Institut Guttmann

Infotaula d'organitzacióInstitut Guttmann
lang=ca
Seu de l'Institut Guttmann Modifica el valor a Wikidata

EpònimLudwig Guttmann Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipushospital
organització sense ànim de lucre
centre de traumatismes Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballlesió medul·lar, dany cerebral adquirit i traumatologia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació27 novembre 1965
Activitat
Nombre de llits d'hospital152 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
  • Cm Can Ruti, S/N
  • Badalona (Barcelonès)
Entitat matriuFundació Institut Guttmann Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+34-934-97-77-00 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webguttmann.com… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Institut.Guttmann Twitter (X): IGuttmann Instagram: iguttmann Youtube: UCyElbAbCvv3C4B1uBEqbxcQ Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

L'Institut Guttmann és una entitat dedicada a la neurorehabilitació creada el 27 de novembre de 1965 per l'empresari Guillermo González Gilbey.[1] Fou el primer hospital de l'Estat espanyol dedicat a la rehabilitació de persones amb lesió medul·lar i hi introduí les tècniques desenvolupades uns anys abans pel Dr. Sir Ludwig Guttmann, de qui porta el nom.[2][3]

El seu primer director mèdic fou el doctor Miquel Sarrias Domingo, deixeble del professor Josep Trueta a Oxford i del mateix Dr. Guttmann a Stoke Mandeville (Anglaterra).

Actualment situat a Badalona, és un hospital de referència per al tractament medicoquirúrgic i la rehabilitació integral i holística de persones afectades per una lesió medul·lar, un dany cerebral adquirit, o una altra discapacitat d'origen neurològic.

La Fundació Institut Guttmann, titular de l'hospital, va ser constituïda el 1962 pel Sr. Guillermo González Gilbey; qui, en quedar tetraplègic arran d'un accident de circulació el 1958, va haver de ser tractat a Stoke Mandeville pel Dr. Guttmann, i al seu retorn a Catalunya va decidir impulsar, juntament amb altres persones, el nou hospital.[4]

El 1995, l'Institut Guttmann va ser distingit per la Generalitat de Catalunya amb la Creu Sant Jordi, i el 2001 amb la Placa Josep Trueta al mèrit sanitari.[5] El 2015, pel 50è aniversari de la inauguració de l'hospital, va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.[6]

Referències

  1. «Institut Guttmann». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Institut Guttmann: Hospital de Neurorrehabilitación» (en castellà). barcelonainternationalhospitals.com. [Consulta: 11 setembre 2022].
  3. «L’Institut Guttmann i l’Hospital Germans Trias ja han implantat 30 marcapassos diafragmàtics en pacients tetraplègics». Institut Català de la Salut, 02-01-2020. [Consulta: 11 setembre 2022].
  4. Valeri, Luis «El Instituto Guttmann». La Vanguardia, 05-05-1967, pàg. 13 [Consulta: 5 febrer 2020].
  5. «Institut Guttmann». enciclopèdia.cat. [Consulta: 11 setembre 2022].
  6. «El Parlament atorga la medalla d'honor en categoria d'or a la Fundació Institut Guttmann». Parlament de Catalunya, 07-07-2015. [Consulta: 11 setembre 2022].
  • Vegeu aquesta plantilla
Persones
físiques
Persones
jurídiques
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
  • Vegeu aquesta plantilla
2000: Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy, Joan Reventós i Desmond Tutu  · 2001: Miquel Batllori i Ernest Lluch  · 2002: Francesc Vendrell  · 2003: Jordi Savall  · 2004: Montserrat Trueta  · 2005: Adolfo Pérez Esquivel  · 2007: Els Setze Jutges i Lluís Serrahima  · 2010: Roser Capdevila  · 2011: Josep Guardiola  · 2012: Càritas i Òmnium Cultural  · 2013: Núria Gispert, Carme Ruscalleda i Anna Veiga  · 2014: Josep Carreras  · 2015: Institut Guttmann, Rosa Barenys i Martorell, Maria Dolors Calvet i Puig, Teresa Eulàlia Calzada Isern, Concepció Ferrer i Casals, Helena Ferrer i Mallol, Marta Mata i Garriga, Trinitat Neras Plaja i Assumpció Sallés i González  · 2016: Manel Esteller  · 2017: Mossos d'Esquadra, Serveis d'emergències, Guàrdia Urbana de Barcelona i Policia Local de Cambrils  · 2018: Associació de Mestres Rosa Sensat  · 2019: Carola Rackete i Òscar Camps  · 2020: Els professionals del sistema de salut  · 2021: Represaliats del procés i als col·lectius jurídics que els defensen  · 2022: Núria Feliu, Pau Riba, Joaquim Arenas i Margarida Muset  · 2023: Futbol Club Barcelona (femení)
Registres d'autoritat
Bases d'informació