Funció quadràtica

Paràbola còncava amb el focus col·locat a l'eix OY

Les funcions quadràtiques són polinomis de segon grau amb una o diverses variables. Quan la funció depèn d'una única variable, aquesta té la forma f ( x ) = a x 2 + b x + c {\displaystyle f(x)=ax^{2}+bx+c} , amb a 0 {\displaystyle a\neq 0} ja que, si a fos igual que 0 {\displaystyle 0} , es tractaria d'una recta.[1] Es representen totes elles mitjançant paràboles i són contínues en tots els reals.

Cadascuna d'aquestes paràboles té un eix de simetria paral·lel a l'eix y, que passa pel vèrtex.

La seva forma (cap avall, cap amunt, més ampla, ...) depèn del signe de a {\displaystyle a} , coeficient principal del polinomi, de la manera següent:

  • Si dues funcions quadràtiques tenen el mateix coeficient del terme de grau 2, les paràboles corresponents són idèntiques, encara que poden estar situades en posicions diferents.
  • Si a > 0 {\displaystyle a>0} , tenen les seves branques cap amunt i també tenen un punt mínim absolut. Pertanyen el grup de les funcions còncaves
  • Si a < 0 {\displaystyle a<0} tenen les seves branques cap avall i per tant té un punt màxim absolut. Pertanyen el grup de les funcions convexes
  • Els punts màxims o mínims s'anomenen vèrtexs
  • Com major sigui a {\displaystyle a} , més estilitzada és la paràbola.
  • c {\displaystyle c} és l'ordenada a l'origen. El tall de la funció en l'eix Y {\displaystyle Y} és ( 0 , c ) {\displaystyle (0,c)} .

Vegeu també

Referències

  1. «Quadratic Equation» (en anglès). Wolfram MathWorld. [Consulta: 6 gener 2024].