Insurrecció islàmica a Nigèria

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»

Insurrecció islàmica a Nigèria

Tipus	insurgència
Part de	religious violence in Nigeria (en)
Data	26 juliol 2009
Localització	Northern Nigeria (Nigèria) (en)
Estat	Nigèria

La insurrecció jihadista de Nigèria és el conflicte armat entre grups militars islàmics jihadistes i el govern de Nigèria. Es tracta d'un fenomen social recent que contraposa el fanatisme islàmic i el govern central nigerià, el primer d'aquests actors, pretenent la imposició de la xària a tots els estats de Nigèria i de majoria no musulmana, mentre que el segon dels actors, en pretén la lluita contra, considerant-ne un "avançament nefest de la violència anticristiana".^[1]

Segons alguns relats, la violència hauria mort més de 15 mil persones,^[2] i diversos milions haurien estat desallotjats per la devastació de ciutats degut als enfrontaments.

D'acord amb un estudi demogràfic sobre religió a Nigèria, els musulmans formen un 50% de la població. La comunitat musulmana resideix principalment al nord del país. La majoria de musulmans de Nigèria són sunnites. Els cristians són el segon grup religiós amb un 48,2% de població estimada. Són predominants al centre i sud del país, mentre que prop de l'1,4% de la població restant segueix altres religions.^[3]

El conflicte resideix, doncs, en la voluntat d'imposició de la xària, que ja s'aplica en 12 estats del nord d'ençà el 1999 i 2000. Els darrers anys el conflicte sectari s'ha intensificat.

D'entre els grups que promouen aquesta situació en destaca Boko Haram que controla vint ciutats del nord-est de Nigèria, on hi comet atrocitats vers cristians, segrestant noies i dones, participant, fins i tot, en el comerç d'éssers humans.^[4][5]

Segons que podia explicar l'any 2014 The Washington Post, el govern nigerià estaria perdent el control del nord-est del país i no demostraria una verdadera voluntat de lluitar-hi en contra.^[6] Tanmateix, el 2015 segons que n'informa la premsa, l'exèrcit nigerià hauria reprès una bona part de la regió del nord-est del país. Aquest fet transforma el conflicte en un enfrontament entre guerrilles i contra-revolucionaris.^[7]

En la guerra l'estat nigerià combat amb Camerun, el Txad i Níger, però rep també suport dels EUA, Benín, el Regne Unit, França, la Xina, l'Iran i Israel. La part contrària rep el suport de l'Estat Islàmic.^{[cal citació]}

Referències