Ero e Leandro

Infotaula obra musicalEro e Leandro

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalHero and Leander Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalpintura Modifica el valor a Wikidata
CompositorGeorg Friedrich Händel Modifica el valor a Wikidata
Creacióc. 1604 Modifica el valor a Wikidata
Gènerecantata Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióAlle tot nu toe bekende schilderijen van Rubens (Vol. 1) (en) Tradueix 44 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena1707 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 2a0b4c20-262c-4e29-835e-1200b5637d8a Allmusic: mc0002380268 Modifica el valor a Wikidata

Ero e Leandro ("Hero i Leandre") també coneguda per Qual ti reveggio, oh Dio (HWV 150), és una cantata en llengua italiana de George Frideric Händel. Fou composta el 1707 durant la seva estada a Roma. Està en italià, i el llibret es creu que és del Cardenal Pietro Ottoboni, un important mecenes de les arts a Itàlia.[1][2]

És l'única de les cantates conegudes de Händel que, amb certesa raonable, se sap que va ser composta durant el patronatge del Cardenal Pietro Ottoboni. Händel va escriure moltes cantates per a ell i, a més d' Ero e Leandro, no es coneix prou bé quines altres ho són.[3] Fou publicada per primera vegada el 1999 com a part del Hallische Händel-Ausgabe, projecte per crear una edició completa de tot de les obres de Händel. Apareix a Georg Friedrich Händel. Kantaten mit Instrumenten, III: HWV 150, 165, 166, 170, 171, 173.[4]

Argument

Es basa en el mite grec d'Hero i Leandre, i una soprano solista és la que fa el paper d'Ero.[2] Ero troba al seu amor, Leandro, que ha mort ofegat; desesperada, s'arrenca els cabells, rebutjant simbòlicament la bellesa que havia provocat la fascinació de Leander per ella (i, per tant, que provocà la seva mort), i després es suïcida ofegant-se també al mar.[3]

Anàlisi musical

L'obra està escrita per a soprano sola (sense altres cantants), i una orquestra petita que consisteix en dos oboès, i dues seccions de corda: un concertino de violí solista i violoncel, i un concerto grosso amb dos violins, una viola, i baix continu.[5] A Ero e Leandro, els recitatius alternen amb les àries, fet habitual en les cantates però també en obres similars com en oratoris i òperes. Tanmateix, excepcionalment, Ero e Leandro acaba al final amb un recitatiu, en lloc d'una ària.[6][7]

Ero e Leandro és del primer període compositiu de Händel, quan quan havia anat a viure a Itàlia el 1706, i reemplaçava el seu estil germànic del seus inicis com a compositor per l'estil italià que utilitzaria a partir d'aquell moment.[8][9] La música d'Ero e Leandro seria reutilitzada per Händel en composicions posteriors: així la retrobem a la Sonata per a flauta dolça op. 1, núm. 2 i en el Utrecht Te Deum en l'ària "Vouchsafe, O Lord".[10][11] A Agrippina hi ha l'ària de la protagonista, "Non ho che cor amarti" que és una adaptació de "Se la morte no vorrà".[12]

Estructura

Hero i Leandre, obra de Ferdinand Keller.
  • Qual ti reveggio, oh Dio (Recitatiu)
  • Empio mare (Ària)
  • Amor, che ascoso (Recitatiu)
  • Se la morte non vorrà (Ària)
  • Questi dalla mia fronte (Recitatiu)
  • Si muora (Ària)
  • Ecco, gelide labbra (Recitatiu)[13]

Referències

  1. ↑ Donald Burrows (1997), The Cambridge Companion to Handel, Cambridge University Press,
  2. ↑ 2,0 2,1 GFHandel.com, G. F. Handel's Compositions HWV 101-200 Arxivat 2009-02-23 a Wayback Machine.
  3. ↑ 3,0 3,1 Ellen T. Harris (2001), Handel as Orpheus Harvard University Press, ISBN 0-674-01598-3, ISBN 978-0-674-01598-2, p. 50
  4. ↑ Harris, Ellen T (March 2001), "Kantaten mit Instrumenten, III: HWV 150, 165, 166, 170, 171, 173 (review)", in Notes 57: 3. pp. 736–37.
  5. ↑ Harris, Ellen T (March 2001), "Kantaten mit Instrumenten, III: HWV 150, 165, 166, 170, 171, 173 (review)", in Notes 57: 3. p. 737.
  6. ↑ Dean, Winton (1997), Humour with Human Commitment: Handel's "Agrippina".
  7. ↑ Ellen T. Harris (2001), Handel as Orpheus Harvard University Press, ISBN 0-674-01598-3, ISBN 978-0-674-01598-2, p. 54.
  8. ↑ Boyden et al, p. 56
  9. ↑ Dean, Winton (1980).
  10. ↑ Donald Burrows (1997), The Cambridge Companion to Handel, Cambridge University Press, ISBN 0-521-45613-4, ISBN 978-0-521-45613-5, pp. 188–89.
  11. ↑ Donald Burrows (2005), Handel and the English Chapel Royal, Oxford University Press, ISBN 0-19-816228-6, ISBN 978-0-19-816228-5, p. 89, footnote 43.
  12. ↑ Sawyer, John E Music and Letters, 80, 4, novembre 1999, pàg. 533-41. DOI: 10.1093/ml/80.4.531. JSTOR: 854988.Sawyer, John E Music and Letters, 80, 4, novembre 1999, pàg. 533-41. DOI: 10.1093/ml/80.4.531. JSTOR: 854988. (accés per subscripció).
  13. ↑ «Arkivmusic track listing». Arxivat de l'original el 2019-02-04. [Consulta: 19 juny 2019].
  • Vegeu aquesta plantilla
Òperes
Extractes d'òpera
Música incidental
  • The Alchemist
  • Alceste
Oratoris
Odes i mascarades
Cantates
Música sacra en llatí
  • Dixit Dominus
  • Gloria
  • Nisi Dominus
  • Salve Regina
Anthems
Canticles
Pastitxos
  • Nabal
  • Gideon
Concerts
  • Concert per a oboè núm. 3
  • Concert per a oboè núm. 1
  • Concert per a oboè núm. 2
  • Concerts per a orgue, op. 4
  • Concerts per a orgue, op. 7
  • Concerti grossi, op. 3
  • Concerti grossi, op. 6
Suites
Sonates per a solista
  • Sonates per a flauta
  • Sonates editades per Walsh (1732)
  • Sonates editades per Chrysander (1879)
  • "Sonates Fitzwilliam"
  • Sonata HWV 358
  • HWV 359a (violí)
  • HWV 359b (flauta)
  • HWV 360 (flauta d)
  • HWV 361 (violí)
  • HWV 362 (flauta d)
  • HWV 363a (oboè)
  • HWV 363b (flauta)
  • HWV 364a (violí)
  • HWV 364b (viola de g)
  • HWV 365 (flauta d)
  • HWV 366 (oboè)
  • 367a (flauta d)
  • HWV 367b (flauta)
  • HWV 369 (flauta d)
  • HWV 371 (violí)
  • HWV 378 (flauta)
  • HWV 379 (flauta)
Dubtoses:
  • HWV 368 (violí)
  • HWV 370 (violí)
  • HWV 372 (violí)
  • HWV 373 (violí)
  • HWV 374 (flauta)
  • HWV 375 (flauta)
  • HWV 376 (flauta)
Llistes i catàlegs
Festivals
Vegeu també
Categoria:Georg Friedrich Händel