalCanal+ Modifica el valor a Wikidata
Transmès per
Canal+ Modifica el valor a Wikidata

IMDB: ev0000157/2007 Modifica el valor a Wikidata

La 32a cerimònia dels Premis César — també coneguts com Nuit des César — que premiava les pel·lícules estrenades el 2006, va tenir lloc el 24 de febrer de 2007 al Théâtre du Châtelet.[1]

Va ser presidida per Claude Brasseur i presentada per Valérie Lemercier. Aquesta cerimònia va ser dedicada a la memòria de Philippe Noiret. Fou emesa a Canal+, on la cerimònia va ser seguit per 2,3 milions d'espectadors. Això correspon al 12% de l'audiència.[2]

Presentadors i ponents

Desenvolupament

Les dues pel·lícules amb més nominacions (nou) van ser les més premiades. Lady Chatterley de Pascale Ferran va obtenir cinc premis (millor pel·lícula, millor actriu, millor fotografia, millor guió adaptat i millor vestuari), mentre que Ne le dis à personne de Guillaume Canet en va obtenir quatre (millor director, millor actor, millor música original i millor muntatge). Per contra, Dies de glòria de Rachid Bouchareb, també amb nou nominacions, només va guanyar el premi al millor guió original.[3] Per primer cop es va concedir un premi al millor documental, que fou atorgat a Dans la peau de Jacques Chirac, de Michel Royer i Karl Zéro, qui va ser motiu de diverses al·lusions degut a la proximitat de les eleccions presidencials.[4] L'acte també va servir perquè Pascale Ferran fes una oportunitat per fer una crida a la reforma del sistema d'assegurança d'atur per als treballadors intermitents del sector de l'entreteniment que considerava “amenaçat”, així com pel sistema de producció cinematogràfica francesa.[5]

Guanyadors i nominats

Els guanyadors s'indiquen en negreta

  • Lady Chatterley — dirigida per Pascale Ferran — produïda per Gilles Sandoz
  • Dies de glòria — dirigida per Rachid Bouchareb — produïda per Jean Bréhat
  • Je vais bien, ne t'en fais pas — dirigida per Philippe Lioret — produïda per Christophe Rossignon
  • Ne le dis à personne — dirigida per Guillaume Canet — produïda per Alain Attal
  • Chanson d'amour — dirigida per Xavier Giannoli — produïda per Édouard Weil i Pierre-Ange Le Pogam
  • Valérie Lemercier a Fauteuils d'orchestre
  • Dani a Fauteuils d'orchestre
  • Bernadette Lafont a Prête-moi ta main
  • Mylène Demongeot a La Californie
  • Christine Citti a Chanson d'amour
  • Malik Zidi a Les Amitiés maléfiques
  • Georges Babluani a 13 Tzameti
  • Vincent Rottiers a Le Passager
  • Arié Elmaleh a L'École per tous
  • James Thierrée a Desacord perfecte
  • Rasha Bukvic a La Californie
  • Mélanie Laurent a Je vais bien, ne t'en fais pas
  • Déborah François a L'última nota
  • Marina Hands a Lady Chatterley
  • Aïssa Maïga a Bamako
  • Maïwenn a Pardonnez-moi
  • Pascale Ferran, Roger Bohbot i Pierre Trividic per Lady Chatterley
  • Guillaume Canet i Philippe Lefèbvre per Ne le dis à personne
  • Jean-François Halin i Michel Hazanavicius per OSS 117: El Caire, niu d'espies
  • Philippe Lioret i Olivier Adam per Je vais bien, ne t'en fais pas
  • Jean-Michel Ribes per Cœurs
  • Julien Hirsch per Lady Chatterley
  • Patrick Blossier per Dies de glòria
  • Éric Gautier per Cœurs
  • Christophe Offenstein per Ne le dis à personne
  • Guillaume Schiffman per OSS 117: El Caire, niu d'espies
  • Maamar Ech-Cheikh per OSS 117: El Caire, niu d'espies
  • Dominique Douret per Dies de glòria
  • Jean-Luc Raoul per Les Brigades du Tigre
  • François-Renaud Labarthe per Lady Chatterley
  • Jacques Saulnier per Cœurs
  • Hervé de Luze per Ne le dis à personne
  • Martine Giordano per Chanson d'amour
  • Yannick Kergoat per Dies de glòria
  • Sylvie Landra per Fauteuils d'orchestre
  • Hervé de Luze per Cœurs
  • François Musy i Gabriel Hafner per Chanson d'amour
  • Jean-Marie Blondel, Thomas Desjonquères i Gérard Lamps per Cœurs
  • Jean-Jacques Ferran, Nicolas Moreau i Jean-Pierre Laforce per Lady Chatterley
  • Pierre Gamet, Jean Goudier i Gérard Lamps per Ne le dis à personne
  • Olivier Hespel, Olivier Walczak, Franck Rubio i Thomas Gauder per Dies de glòria
  • Marie-Claude Altot per Lady Chatterley
  • Jackie Budin per Cœurs
  • Charlotte David per OSS 117: El Caire, niu d'espies
  • Pierre-Jean Larroque per Les Brigades du Tigre
  • Michèle Richer per Dies de glòria
Millor curtmetratge
  • Fais de beaux rêves de Marilyne Canto
  • Bonbon au poivre de Marc Fitoussi
  • La Leçon de guitare de Martin Rit
  • Le Mammouth Pobalski de Jacques Mitsch
  • Les Volets de Lyèce Boukhitine

Referències

  1. Cerimònia dels César 2007 al web de l'Acadèmia del Cinema Francès
  2. «César 2015 : Audiences en légère hausse pour Canal+», 21-02-2015.
  3. Le sensuel 'Lady Chatterley' roi des César, Le Figaro, 24 de febrer de 2007
  4. 32e cérémonie des César - Cinq prix pour Lady Chatterley, Le Devoir, 26 de febrer de 2007,
  5. César: le sacre de «Lady Chatterley», Libération, 25 de febrer de 2007

Vegeu també

Enllaços externs