Eduard Tarragona i Corbella
| Nom original | (es) Eduardo Tarragona  | ||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||
| Naixement | 20 abril 1917 Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 29 març 2007 (89 anys) Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||
 Procurador en Corts | |||||||||||||||||||||||||||
| 6 de novembre de 1967 – 29 de desembre de 1969 | |||||||||||||||||||||||||||
| 11 de novembre de 1971 – 30 de juny de 1977 | |||||||||||||||||||||||||||
 Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||||||
| 10 de novembre de 1982 – 23 d'abril de 1986 | |||||||||||||||||||||||||||
| Circumscripció | Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | Advocat | ||||||||||||||||||||||||||
| Partit | Alianza Popular | ||||||||||||||||||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||||||||||||||||||
| Conflicte | Guerra Civil espanyola | ||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||
Eduard Tarragona i Corbella (Balaguer, 20 d'abril de 1917 - Barcelona, 29 de març de 2007)[1] fou un empresari i polític català.
Trajectòria
Durant la guerra civil espanyola lluità amb les tropes franquistes. Fou alumne de l'IESE i directiu de Galerías Tarragona. Es dedicà a fer d'empresari del sector del moble, fundant el 1956 Muebles Tarragona i el 1981 Expomobi.[2] Va presentar-se en les eleccions a procurador en Corts en les Corts franquistes pel terç familiar l'any 1967, en què surti elegit darrera de Joan Antoni Samaranch.[3][4] De totes maneres el 1969 dimití abans d'acabar el seu mandat "perquè no hi podia fer res",[5] i novament entre 1971 i 1977,.[6] Demanava que un ministre del govern espanyol residís a Catalunya i que tingués mossos d'esquadra a les seves ordres i que s'acabés la discriminació econòmica de Catalunya. Les seves campanyes electorals eren bilingües. També fou regidor de l'ajuntament de Barcelona de 1973 a 1979 sota les alcaldies de Joaquim Viola i Sauret i Enric Massó i Vázquez.
El 1976 se'l va vincular a l'Esquerra Democràtica de Catalunya de Ramon Trias i Fargas,[7] però a les eleccions generals espanyoles de 1977 es presentà com a independent al Senat d'Espanya, i no fou escollit. A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou elegit diputat per Aliança Popular per la província de Barcelona i fou Vocal de la Comissió de Defensa.[8] El 1986 deixà la política i fou col·laborador del Cercle d'Economia.
Obres
- Temas económicos (1959)
- El dirigente, la empresa y la coyuntura (1960)
- Una hora decisiva (1960)
- Conferencias y artículos de un industrial catalán (1961)
- La clave del desarrollo: combatir el signo negativo de nuestra balanza comercial (1965)
- Lo económico y lo político: mensaje a la clase media (1966)
- El libro negro de un procurador familiar (1971)
- Las elecciones norteamericanas vistas por un procurador familiar: experiencias de un viaje durante las elecciones presidenciales de 1968 (1971)
- El libro rojo de los subnormales (1972)
- Una voz que se ha hecho oír: los votos tienen voz (1973)
- Las elecciones de 1936 en Cataluña (1977)
- 331 preguntas al gobierno (1984)
Referències
- ↑ Esquela a La Vanguàrdia
- ↑ «Eduard Tarragona i Corbella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Edición del domingo, 01 octubre 1967, página 25 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ «Edición del jueves, 12 octubre 1967, página 25 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ Dimite el procurador Eduardo Tarragona La Vanguardia, 10 d'octubre de 1969
- ↑ Històric del Congrés dels Diputats
- ↑ Eduardo Tarragona, El País, 15 de juny de 1976
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
