Emilio Ortuño Berte

Infotaula de personaEmilio Ortuño Berte

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 setembre 1862 Modifica el valor a Wikidata
Orà (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Mort1936 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Foment
17 de febrer de 1920 – 1 de setembre de 1920[1]
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEnginyer
PartitPartit Conservador
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
Senador del Regne
Diputat a Corts
Ministre de Foment d'Espanya
Modifica el valor a Wikidata

Emilio Ortuño Berte (Orà, 28 de setembre de 1862 – Madrid, octubre de 1936) va ser un enginyer de Camins i polític espanyol, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia

Va néixer a Orà el 28 de setembre de 1862[2] Llicenciat en Enginyeria de Camins a l'Escola de Camins de Madrid on impartirà classes com a professor i més tard com a catedràtic,[3] era emparentat per matrimoni amb Francisco Silvela qui el fa iniciar la seva carrera política en el si del Partit Conservador amb qui concorre a les eleccions generals espanyoles de 1899 en les quals obté un escó al Congrés per Arévalo (Àvila). En dues altres convocatòries tornarà a obtenir un escó per aquesta circumscripció electoral.

Va ser ministre de Foment entre el 17 de febrer i l'1 de setembre de 1920 en els gabinets que successivament van presidir Allendesalazar i Dato. També va ser l'últim espanyol que participà en la Comissió Consultiva Internacional per a l'ampliació del Canal de Suez.[4]

Va ser nomenat subsecretari de presidència en 1907 sota Antoni Maura i Director General de Correus en 1908 i com a tal, a més de crear la Caixa Postal d'Estalvis, va sotmetre al servei de Correus i Telègrafs a una important modernització destacant la construcció del Palau de Comunicacions de Madrid.

Va morir assassinat en 1936 a Madrid.[2] Un carrer porta el seu nom a Madrid (districte de Vallecas) i una altra al centre urbà de Benidorm (província d'Alacant).

Obres

  • Reformas de correos (1911)
  • El problema ferroviario. Algunas consideraciones acerca del nuevo régimen para la explotación de los ferrocarriles del servicio público (1917)

Referències

  1. «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 23 maig 2015].
  2. 2,0 2,1 «Ortuño Berte, Emilio». Congrés dels Diputats.
  3. Pedro Pascual. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la Restauración Canovista. Ediciones de la Torre, 1999, p.162. 
  4. Eduardo Saavedra y la Comisión Consultiva Internacional para la ampliación del Canal de Suez a la Biblioteca de Caminos (UPM)
Càrrecs públics
Precedit per:
Amalio Gimeno Cabañas
Ministre de Foment

(febrer-setembre) 1920
Succeït per:
Luis Espada Guntín
  • Vegeu aquesta plantilla
I Govern de Manuel Allendesalazar Muñoz (Conservador) (12 de desembre de 1919 – 5 de maig de 1920)
President de Govern
Ministre de la Governació
Ministre d'Estat
Ministre de Gràcia i Justícia
Ministre d'Hisenda
Ministre de Foment
Amalio Gimeno y Cabañas  · Emilio Ortuño Berte
Ministre de Guerra
Ministre de Marina
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
Ministre de Proveïments
(← SANCHEZ TOCA) Govern anterior •••• Govern següent (← III DATO)
  • Vegeu aquesta plantilla
III Govern d'Eduardo Dato e Iradier (Conservador) (5 de maig de 1920 – 13 de març de 1921)
President de Govern
Ministre de la Governació
Ministre d'Estat
Ministre de Gràcia i Justícia
Ministre d'Hisenda
Ministre de Foment
Emilio Ortuño Berte  · Luis Espada Guntín
Ministre de Guerra
Ministre de Marina
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
Ministre de Treball, Comerç i Indústria
(← I ALLENDESALAZAR) Govern anterior •••• Govern següent (← II ALLENDESALAZAR)