Capità general de Catalunya

Esquema del sistema de govern borbònic basat en tres institucions polítiques: La nova Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.

El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó. Originalment, el capità general de fet tenia atribuïdes la jurisdicció militar a tota Catalunya i en època de Pi i Arimón el seu estat major el formaven aquest, un mariscal de camp, un brigadier, un tinent coronel, tres comandants, cinc capitans i un tinent, a més dels oficials a càrrec de l'arxiu militar d'un oficial primer, dos oficials segons i dos oficials tercers. Així mateix, el capità general presidia la Reial Audiència, que dirimia qüestions de justícia. També tenia de fet delegades les qüestions de seguretat ciutadana de Catalunya. En aquest sentit, a càrrec seu hi havia les esquadres de Catalunya, fundades el 1719 per a perseguir austriacistes i que fou el germen del que més tard seria el Cos de Mossos d'Esquadra; i les Rondas Volantes Extraordinarias del Resguardo de Cataluña - anomenats Pirrots o Parrots - fundades el 1770 que perseguien els contrabandistes.[1]

Des de la reforma administrativa de 1835 va mantenir les regions militars existents, però el capità general ja només tindrà funcions militars i perdrà les funcions civils, que restaran en mans del governador civil.[2] La capitania general de Catalunya formarà part de la IV Regió Militar fins que en 1984 fou integrada en la Región Militar Pirenaica Oriental amb seu a Barcelona.[3]

Inicialment, el capità general s'instal·là al Palau Reial del Pla de Palau de Barcelona, fins que el 1846 es traslladà al convent de la Mercè que es trobava sense ús després de la bullanga de 1835 i les successives desamortitzacions, i que fou reformat diversos cops durant els segles XIX i XX.[4]

Llista de capitans generals de Catalunya

Regnat de Felip V
Regnat de Ferran VI
  • 1749-1754. Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, marquès de la Mina (segona vegada)
  • 1754-1755. Agustín de Ahumada y Villalón, governador de Barcelona (cap militar accidental) (conflicte entre el marquès de la Mina i la Reial Audiència de Catalunya, la qual pretengué assumir el poder polític)
  • 1755-1767. Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola, marquès de la Mina (tercera vegada) (des de 1759 regna Carles III)
Regnat de Carles III
Regnat de Carles IV
Regnats de Ferran VII i Josep I
Imperi de Napoleó I (Governadors generals)
Junta Superior de Catalunya
Regnat de Ferran VII (restauració)
Regnat d'Isabel II
Govern Provisional de 1868 a 1870
Regnat d'Amadeu I d'Espanya
Primera República Espanyola
Govern Provisional de 1873 a 1874
Regnat d'Alfons XII d'Espanya
Regnat d'Alfons XIII d'Espanya
Segona República Espanyola
Franquisme
Regnat de Joan Carles I
Caps de la Regió Militar Pirenaica
Inspectors Generals de l'Exèrcit
[6]

Vegeu també

Referències

  1. Pi i Arimon, 1854, p. 649-655.
  2. «Capità general de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Creada la Región Militar Pirenaica Oriental, con sede en Barcelona, El País, 26 de novembre de 1986
  4. Millán Rubio, Joaquín, Martínez Delgado, Pablo. El Palau de Capitania General de Barcelona. Departament de Relacions Institucionals. Generalitat de Catalunya. 2008 http://www.gencat.cat/drep/dgri/sumaris/llibre_capitania.pdf
  5. Altres fonts assenyalen a Jerónimo Girón de Moctezuma Ahumada y Salcedo, marquès de las Amarillas, però fou el marquès de Baños el Comandant General de les Armes del Principat (Solé i Cot, 2008, pàg. 145-146)
  6. «BOE núm. 215» (en castellà), 07-09-2002.

Bibliografia

  • Solé i Cot, Sebastià. El Gobierno del Principado de Cataluña por el capitán general y la Real Audiencia -el Real Acuerdo- bajo el régimen de Nueva Planta (1716-1808). Una aportación al estudio del procedimiento gubernativo a finales del Antiguo Régimen (en castellà). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2008, p. 143-147 [Consulta: 2 agost 2022]. 
  • Pi i Arimon, Andreu Avel·lí. Barcelona antigua y moderna, ó Descripcion é historia de esta ciudad desde su fundacion hasta nuestros dias (en castellà). Barcelona: Impr. y Libr. Politécnica de Tomás Gorchs, 1854, p. 358 [Consulta: 19 febrer 2014]. 
  • Emilio Fernández Maldonado: Relación de Virreyes y Capitanes Generales de Cataluña (siglos XV al XXI) Arxivat 2010-09-21 a Wayback Machine..
  • Vegeu aquesta plantilla
Monarquia
d'Espanya
Conceptes
Territoris
Furs d'Aragó  · Furs de València  · Furs de Mallorca  · Furs de Catalunya
Corts
Diputacions
Reial Audiència d'Aragó (1528−1707)  · Reial Audiència de València (1506−1707)  · Reial Audiència de Catalunya (1493-1716)  ·
Protagonistes
Monarquia
absoluta
Conceptes

Absolutisme  · Dret diví dels reis  · Gal·licanisme  · Regalisme  · Real Acuerdo  · Corregiment  · secretaries d'estat · Intendència  ·

Audiència d'Aragó  · Reial Audiència de València  · Reial Audiència de Mallorca  · Reial Audiència de Catalunya  ·
Bases d'informació