Arsites
![]() | Per a altres significats, vegeu «Arsites (príncep)». |
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | segle IV aC ![]() | ||||
Mort | 334 aC ![]() | ||||
Causa de mort | Suïcidi ![]() | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupació | alt càrrec ![]() | ||||
Carrera militar | |||||
Conflicte | Batalla del Granic ![]() |
Arsites en grec antic Ἀρσίτης) va ser el darrer sàtrapa de Dascilios entre els anys 353 aC i 334 aC.
Aproximadament l'any 353 aC el sàtrapa Artabazos II i els seus cunyats Mentor i Memnó, revoltats contra el rei, van haver de fugir a Macedònia i la satrapia va passar a Arsites, que se suposa podria ser un dels fills d'Ariobarzanes de Dascilios.
L'any 338 aC Arsites va ajudar a Perint contra Macedònia. Arsites, amb les seves forces i les d'altres sàtrapes de l'Àsia Menor, va lluitar a la batalla del riu Grànic el 334 aC contra Alexandre el Gran. Derrotats els perses Arsites va fugir cap a Frígia amb les restes de l'exèrcit però acusat de la derrota i deprimit per no haver-se retirat davant d'Alexandre cremant el territori, es va suïcidar.[1][2][3]
Referències
- ↑ Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, I, 13-17
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, I, 29, 7
- ↑ Smith, William (ed.). «Arsites». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 27 gener 2022].