Gau

Els "gaus" de l'alta edat mitjana vers l'any 1000

Gau (en plural Gaue) és una paraula alemanya que es pot traduir per país i equival al "pagus" llatí. Els gaue foren la divisió administrativa bàsica de la part oriental de l'Imperi Carolingi a l'alta edat mitjana, generalment sota comtes, i més tard dins del regne d'Alemanya i de l'Imperi també sota alguns senyors i vogts (advocats o delegats imperials).

Més endavant, sota el règim nacionalsocialista, es recupera el terme per referir-se a la nova divisió territorial implantada a partir del 1934.

La llista de gaue medievals és la següent:

Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z


A

  • Aachengau centrat a Aachen (Aquisgrà)
  • Aargau (Argòvia)
  • Ahrgau, regió de l'Ahr a Renània-Palatinat
  • Affagau, terres de Zwiefalten, Riedlingen, Hayingen
  • Agradingau terres del districte d'Emsland i Teil dels Països Baixos (Westerwolde), entre Aschendorf i Meppen.
  • Albgau o Alpgau al Marcgraviat de Baden, entre Wutach, Selva Negra, Hochrhein i Baar, anomenada pel riu Alb
  • Albegau[1] al riu Meurthe
  • Allgäu al sud-oest de Baviera i sud-est de Baden-Württemberg
    • Oberallgäu
    • Unterallgäu
    • Ostallgäu
    • Westallgäu
  • Almango al nord del Nithersi, est de l'Angeron, sud del Patherga
  • Altgau, Bad Tennstedt i Großfurra
  • Alzettegau[1] a l'Alzette a Luxemburg
  • Ambergau al nord-oest de el Harz
  • Ammergau a l'Alta Baviera
  • Ammergau avui districte d'Ammerland
  • Angeron (o Angerngau), al nord-oest de l'Ittergau (també Nithersi)
  • Anglachgau, a la dreta de la vall del Rin entre Rastatt i Mannheim
  • Antisengau
  • Apphagau a Suàbia
  • Ardennengau o País de les Ardenes a Alemanya, Bèlgica i Luxemburg
  • Arfeld
  • Argengau la regió de l'Argen
  • Aringo
  • Aschfeld
  • Astfala (també Astfalia, Hastfala, Ostfalengau), al nord de Hildesheim, i oest de Braunschweig
  • Attergau a l'Alta Àustria
  • Auelgau, al sud-est de Bonn
  • Augangau
  • Augau a l'oest del Nethegau
  • Augstgau a Baviera, Augsburg i el Lech
  • Augstgau al sud del Rin i sobre Basilea amb centre a Augst
  • Avalgau

B

  • Bachgau
  • Badanachgau
  • Balsamgau (Gau Balcsem, a Saxònia-Anhalt)
  • Baringau sud-oest de Meiningen)
  • Balvengau
  • Betuwe (a Gelderland, Països Baixos)
  • Bardengau (àrea de Lüneburg)
  • Bargengau (a Biel/Bienne i Berna a Suïssa)
  • Bertoldsbaar
  • Bidgau o Bitgau[1] centrat a Beda, avui Bitburg)
  • Binagau, també Bunnahagau
  • Bliesgau[1] al Blies (afluent del Saar)
  • Bonngau (centrat a Bonn)
  • Borgelngau
  • Bracbanti a Westfàlia
  • Breisgau (sud de Baden)
  • Brettachgau (districte de Heilbronn, a Baden-Württemberg)
  • Brukterergau
  • Buchonia (a l'àrea de Rhön, Spessart i Vogelsberg)
  • Buchsgau (al nord-oest de Suïssa (entre la Serralada del Jura i l'Aare)
  • Budissin (Bautzen)
  • Bukkigau a Schaumburg, Baixa Saxònia
  • Bunnahagau vegeu Binagau
  • Bulderngau
  • Burichingagau (a Suàbia, districtes de Reutlingen i Sigmaringen)
  • Bursibant (al Rin, àrea de Münsterland)

C

  • Chiemgau (Alta Baviera)
  • Chutizi (a Leipzig)
  • Ciervisti (a Zerbst)
  • Circipani, a Mecklemburg-Pomerània
  • Coledizi (Saxònia-Anhalt, àrees de Halle i Köthen)

D

  • Daleminzi (també Meissen)
  • Derlingau o Darlingau, a l'est de Braunschweig)
  • Dersagau o Dersigau, entre el Vechta i el Damme (Dümmer)
  • Desseri (també Dasseri), al Dosse
  • Deutzgau (a Colònia, a la riba esquerra enfront del Kölngau)
  • Dobnagau a Vogtland
  • Donaugau (Gegend, Straubing i Deggendorf a Baviera)
  • Drachgau (a Gmünd)
  • Dreingau (a Münsterland, triangle entre Greven, Lippstadt i Lünen)
  • Dreinigau a Saxònia
  • Drentgau a Westfàlia
  • Ducharin (també Thucharin o Tucherini), a Teuchern a Saxònia-Anhalt
  • Düffelgau (a Clèveris
  • Duisburggau (vegeu Ruhrgau)
  • Durgouwes, vegeu Mürztalgau
  • Duriagau a Suàbia

E

  • Eichelgau[1] al Eichel (afluent del Saar)
  • Eichsfeld
  • Eifelgau
  • Einrichgau a Katzenelnbogen
  • Elsenzgau, àrea de l'Elsenz al Baden septentrional
  • Elsgau (al nord del cantó del Jura)
  • Emsgau (a la desembocadura de l'Ems)
  • Engersgau (marge dret del riu Rin mitjà i el Westerwald)
  • Enggau
  • Engilin a Turíngia central
  • Ennstalgau, a Estíria
  • Enzgau a Württemberg septentrional i l'Enz
  • Erchgau a Württemberg meridional, i el Donau
  • Erdagau a Hessen
  • Eriggau
  • Ertgau, també Eritgau

F

  • Flachgau (a Salzburg)
  • Flenithi o Flenithigo, també Flenthigau a la regió de Gandersheim/Winzenburg
  • Filsgau a Suàbia i el riu Fils
  • Flutwidde (Städtedreieck Celle, Burgdorf i Peine
  • Volkfeldgau o Folkfeld a Francònia
  • Frickgau àrea del Rin i Aare al Fricktal
  • Friesach (a Caríntia i Estíria)
  • Friesenfeld
  • Frithenigau

G

  • Gandesemigau
  • Gartachgau a Württemberg septentrional i el Neckar
  • Gäu (Baden-Württemberg)
  • Gäu (a Soleure o Solothurn)
  • Genfer (a Suïssa)
  • Gerbercensis[1] nom llatí per la zona al nord-oest de Metz i de l'Orne
  • Germar-Mark (o Germara-Mark) a Hessen Oriental i Turíngia
  • Geraha a Turíngia
  • Gillgau al nord-oest de Colònia (Alemanya)
  • Glehuntare a Suàbia
  • Glemsgau a Württemberg septentrional al riu Glems
  • Goe auf der Hamel, al nord de Hameln
  • Gollachgau
  • Goßfeld o Grossfeld a Francònia
  • Gotzfeldgau, segurament a Hessen meridional
  • Grabfeld a Grabfeldgau (a la frontera entre Baviera i Turíngia; Schweinfurt es troba a la part més meridional de la comarca)
  • Grönegau a Osnabrück
  • Gudingau o Gud(d)ingo
  • Gunzwiti, a l'oest de Traisen a Baixa Àustria

H

  • Haduloha
  • Haigergau a Haiger, a l'Oberlahngau
  • Haistergau a l'alta Suàbia
  • Hamaland
  • Hardagau
  • Harzgau al Harz
  • Hasegau a Löningen al Münsterland
  • Haspengau a Bèlgica, entre Lieja i Hasselt
  • Hassegau a Mansfeld, Naumburg, Halle (Saxònia-Anhalt) i Wettin
  • Hassgau a Francònia Inferior)
  • Hastfalagau també Astfalia, Hastfala, Ostfalengau al nord de Hildesheim, i oest de Braunschweig
  • Hattenhuntare
  • Hatterungau Baixa Renània
  • Hattuariergau al Niers, entre Gennep i Geldern
  • Hegau al Württemberg del sud
  • Heilangau Bremervörde, Buxtehude, Harburg, Stade, etc.)
  • Helmegau, a Wallhausen i Kelbra
  • Hengistgau (Estíria occidental, centrada a Hengistburg/Hengsberg)
  • Hennegau, Hainaut, Hennegouw, a Bèlgica
  • Hessengau/Hessigau
    • Hessengau de Fritzlar i Kassel
    • Hessengau franc, comarca saxona a l'est i al sud de Baixa Saxònia i Westfàlia
  • Hettergau
  • Hlidbeki, de Lübbecke a Westfàlia
  • Holstengau a Schleswig-Holstein
  • Hrecwiti a Westfàlia
  • Hunsrückgau
  • Huosigau a Baviera
  • Husitingau (també Usitigau), a Weimar
  • Huygau a Lotaríngia

I

  • Iffgau (sud de Francònia)
  • Undrimagau o Ingeringgau (també Undrimagau, àrea de Knittelfeld i Judenburg)
  • Illergau al sud-est de Baden-Württemberg i sud-oest de Baviera
  • Isengau al riu Isen al sud-est de l'Alta Baviera
  • Itongau[1] al riu Nied (afluent del Saar)
  • Ittergau (Nithersi) a l'Eder mitjà

J

  • Jagstgau al Jagst
  • Jaun (Jauntal, a Caríntia
  • Jülichgau (a Jülich, sud-oest de Renania del Nord-Westfàlia)

K

  • Karosgau[1] (Eifel i Prüm)
  • Keldachgau (Düsseldorf, Mettmann, part de Solingen, més tard comtat de Berg)
  • Kelsgau (districte actual de Kelheim)
  • Kimmen (també Kinhem, Kinnin, Kemmenerland, Kennemerland), a Frísia
  • Kinziggau (a Hessen)
  • Klettgau (Baden meridional i Suïssa septentrional)
  • Knetzgau
  • Kochergau (també Cochengowe, al riu Kocher a Baden-Württemberg.
  • Kölngau, Colònia i la riba esquerra del Rin Colònia (Alemanya), el marge dret va ser el Deutzgau
  • Königssondergau (també Königssundragau o Königssundern), domini reial a Wiesbaden
  • Kraichgau (Baden septentrional)
  • Kroatengau (Gau Chrowati) a Caríntia
  • Künziggau (també Künzinggau, Quinzinggau, Chunzengau) al sud-oest de Passau
  • Kützgau (de Zülpichgau, format de manera separada el 898)

L

M

N

O

  • Oberlahngau
  • Oberrheingau (sud de Hessen)
  • Ochsenfurter (a Ochsenfurt a la baixa Francònia)
  • Odangau (a Villip, Werthhoven, Oedingen i Unkel
  • Orlagau a Saalfeld, Turíngia
  • Ortenau (també Mortenau, a Baden)
  • Osterwalde (a l'Altmark)
  • Osterburg a Weserbergland
  • Ostergau a Turíngia

P

Q

  • Quesizi (al districte de Delitzsch a Saxònia)
  • Quinzinggau (avui Künzinggau)

R

  • Radenzgau (Francònia inferior)
  • Rammachgau (nord de l'alta Suàbia)
  • Rangau (a Nuremberg)
  • Rebgau (a l'Alta Àustria)
  • Rheingau (a Wiesbaden i Darmstadt)
  • Riesgau (a Nördlingen)
  • Ringgau
  • Ripuariergau (sud-oest de Bonn amb Rheinbach i Münstereifel)
  • Rittigau (a Northeim, sud de la Baixa Saxònia)
  • Rizani
  • Rizzigau[1] llatí Pagus Reciensis i vicus Ricciacum a Dalheim 10 km a l'oest de Remich a Luxemburg
  • Rosselgau[1] al Rossel (afluent del Saar)
  • Rottgau, també Rotagau o Rottachgau (a Passau)
  • Rurgau (àrea del Rur a Renània del Nord-Westfàlia, regió d'Aachen)
  • Ruhrgau (o Duisburggau també anomenat modernament el Ruhr, amb Duisburg i Essen))
    • Alerta: Rurgau i Ruhrgau es confonen sovint en la literatura antiga.

S

  • Saalgau a Hammelburg
  • Saalegau a Turíngia
  • Saargau[1] (Alt Saargau amb Sarrebourg al riu Saar)
  • Saargau[1] (Baix Saargau amb Wallerfangen al riu Saar)
  • Salzgau (comecia Saltga, pagus Saltgo; a Salzgitter)
  • Salzgau a Bad Neustadt a Francònia
  • Salzburggau (Flachgau i Tennengau a Àustria, Rupertiwinkel i Reichenhall a Baviera)
  • Sanntalgau (més tard comtat de Cilli)
  • Sauergau[1] al riu Sauer a Luxemburg
  • Scarponagau[1] (francès Scarponnois o Scarponois), derivat del vicus Scarpona a Dieulouard i el Mosel·la entre Toul i Metz
  • Schefflenzgau a Württemberg, Odenwald
  • Scherragau, a Ebingen, Spaichingen, Tuttlingen
  • Schozachgau, a Württemberg del nord, al riu Schozach
  • Schussengau a l'alta Suàbia
  • Schwabengau, part oest de Saxònia-Anhalt
  • Schweinachgau Àrea de la part a l'oest del Danubi, a Passau (Baviera)
  • Schwerzgau a Württemberg meridional, amb Allmendingen
  • Scotelingo o Scotelingen, oest i nord-oest de Hildesheim
  • Seillegau[1] en francès Saulnois, al Seille (afluent del Mosel·la) i Salzburgen
  • Senonagischer, Francònia
  • Gau Serimunt entre el Saale, Mulde, Elba i Fuhne
  • Sisgau (nord-oest de Suïssa)
  • Siusili (també Susali) al riu Mulde a Saxònia
  • Skopingau a Schöppingen, Münsterland
  • Sornegau a la riba esquerra del Rin, al sud de Basilea
  • Speyergau a Speyer
  • Stevergau a Coesfeld, Münsterland
  • Stormarn Schleswig-Holstein
  • Strohgau a Leonberg, Württemberg occidental)
  • Strudengau, Baixa Àustria
  • Sturmigau, districte de Verden; de Hoya just al riu Weser a la part oriental del comtat de Verden
  • Sualafeldgau, Baviera)
  • Südthüringengau, també Südthüringgau
  • Suilbergau, també "Suilberigavvi" o Sülberggau), a l'oest del Leine i Einbeck a Baixa Saxònia
  • Sülchgau o Sülichgau (Suàbia, a Rottenburg am Neckar, districte de Tübingen)
  • Sulmgau, a Neckarsulm
  • Sundergau, Baviera
  • Sundgau (Alta Alsàcia)
  • Swistgau (a la part superior del Swist al nord-est d'Eifel)

T

  • Taubergau (sobre l'actual cercle de Main-Tauber, però sense Wertheim)
  • Tennengau (part de les terres de Salzburg)
  • Threcwiti (est del Heiligen Meeres)
  • Thurgau (Turgòvia)
  • Nordthüringgau (a Turíngia)
  • Tilithigau (a Bad Pyrmont, al sud de Baixa saxònia)
  • Traungau (entre Hausruck i l'Enns, a l'Alta Àustria)
  • Trechirgau (sud del Mosel·la, oest del Rin
  • Triergau[1] (Saar - Mosel·la vora del Merzig, de Wintrich i després la Selva Negra)
  • Tullifeld (nord-est del Wasserkuppe a l'est de Turíngia

U

  • Ufgau (Baden central)
  • Undrimagau (també Ingeringgau, àrea de Knittelfeld i Judenburg
  • Utisigau (Husitingau), a Weimar

V

  • Valingau amb Kemme a Schellerten Burg Poppenburg a Burgstemmen, 1049 al comtat de Bruno de Brunswick
  • Valothungo
  • Veluwe a Niederlanden
  • Venkigau, també anomenat Fenkiongau, a l'est del districte de Bursibant
  • Venzigau
  • Verdungau[1] a Verdun (Mosa) i el Mosa
  • Viehbachgau (al baix Isar, àrea de Landshut)
  • Vinschgau (o Vintschgau, medieval Finsgowe, al sud del Tirol)
  • Volkfeldgau àrea del Main (Francònia Inferior) amb Bamberg

W

  • Wachau (Baixa Àustria)
  • Waldgau (Vaud, Suïssa)
  • Waldsassengau a Francònia Inferior (part oriental de la Spessart i l'àrea entre Mainviereck i Maindreieck)
  • Waldsati (entre Bremen i Zeven)
  • Walgau (Vorarlberg)
  • Wallis (Valais, Suïssa)
  • Wallerfangen[1] comtat al Saar mitjà
  • Wangen antic districte
  • Warnabi
  • Wasgau (Pfälzer Wald, o Bosc Palatí), Vosagus (Vosges)
  • Watergau a Turíngia
  • Wavergau (també Wabergau, Woëvregau,[1] part del gran territori de Wabr(i)a (Woëvre) entre el Maas i el Mosel·la)
  • Wehsigau
  • Weitagau a Westfàlia
  • Werinofeld a Turíngia
  • Werngau a Hessen
  • Westergau (a Freising, Baviera)
  • Westergau a Turíngia
  • Westfalengau (entre el Ruhr i el Lippe, a l'est de Westfàlia
  • Wetagau a Turíngia
  • Wetigau (a Schwalenberg a cercle de Lippe)
  • Wetterau (abans Wettergau o Wettereiba/Veteràvia)
  • Wigmodi (Wigmodia, Wigmodien) al nord de Bremen
  • Wingarteiba al cercle de Neckar-Odenwald
  • Wiehegau, a Turíngia
  • Wippergau a Turíngia
  • Wittingau
  • Wonnegau a Worms
  • Wormsgau (Wormsfeld o Wormsfeldgau,[1] a l'oest de Worms)
  • Würmgau a Württemberg al riu Würm

Z

  • Zabergäu a Württemberg septentrional, al Zaber
  • Zemzizi
  • Zirzipanien, al voltant del llac Teterower a l'oest de Mecklenburg-Pomerània
  • Zistanesfeld (també Zitilinesfeld) cap a Marburg i Pettau (Baixa Estíria)
  • Zizizi, probablement equivalent al Gau Ciervisti avui dia Zerbst a Saxònia-Anhalt
  • Zwikowe a Saxònia occidental
  • Zülpichgau (a Zülpich, sud-oest de Renània del Nord-Westfàlia)
  • Zürichgau (a Zúric)

Bibliografia

  • Dietrich August Adolf von Wersebe: Beschreibung der Gaue zwischen Elbe, Saale und Unstrut, Weser und Werra, etc., Hannover 1829
  • Heinrich Boettger: Diöcesan- und Gau-Grenzen Norddeutschlands, 1875
  • Walther Schultze: Die fränkischen Gaue Badens, 1896
  • Ersch, Gruber: Allgemeine Encyclopädie der Wissenschaften und Künste, 1 Teil A-G, 1852, Leipzig, S. 405 ff.

Notes

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 Roland W. L. Puhl: Die Gaue und Grafschaften des frühen Mittelalters im Saar-Mosel-Raum, Diss., Saarbrücken 1999, S. 60-61 und passim. ISBN 3-930843-48-X

Vegeu també

Registres d'autoritat
Bases d'informació