Arthur Erdélyi

Infotaula de personaArthur Erdélyi
Biografia
Naixement(hu) Arthur Diamant Modifica el valor a Wikidata
2 octubre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 desembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Edimburg (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
President Societat Matemàtica d'Edimburg
1971 – 1971
← Norrie Everitt Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Alemanya de Praga (1937–1938)
Universitat Tecnològica de Brno (1926–1928) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Edimburg (1964–1977)
Institut Tecnològic de Califòrnia (1947–1964)
Universitat d'Edimburg (1939–1947) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1975–)
Acadèmia de les Ciències de Torí (1953–)
Reial Societat d'Edimburg (1945–) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Bateman Manuscript Project Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • operador d'Erdelyi-Kober Modifica el valor a Wikidata
Estudiant doctoralJohn R. Rice, Paul Rooney, David Colton, Robert Owens, Charles Swanson, Thomas Boehme, Douglas Willett, Jack Macki, Adam McBride i Jet Wimp Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEva Neuburg Modifica el valor a Wikidata
ParesIgnác József Armin Diamant i Frieda Roth
Premis

Arthur Erdélyi (Budapest, 2 d'octubre de 1908 - Edimburg, 12 de desembre de 1977) va ser un matemàtic jueu hongarès emigrat del seu país.

Vida i obra

Arthur Diamand era fill d'Ignác Diamand, qui va morir quan ell era nen i, posteriorment, va adoptar el cognom del seu padrastre: Edérlyi.[1] Va fer tota la seva escolarització, primària i secundària, a la seva vila natal de Budapest des de 1914 fins a 1926.[2] Degut a les limitacions imposades als jueus pels estudis universitaris, es va traslladar a Moràvia, per a fer els estudis universitaris d'enginyeria a la universitat tecnològica de Brno, la qual va abandonar el 1928 sense graduar-se.[3] El 1930 va iniciar la recerca en matemàtiques i el 1938 va sotmetre una col·lecció dels seus articles publicats a la universitat alemanys de Praga per a obtenir el títol de doctor que li va ser concedit sense dificultats.[4] Sota circumstàncies normals, hagués seguit una carrera docent a Txecoslovàquia, però la invasió nazi del seu país, el feu fugir de les persecucions antisemites i, gràcies a Edmund Whittaker, va aconseguir una plaça docent a la universitat d'Edimburg el 1939.[5] A Edimburg es va casar amb la escriptora i poetessa Eva Neuburg-Griffel, també exiliada austríaca.[6]

Durant el seu període a Edimburg (1939-1949) va participar en la comunitat musical de la ciutat, ja que tocava prou bé la viola i el violí, i es va interessar per la geologia, afició que va portar a tots els llocs on va estar com Califòrnia o Austràlia fent llargues excursions per les seves muntanyes.[7] El 1949, l'Institut Tecnològic de Califòrnia li va proposar fer-se càrrec del projecte d'editar els manuscrits de Harry Bateman,[8] i es va traslladar a Pasadena on va ser professor titular a Caltech. Fruit del seu treball editorial i d'altres matemàtics associats al projecte Bateman, es van editar les monumentals obres:[9]

  • Higher Transcendental Functions Volums 1, 2 i 3 (1953) ISBN 0-486-44614-X ISBN 0-486-44615-8 ISBN 0-486-44616-6. Amb permís de l'editorial propietària dels drets, hi ha còpies a l'abast del públic: Vols 1, 2 i 3 o Vol. 1 Arxivat 2021-09-30 a Wayback Machine., Vol. 2 Arxivat 2021-09-30 a Wayback Machine. i Vol. 3 Arxivat 2022-02-20 a Wayback Machine..
  • Tables of Integral Transforms Volums 1 i 2 (1954) ISBN 0-07-019549-8. Còpies a l'abast del públic: Vols. 1 i 2 o Vol.1 Arxivat 2020-07-04 a Wayback Machine. i Vol.2 Arxivat 2020-07-04 a Wayback Machine.

El 1963, en rebre una invitació de la universitat d'Edimburg, va retornar a la que ell considerava la seva universitat per ocupar una càtedra de matemàtiques.[10] Amb el seu vigor i coneixements va redreçar un departament que havia estat deprimit els darrers anys, des de la desaparició de Whittaker.[11] Va morir a Edimburg el 1977.

Els coneixements de matemàtiques d'Erdélyi eren enciclopèdics, sobre qualsevol tema podia parlar amb autoritat, coneixia la bibliografia més rellevant i sovint ho acompanyava d'anècdotes sobre la seva experiència personal.[12] A part dels llibres abans citats del projecte Bateman, va ser l'autor de dos influents llibres: Asymptotic expansions (1955) i Operational calculus and generalized functions (1962).[13] A més, va publicar gairebé dos centenars d'articles científics.[14] Les seves aportacions més originals van ser en els camps de les funcions especials,[15] de la teoria de les pertorbacions singulars,[16] de l'anàlisi asimptòtica[17] i de les equacions diferencials parcials singulars.[18] D'especial rellevància van ser els seus treballs en expansions asimptòtiques[19] en la generalització de la integral de Riemann-Liouville, l'avui conegut com operador d'Erdélyi-Kober.[20]

Referències

  1. ↑ Jones, 1979, p. 267.
  2. ↑ Mackie, 1979, p. 63.
  3. ↑ Colton, 1979, p. 191.
  4. ↑ Jones, 1979, p. 268.
  5. ↑ Colton, 1979, p. 192.
  6. ↑ Erdélyi, 2002, p. 6-7.
  7. ↑ Jones, 1979, p. 269-270.
  8. ↑ Jones, 1979, p. 272.
  9. ↑ Colton, 1979, p. 193.
  10. ↑ Jones, 1979, p. 274-275.
  11. ↑ Colton, 1979, p. 194-195.
  12. ↑ Mackie, 1979, p. 64.
  13. ↑ Colton, 1979, p. 202.
  14. ↑ Jones, 1979, p. 280-286.
  15. ↑ Colton, 1979, p. 196.
  16. ↑ Colton, 1979, p. 197.
  17. ↑ Colton, 1979, p. 198.
  18. ↑ Colton, 1979, p. 200.
  19. ↑ O'Malley, 2014, p. 29.
  20. ↑ Mason, 2019, p. 93.

Bibliografia

  • Colton, David «Arthur Erdélyi» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 11, Num. 2, 1979, pàg. 191-206. DOI: 10.1112/blms/11.2.191. ISSN: 1469-2120.
  • Erdélyi, Eva «Three Worlds» (en anglès). The Edinburgh Star, Num. 42, 2002, pàg. 5-7.
  • Jones, Douglas Samuel «Arthur Erdélyi, 2 October 1908 - 12 December 1977» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 25, 1979, pàg. 267-286. DOI: 10.1098/rsbm.1979.0009. ISSN: 0080-4606.
  • Mackie, A.G. «Professor Arthur Erdélyi» (en anglès). Proceedings of the Edinburgh Mathematical Society, Vol. 22, Num. 1, 1979, pàg. 63-64. DOI: 10.1017/S0013091500027826. ISSN: 0013-0915.
  • Mason, Ali. Advanced Differential Equations (en anglès). Ed.Tech Press, 2019. ISBN 978-1-83947-389-0. 
  • O'Malley, Robert E. Historical Developments in Singular Perturbations (en anglès). Springer, 2014. ISBN 978-3-319-11923-6. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arthur Erdélyi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Colton, David. «Erdélyi, Arthur». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 1r gener 2022]. (anglès)
  • Jones, D.S. «Erdélyi (formerly Diamand), Arthur». Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 1r gener 2022]. (anglès)
  • Muñoz García, Amelia. «Arthur Erdélyi: Solucionador de problemas». Radio Sefarad. [Consulta: 1r gener 2022]. (castellà)
  • «Science Mathematics and Technology II». The American Hungarian Federation. [Consulta: 1r gener 2022]. (anglès)
Registres d'autoritat
Bases d'informació