David Pingree

Infotaula de personaDavid Pingree
Biografia
Naixement(en) David Edwin Pingree Modifica el valor a Wikidata
2 gener 1933 Modifica el valor a Wikidata
New Haven (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 novembre 2005 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Providence (Rhode Island) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNorth Burial Ground 41° 50′ 53″ N, 71° 24′ 25″ O / 41.848117°N,71.406924°O / 41.848117; -71.406924 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Harvard - sànscrit, estudis clàssics (1950–1960)
Phillips Academy (–1950) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaMaterials for the Study of the Transmission of Greek Astrology to India Modifica el valor a Wikidata (1960 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiDaniel Ingalls i Otto Neugebauer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistoriografia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat, historiador de les matemàtiques, astròleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Brown (1971–2007)
Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1968–1969)
Universitat Americana de Beirut (1964–1965)
Universitat de Chicago (1963–1971)
Universitat Harvard (1960–1963) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralKim Plofker, Takao Hayashi, Takanori Kusuba, Robert Lopilato, Setsuro Ikeyama, Clemency Williams, Micah Ross, Joseph Leichter i Toke Knudsen Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIsabelle Sanchirico
ParesDaniel Pingree
Premis
  • (desembre 1981)  Beques MacArthur
  • (1975)  Beca Guggenheim Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 84028246 Modifica el valor a Wikidata

David Pingree (New Haven, 2 de gener de 1933 - Providence, 11 de novembre de 2005) va ser un historiador de les matemàtiques i de l'astronomia antigues estatunidenc.

Vida i Obra

Era cec d'un ull i la seva visió de l'altre era limitada, per això no va practicar cap esport durant la seva escolarització i va dedicar tot el seu temps a la lectura, estudiant, a més de llatí i grec, sànscrit. En acabar els estudis secundaris a Andover (Massachusetts) el 1950, va ingressar a la universitat Harvard en la qual es va graduar el 1954 i es va doctorar el 1960.[1] Durant els seus estudis de postgrau va fer llargues estances a la Biblioteca Vaticana de Roma, al institut de recerca bizantina de Dumbarton Oaks de Washington DC i a l'Institut de Recerca Bhandarkar de Poona (Índia).[2] Després d'aquesta estança a l'Índia, va consultar amb Otto Neugebauer sobre l'existència d'elements babilonis en els antics escrits sànscrits d'astronomia i matemàtiques. Després d'aquesta primera relació, Neugebauer es va convertir en el seu mentor, col·lega i amic fins la seva mort el 1990.[3]

Des de 1960 fins a 1963 va ser professor de la universitat Harvard[4] i, a continuació, va ser professor de ciències antigues a l'Institut Oriental de la universitat de Chicago. Durant aquesta època a Chicago va començar a editar texts antics en sànscrit d'astronomia i astrologia,[5] a més de fer estances a la universitat Americana de Beirut i a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton. El 1971 es va traslladar a la universitat Brown per substituir Otto Neugebauer, que s'havia jubilat nominalment, en la direcció del potent departament d'història de la ciència d'aquesta universitat.[6]

En morir el 2005 per complicacions en la diabetis que sempre havia patit, el departament d'història de les matemàtiques de Brown va ser dissolt i va deixar d'existir.[7]

Pingree va ser autor o co-autor de quaranta tres llibres o monografies i de dos-cents quaranta articles científics.[8] Les seves recerques van cobrir els camps de les matemàtiques, de l'astronomia, de l'astrologia, de la màgia astral i del coneixment hermètic, demostrant que aquests camps no solament mereixen estudi per si mateixos, sinó que en les èpoques antiga i medieval estaven fortament interconnectats.[9]

Referències

  1. ↑ Burnett, 2008, p. 256.
  2. ↑ Calder III i Heilen, 2007, p. 517-518.
  3. ↑ Plofker, 2007, p. 3-4.
  4. ↑ Calder III i Heilen, 2007, p. 518.
  5. ↑ Plofker, 2007, p. 4.
  6. ↑ Burnett, 2008, p. 257.
  7. ↑ Plofker, 2007, p. 5.
  8. ↑ Burnett et al., 204, p. 863-883.
  9. ↑ Calder III i Heilen, 2007, p. 522.

Bibliografia

  • Burnett, Charles; Hogendijk, Jan P.; Plofker, Kim; Yano, Michio. Studies in the History of the Exact Sciences in Honour of David Pingree (en anglès). Brill, 2004. ISBN 90-04-13202-3. 
  • Burnett, Charles «David Edwin Pingree» (en anglès). Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 152, Num. 2, 2008, pàg. 255-259. ISSN: 0003-049X.
  • Calder III, William M.; Heilen, Stephan «David E. Pingree: An Unpublished Autobiography» (en anglès). Greek, Roman and Byzantine Studies, Vol. 47, Num. 5, 2007, pàg. 515-523. ISSN: 2159-3159.
  • Plofker, Kim «David Pingree (1933-2005)» (en anglès). Historia Mahematica, Vol. 34, Num. 1, 2007, pàg. 3-6. DOI: 10.1016/j.hm.2006.08.003. ISSN: 0315-0860.

Enllaços externs

  • Pingree, Isabelle; Steele, John M. «Pathways into the Study of Ancient Sciences» (en anglès). American Phylosofical Society, 2023. [Consulta: 31 gener 2024].
Registres d'autoritat
Bases d'informació