Eduard Tarragona i Corbella

Infotaula de personaEduard Tarragona i Corbella
Nom original(es) Eduardo Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 abril 1917 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 2007 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Barcelona
  Procurador en Corts
6 de novembre de 1967 – 29 de desembre de 1969

11 de novembre de 1971 – 30 de juny de 1977
  Diputat al Congrés dels Diputats
10 de novembre de 1982 – 23 d'abril de 1986
CircumscripcióBarcelona
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitAlianza Popular
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
16 novembre 1982 – 23 abril 1986
Legislatura: segona legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Barcelona

Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 29 desembre 1969
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata

Eduard Tarragona i Corbella (Balaguer, 20 d'abril de 1917 - Barcelona, 29 de març de 2007)[1] fou un empresari i polític català.

Trajectòria

Durant la guerra civil espanyola lluità amb les tropes franquistes. Fou alumne de l'IESE i directiu de Galerías Tarragona. Es dedicà a fer d'empresari del sector del moble, fundant el 1956 Muebles Tarragona i el 1981 Expomobi.[2] Va presentar-se en les eleccions a procurador en Corts en les Corts franquistes pel terç familiar l'any 1967, en què surti elegit darrera de Joan Antoni Samaranch.[3][4] De totes maneres el 1969 dimití abans d'acabar el seu mandat "perquè no hi podia fer res",[5] i novament entre 1971 i 1977,.[6] Demanava que un ministre del govern espanyol residís a Catalunya i que tingués mossos d'esquadra a les seves ordres i que s'acabés la discriminació econòmica de Catalunya. Les seves campanyes electorals eren bilingües. També fou regidor de l'ajuntament de Barcelona de 1973 a 1979 sota les alcaldies de Joaquim Viola i Sauret i Enric Massó i Vázquez.

El 1976 se'l va vincular a l'Esquerra Democràtica de Catalunya de Ramon Trias i Fargas,[7] però a les eleccions generals espanyoles de 1977 es presentà com a independent al Senat d'Espanya, i no fou escollit. A les eleccions generals espanyoles de 1982 fou elegit diputat per Aliança Popular per la província de Barcelona i fou Vocal de la Comissió de Defensa.[8] El 1986 deixà la política i fou col·laborador del Cercle d'Economia.

Obres

  • Temas económicos (1959)
  • El dirigente, la empresa y la coyuntura (1960)
  • Una hora decisiva (1960)
  • Conferencias y artículos de un industrial catalán (1961)
  • La clave del desarrollo: combatir el signo negativo de nuestra balanza comercial (1965)
  • Lo económico y lo político: mensaje a la clase media (1966)
  • El libro negro de un procurador familiar (1971)
  • Las elecciones norteamericanas vistas por un procurador familiar: experiencias de un viaje durante las elecciones presidenciales de 1968 (1971)
  • El libro rojo de los subnormales (1972)
  • Una voz que se ha hecho oír: los votos tienen voz (1973)
  • Las elecciones de 1936 en Cataluña (1977)
  • 331 preguntas al gobierno (1984)

Referències

  1. Esquela a La Vanguàrdia
  2. «Eduard Tarragona i Corbella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Edición del domingo, 01 octubre 1967, página 25 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 20 març 2022].
  4. «Edición del jueves, 12 octubre 1967, página 25 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 20 març 2022].
  5. Dimite el procurador Eduardo Tarragona La Vanguardia, 10 d'octubre de 1969
  6. Històric del Congrés dels Diputats
  7. Eduardo Tarragona, El País, 15 de juny de 1976
  8. Fitxa del Congrés dels Diputats
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Segona Legislatura (1982 - 1986)
Barcelona
Raimon Obiols i Germà  · Josep Verde i Aldea  · Ernest Lluch i Martín  · Josep Maria Triginer i Fernández  · Eduardo Martín Toval  · Salvador Clotas i Cierco  · Xavier Rubert de Ventós  · Rodolf Guerra i Fontana  · Anna Balletbò i Puig  · Francesc Neira i León  · Juli Busquets i Bragulat  · Pere Jover i Presa  · Francesc Ramos i Molins  · Jordi Marsal i Muntalà  · Ramon Vancell i Trullàs  · Maria Dolors Renau i Manén  · Joan Colom i Naval  · Joan Marcet i Morera  · Gregorio López Raimundo  · Miquel Roca i Junyent  · Ramón Trías i Fargas  · Eduard Punset i Casals  · Joaquim Xicoy i Bassegoda  · Joaquim Molins i Amat  · Carles Gasòliba i Böhm  · Llibert Cuatrecasas i Membrado  · Josep Maria Trias de Bes i Serra  · Miguel Ángel Planas Segurado  · Eduard Tarragona i Corbella  · José Ramón Lasuén Sancho  · Josep Donadeu i Cadafalch  · Josep Segura Sanfeliu  · Francesc Vicens i Giralt  · Joan Blanch i Rodríguez  · Xavier Soto i Cortés  · Joaquim Ferrer i Roca  · Manuela de Madre Ortega  · Rafael Hinojosa i Lucena
Tarragona
Lleida
Girona
← I Legislatura •••• III Legislatura →
Registres d'autoritat
Bases d'informació