Argument ad ignorantiam
Un argument ad ignorantiam o argument d'ignorància és una fal·làcia lògica que intenta demostrar una conclusió a partir de la ignorància sobre la seva falsedat. O dit d'una altra manera, afirma que si un determinat fet no es pot explicar, llavors no pot succeir, o que si la prova d'un fet no ha estat demostrada, llavors aquest fet no pot existir.[1]
En la seva forma general es pot escriure:
- Ningú no ha demostrat A;
- Per tant A és fals.
A pot ser una altra proposició, com "B és vertader":
- Ningú no ha demostrat "B és vertader";
- Per tant B és fals.
O com "B és fals":
- Ningú no ha demostrat "B és fals";
- Per tant B és vertader.
Clarament, aquest tipus d'argument és fal·laç. La premissa (1) pot ser vertadera, però això no garanteix la conclusió (2). En altres paraules, «l'absència de prova no és pas prova d'absència».
Introducció
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/Russell1907-2.jpg/220px-Russell1907-2.jpg)
Argument bàsic
Els arguments que apel·len a la ignorància per arribar a una conclusió definitiva es basen "simplement" en el fet que la veracitat de la proposició no és refutada. Aquests arguments no tenen en compte que els límits de la comprensió o la certesa no canvien el que és veritat.[2] És a dir, no "informen" sobre la realitat. Això és el que la realitat és; i aquesta no "espera" que la lògica humana o l'anàlisi es formulen. La realitat existeix en tot moment, i existeix independentment del que està en la ment de cadascú. Sent així que l'impuls real de la ciència i l'anàlisi racional és el de separar la noció preconcebuda del que la realitat és, i en tot moment estar oberts a l'observació de la naturalesa tal com es comporta, per tal de descobrir vertaderament la realitat.