Friedrich Gustav Jakob Henle

Infotaula de personaFriedrich Gustav Jakob Henle

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juliol 1809 Modifica el valor a Wikidata
Fürth Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 1885 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Göttingen Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri municipal de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bonn Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohannes Peter Müller Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina, patologia i anatomia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióanatomista, ictiòleg, professor d'universitat, patòleg, zoòleg, investigador mèdic, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Göttingen
Universitat de Zúric
Universitat de Heidelberg
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Royal Society (1873–)
Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Acadèmia de Ciències de Rússia
Acadèmia Prussiana de les Ciències
Acadèmia de Ciències d'Hongria
Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Reial Acadèmia de Medicina de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohannes Peter Müller i Karl Rudolphi Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAlbert von Kölliker i Carl Joseph Norden Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralTheodor Langhans Modifica el valor a Wikidata
Abrev. zoologiaHenle Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
  • Archive for the History of Medicine (en) Tradueix [ CH-001766-2: PN 199] Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJohanna Schoell (en) Tradueix i Marie Mathieu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (27 novembre 1873)  Membre estranger de la Royal Society
  • (1860)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts Modifica el valor a Wikidata

Friedrich Gustav Jakob Henle (9 de juliol de 1809 - 13 de maig de 1885),[1] va ser un metge, patòleg i anatomista alemany d'origen jueu. Va descobrir el bucle de Henle als ronyons junt amb altres estructures anatòmiques que porten el seu cognom. El seu assaig sobre el contagi per miasma va ser un dels primers arguments per la teoria dels gèrmens en les malalties. Va ser una figura important en el desenvolupament de la medicina moderna.[2]

Henle desenvolupà els conceptes de contagium vivum i contagium animatum, respectivament (Von den Miasmen und Kontagien, 1840) - seguint idees de Girolamo Fracastoro i el treball d'Agostino Bassi; així cofundant la teoria dels microorganismes com la causa de les malalties infeccioses. No va trobar per ell mateix espècies especials de bacteris - tasca aconseguida pel seu alumne Robert Koch. Els dos van posar les regles fonamentals de la definició de malalties causades per microbis: els Postulats Henle Koch.[3]

Biografia

Henle nasqué a Fürth, Baviera de pares jueus. Estudià medicina a la Universitat de Heidelberg i a la de Bonn, on es doctorà el 1832, va passar a ser professor d'anatomia. Va publicar sobre el sistema limfàtic, la distribució de l'epiteli, el cabell, la formació del mucus, la pus, etc.[3]

Obres

  • Sistema d'anatomia general (1841-1844).
  • Zoologia sobre el tauró i rajades.
  • Manual de Patologia Racional (1846).[3]
  • Manual d'Amatomia Humana Sistemàtica (1852-1873).[3]

El 1870, va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències. Morí a Göttingen, el 13 de maig de 1885.[3]

Bibliografia

  • Ueber die Ausbreitung des Epithelium im menschlichen Körper (1838)
  • Allgemeine Anatomie: Lehre von den Mischungs- und Formbestandtheilen des menschlichen Körpers (1841)
  • Handbuch der rationellen Pathologie (1846-1853)
  • Handbuch der systematischen Anatomie des Menschen (1855-1871)
  • Vergleichend-anatomische Beschreibung des Kehlkopfes mit besonderer Berücksichtigung des Kehlkopfes der Reptilien (1839)
  • Pathologische Untersuchungen (1840)

Referències

  1. ↑ Asimov, Isaac. «Henle, Friedrich Gustav Jakob». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 336. ISBN 8429270043. 
  2. ↑ Robinson, Victor, M.D.. The Life of Jacob Henle. Nova York: Medical LIfe Co, 1921. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Chisholm & 1911 Vol.13.5, p. 269
Attribution

 Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

Enllaços externs

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Friedrich Gustav Jakob Henle
  • Friedrich Gustav Jakob Henle. WhoNamedIt.
  • Biography and bibliography in the Virtual Laboratory of the Max Planck Institute for the History of Science
Registres d'autoritat
Bases d'informació