Càrex

Càrex
Carex
Carex halleriana
Dades
Font de	sedge ^(en)
Planta
Tipus de fruit	aqueni

Taxonomia

Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Poales
Família	Cyperaceae
Subfamília	Cyperoideae
Gènere	Carex L., 1753


Nomenclatura
Gènere	femení
Distribució

Càrex (Carex) és un gènere d'herbàcies d'angiospermes de la família de les ciperàcies. És el gènere més ric en espècies de la família. L'estudi de les plantes del gènere càrex rep el nom de caricologia. El botànic Carl Ludwig Willdenow publicà el primer llibre d'aquesta matèria el 1805.

Etimologia

El seu nom deriva i indica l'aspresa de les seues fulles, que tenen una vora aspra i a vegades fins i tot tallant.

Del llatí carex, -icis (carecta, -ae) = nom dels càrexs (Carex L.). Segons Robertson (1979), estaria relacionat amb el grec charaktós, -e, -on = dentat, amb osques, asserrat, etc.; grec kàrcharos, -on = agut, tallant, de dents afilades, aspres; i del grec keíro = esquilar, tallar, rapar; el que al·ludiria a la natura tallant del marge foliar i el nervi mitjà.

Descripció

Són plantes perennes gràcies a la presència d'un rizoma subterrani dels nusos del qual creixen les arrels, els brots (fèrtils i estèrils), i les mateixes branques del rizoma. Depenent de la proximitat dels nusos, hi haurà plantes cespitoses si creixen molt junts, o reptants si estan més separats. Aquests nusos tenen escates foliars que poden aparèixer reduïdes al nervi, la qual cosa fa que el rizoma semble que està cobert per fibres.

Les fulles tenen el mateix aspecte que el de les gramínies, variant el color des del glauc o verd blavós fins al verd fosc, poden estar enrotllades, aquillades, canaliculades, planes o plegades, amb l'àpex estretit bruscament o més o menys gradualment, amb la secció plana o trígona. Les fulles tenen unes baines tancades, aquest tret s'empra per a la seua taxonomia a nivell d'espècie, especialment les de les fulles inferiors, que poden romandre seques o descompondre's en fibres. Els àpexs d'aquestes beines poden presentar, a manera de prolongació de la part interna de la beina, una lígula, soldada al limbe de la fulla en la seua major part, però queda lliure una petita part la forma de la qual és d'importància per a discriminar l'espècie.

Les tiges fèrtils són generalment de secció trígona, poden ser llises o estar cobertes d'aculis, especialment en la part superior.

Les flors s'agrupen en inflorescències de tipus espiga, solitàries o reunides en panícules o raïms. Mentre unes espècies tenen espigues unisexuals, altres en tenen de bisexuals, aquestes últimes tenen les flors masculines en la part apical (andrògines), o amb unes poques flors masculines a la base i l'àpex i flors femenines en la part mitjana, sent més rar a l'inrevés. La inflorescència té a la seua part inferior una bràctea de forma variable. Les flors femenines estan formades per un gineceu tancat en una estructura lageniforme, l'utricle, que al seu torn està protegit per una gluma inserida en l'eix de l'espiga. L'utricle és l'element més important per a diferenciar les espècies del gènere, encara que també és important la forma i el color de la gluma. El primordi seminal està format per 2 o 3 carpels soldats que produeixen un fruit en aqueni. Presenten 2 o 3 estigmes, també és un tret amb importància taxonòmica. La flor masculina està reduïda a tres estams protegits per una bràctea o gluma que sorgeix de l'eix de l'espiga. La forma de l'àpex i el color de la gluma són variables.

Distribució

Les espècies de càrex es troben a gairebé tot el món, encara que n'hi ha unes poques a les terres baixes tropicals i a l'Àfrica subsahariana. La majoria, però no totes, es troben en aiguamolls, com ara pantans, torberes calcàries, praderies entollades, rierols i séquies, en qualsevol zona humida amb aigua més o menys permanent. Es tracta d'un dels grups de plantes dominants en l'àrtic i la tundra alpina. Toleren una profunditat d'aigua de fins a 50 cm.

Taxonomia

Els estudis morfològics, ontogènics, citogenètics i moleculars apunten a l'origen polifilètic del gènere i al caràcter artificial de la classificació infragenètica; si bé, l'immadur estat de coneixements de molts grups aconsella ser observador i adoptar la classificació de A. O. Chater (in Tutin & al. (editors), Fl. Eur. 5:290-323 (1980)), que segueix bàsicament a G. Kükenthal i divideix el gènere en 4 subgèneres. Llur nomenclatura ha sigut actualitzada seguint bàsicament T.V. Egorova (Sedges Russia, 1999).

Primoxarex - espècies la inflorescència de les quals es redueix a una espiga terminal solitària.
Vignea - inflorescències amb diverses espigues bisexuals sèssils, profil·les absents en la base de les espigues.
Indocarex - inflorescències amb diverses espigues bisexuals pedunculades, profil·le de la base de les espigues inferiors utriculiforme.
Eucarex - inflorescència composta per diverses espigues generalment unisexuals pedunculades, profil·le de la base de les espigues ocreiforme.

Citogenètica

El gènere Càrex, junt amb altres gèneres de ciperàcies i juncàcies, posseeix una sèrie de particularitats citogenètiques, entre les quals destaquen:

Avortament de tres dels quatre nuclis resultants del procés meiòtic i, per tant, no es formen tètrades (només en ciperàcies)
Meiosi postreduccional amb autoorientació cromosomàtica en Anafase I i coorientació en Anafase II.
Cromosomes sense centròmer localitzat.
Freqüents processos de fusió i fissió de cromosomes amb viabilitat dels productes i gènesi de sèries aneuploides. A aquest procés de formació d'aneuploides s'anomena agmatoploïdia.

Aquestes característiques són importants per a comprendre l'evolució que ocorre dins del gènere i ha sigut objecte de nombrosos estudis.

Taxonomia

Carex abrupta
Carex acuta L.
Carex acutiformis Ehrh.
Carex arenaria L.
Carex alba
Carex albida
Carex albonigra
Carex aligata
Carex alma
Carex amplifolia
Carex angustata
Carex aquatilis
Carex arcta
Carex asturica Boiss.
Carex atherodes
Carex athrostachya
Carex atrofusca
Carex aurea
Carex barbarae
Carex binervis Sm.
Carex bohemica
Carex brevicollis DC.
Carex brevior
Carex breweri
Carex brachystachys
Carex brizoides
Carex buxbaumii
Carex camposii Boiss. et Reuter
Carex canescens L. (syn. C. cinerea Poll.)
Carex capillaris L.
Carex capitata
Carex caryophyllea Latourrette
Carex cephalophora
Carex cespitosa L.
Carex chordorrhiza Ehrh.
Carex comosa
Carex concinnoides
Carex conferta Hochst. ex A.Rich.
Carex curvula Al.
Carex cusickii
Carex cyperoides
Carex davalliana Sm.
Carex davisii
Carex demissa Hornern.
Carex depauperata Curtis ex With.
Carex despressa Link
Carex diandra
Carex digitata L.
Carex disperma
Carex distachya Desf.
Carex distans L.
Carex disticha Hudson
Carex divisa Hudson
Carex divulsa Stokes
Carex dioica
Carex dolichostachya
Carex douglasii
Carex durieui Steudel
Carex echinata Murray
Carex elata All. (= C. stricta)
Carex ericetorum Pollich
Carex extensa Good.
Carex ferruginea Scop.
Carex festucacea
Carex filifolia
Carex filiformis L.
Carex fimbriata
Carex firma
Carex flacca Schieber
Carex flava L.
Carex fracta
Carex geyeri
Carex globularis L.
Carex grayi
Carex guestphalica
Carex halleriana Amo
Carex hassei
Carex haydeniana Olney^[1]
Carex helleri
Carex heteroneura
Carex hirta L.
Carex hispida Willd.
Carex hoodii
Carex hordeistichos Vill.
Carex hostiana DC.
Carex humilis Leysser
Carex hystericina
Carex illota
Carex interior
Carex jamesii Schwein
Carex jonesii
Carex lachenalii Schkuhr
Carex laevigata Sm.
Carex lasiocarpa
Carex lenticularis
Carex leporinella
Carex leptalea
Carex limosa
Carex liparocarpos Gaudin
Carex livida
Carex loliacea
Carex longii
Carex luzulina
Carex lyngbyei
Carex macloviana
Carex macrostylon Lapeyr.
Carex mairii Cosson et Germ.
Carex mariposana
Carex maritima
Carex mertensii
Carex microglochin
Carex microptera
Carex molesta
Carex monostachya
Carex montana L.
Carex multicaulis
Carex multicostata
Carex muricata L.
Carex muskingumensis Nutt.
Carex nebrascensis
Carex nervina
Carex neurophora
Carex nigra (L.) Reichard
Carex nigricans
Carex norvegica
Carex nudata S.Watson
Carex obnupta
Carex obtusata
Carex occidentalis
Carex oedipostyla Duval-Jouve
Carex ornithopoda Willd.
Carex otrubae Podp.
Carex ovalis Gooden
Carex pachystachya
Carex pallescens L.
Carex panicea L.
Carex paniculata L.
Carex pansa
Carex pairae
Carex pauciflora Lightf.
Carex paupercula Michx.
Carex paridoxa
Carex parviflora Host.
Carex pellita
Carex pendula Hudson
Carex pensylvanica
Carex petasata
Carex phaeocephala
Carex pilulifera L.
Carex polymorpha
Carex praeceptorum
Carex praecox Schreber
Carex praegracilis
Carex praticola
Carex proposita
Carex pulicaris L.
Carex pseudocyperus L.
Carex pulicarus
Carex punctata Gaudin
Carex pyrenaica Wahlenb.
Carex raynoldsii
Carex remota L.
Carex riparia Curtis
Carex rossii
Carex rostrata Stokes
Carex rupestris
Carex scoparia
Carex scopulorum Vill.
Carex sempervirens Vill.
Carex serotina Mérat
Carex serpenticola
Carex sheldonii
Carex siderosticha
Carex simpliciascula
Carex simulata
Carex solandri
Carex sparganioides
Carex specifica
Carex spectabilis
Carex spicata Hudson
Carex spissa
Carex straminiformis
Carex stricta
Carex strigosa Hudson
Carex subnigricans
Carex sylvatica Hudson
Carex teretiuscula
Carex thouarsii
Carex umbrosa Host
Carex utriculata
Carex vallicola
Carex vernacula
Carex vesicaria L.
Carex vulpina L.
Carex vulpinoidea
Carex wahuensis

Galeria

Diagrama de la flor- A. masculina; B. femenina (3 estigmes); C. femenina (2 estigmes); D. Esquema d'una flor femenina.
Gra de pol·len típic del gènere Carex.
Carex curta
Càrex corbat (Carex curvula)
Carex diandra
Càrex estelat (Carex echinata)
Carex elata
Carex flacca
Carex hoodii
Carex pendula
Carex sprengel
Carex stipata
Carex stipata
Carex tristachya
Carex utriculata

Referències

↑ USDA NCRS. "Carex haydeniana (cloud sedge)". United States Department of Agriculture (USDA), Natural Resources Conservation Service (NCRS), PLANTS Database. Accessed June 30 2007.