Charles Lucien Bonaparte

Aquest autor és citat en taxonomia animal amb el nom «Bonaparte».

Charles Lucien Bonaparte

Nom original	(fr) Charles Lucien Jules Laurent Bonaparte (fr) Charles Lucien Bonaparte
Biografia
Naixement	(fr) Charles Lucien Jules Laurent Bonaparte 24 maig 1803 París
Mort	29 juliol 1857 (54 anys) París
Sepultura	Ajaccio Chapelle Impériale (en)
Activitat
Camp de treball	Ornitologia
Ocupació	biòleg, zoòleg, ornitòleg, ictiòleg
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1839–) Acadèmia de Ciències de Rússia American Antiquarian Society Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Prussiana de les Ciències
Obra
Abrev. zoologia	Bonaparte
Altres
Títol	Kniaz
Família	Dinastia Bonaparte
Cònjuge	Zénaïde Charlotte Julie, Princesse de Canino Bonaparte (1822–valor desconegut)
Fills	Napoléon-Charles Bonaparte, Léonie Stéphanie Elise Bonaparte (en) , Charlotte Honorine Joséphine Pauline Bonaparte (en) , Marie Désirée Eugénie Joséphine Philomène Bonaparte (en) , Bathilde Aloïse Léonie Bonaparte (en) , Albertine Marie Thérèse Bonaparte (en) , Alexandrine Gertrude Zénaïde Bonaparte (en) , Joseph Lucien Bonaparte (en) , Augusta Bonaparte Gabrielli (en) , Lucien-Louis Bonaparte, Julie Bonaparte, Charles Albert Bonaparte (en)
Pares	Lucien Bonaparte   i Marie Alexandrine Charlotte Louise Laurence de Bleschamp, princesse de Canino Bonaparte
Germans	Charlotte Bonaparte Gabrielli, Letitia Christine Bonaparte, Paul Marie Bonaparte, Louis Lucien Bonaparte i Pierre Napoléon Bonaparte
Premis  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències

Charles Lucien (Carlo) Jules Laurent Bonaparte, segon príncep de Canino i Musignano (París, 24 de maig del 1803 - 29 de juliol del 1857) fou un naturalista i ornitòleg francès. Fou el fill de Lucien Bonaparte i Alexandrine de Bleschamp, i nebot de l'emperador Napoleó.^[1]

Bonaparte fou educat a Itàlia i, després de casar-se amb la seva cosina Zenaida el 29 de juny del 1822 a Brussel·les, viatjà als Estats Units. Abans de marxar d'Itàlia ja havia descobert un nou sílvid desconegut fins aleshores, la boscarla mostatxuda, que fou descrita per Temminck. Durant el viatge recollí exemplars d'un nou petrell, que fou descrit per Kuhl.

Bonaparte es dedicà a posar al dia l'American Ornithology d'Alexander Wilson, i la versió revisada fou publicada entre el 1825 i el 183]. El 1824 Bonaparte intentà fer que l'aleshores desconegut John James Audubon fou acceptat per l'Academy of Natural Sciences, però l'ornitòleg George Ord s'hi oposà.

A la fi de 1826, Bonaparte i la seva família tornaren a Europa. Visità Alemanya, on conegué Philipp Jakob Cretzschmar, i Anglaterra, on conegué John Edward Gray al Museu Britànic i tornà a trobar Audubon. El 1828, la família s'assentà a Roma. Entre el 1832 i el 1841, Bonaparte publicà la seva obra sobre els animals d'Itàlia, Iconografia della Fauna Italica. El 1849 fou elegit per l'Assemblea Romana i participà en la creació de la República Romana. Segons Jasper Ridley, quan l'Assemblea es reuní per primera vegada: «Quan el nom de Carlo Bonaparte, que era membre de l'Assemblea per Viterbo, fou cridat, ell respongué al passatge de revista cridant Viva la Repubblica!»^[2]Participà en la defensa de Roma contra els 40.000 soldats francesos enviats pel seu cosí Lluís Napoleó. Deixà Roma després que l'exèrcit republicà fos derrotat al juliol del 1849. Desembarcà a Marsella però Napoleó li ordenà deixar el país.

Viatjà a Anglaterra on va anar a la reunió de la British Association a Birmingham. Aleshores visità Sir William Jardine al sud d'Escòcia. Bonaparte començà a preparar una classificació metòdica de totes les aus del món, visitant museus d'arreu d'Europa per estudiar-ne les col·leccions. Durant aquest temps se li permeté tornar a França, i s'assentà a París durant la resta de la seva vida. Publicà el primer volum del seu Conspectus Generum Avium abans de morir, i el segon volum fou editat per Hermann Schlegel.

Vegeu també

• Cyanoramphus
• Nyctiphrynus
• Nyctiprogne

Referències