Irène Jacob

Irène Jacob

Biografia
Naixement	(mul) Irène Christine Jacob 15 juliol 1966 (57 anys) Suresnes (França)
Activitat
Ocupació	actriu de teatre, actriu de cinema
Activitat	1987  –
Obra
La Double Vie de Véronique Tres colors: Vermell
Família
Cònjuge	Jérôme Kircher
Fills	Paul Kircher (en) , Samuel Kircher
Pare	Maurice Jacob
Premis (17 octubre 2022)  Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres (29 maig 2019)  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit (1991)  Premi del Festival de Canes a la interpretació femenina, per l'obra La double vie de Véronique
Lloc web	irenejacob.net

Irène Jacob (París, Alts del Sena, 15 de juliol de 1966) és una actriu francosuïssa. Premi a la interpretació femenina al Festival de Canes 1991 pel seu paper a La Double Vie de Véronique.^[1][2]

Biografia

Irène Jacob va néixer a París.^[3] Quan tenia tres anys la seva família es va traslladar a Ginebra, on el seu pare, Maurice Jacob -físic teòric-, treballava d'investigador al CERN.^[4] Als divuit anys tornà a París, on es va dedicar al teatre. El seu debut en el cinema va ser interpretant una professora de piano a la pel·lícula Au revoir les enfants, dirigida per Louis Malle el 1987.^[5]

El 1991, el realitzador polonès Krzysztof Kieslowski la va escollir per al paper principal de la seva pel·lícula La double vie de Véronique, on explica les vides paral·leles de dues dones, una a França i l'altra a Polònia, pel qual va obtenir el premi a la millor interpretació femenina del Festival de Canes. Kieslowski li va donar també el paper principal de Valentine, estudiant i model a Tres colors: Vermell, al costat del jutge retirat interpretat per Jean-Louis Trintignant dins la seva trilogia Trois Couleurs.

Ha participat en films de directors internacionals i de prestigi com Michelangelo Antonioni, Wim Wenders (Al di là delle nuvole, 1995, coprotagonitzada amb John Malkovich, Sophie Marceau i Vincent Perez), Theo Angelopoulos (Trilogia II: I skoni tou hronou, 2008) o Claude Lelouch (Salaud, on t'aime, 2014) i pel·lícules nord-americanes com Incognito (1997); US Marshals (1998), protagonitzada per Wesley Snipes i Tommy Lee Jones; La gran roda del poder (1999), amb William Hurt.

El 2005 va rodar a Catalunya (al municipi de Viladrau)^[7] La educación de las hadas, pel·lícula que el director José Luis Cuerda va situar al Montseny i que narra la història d'una parella amb un fill que després d'anys d'idíl·lica convivència veuen com Ingrid (Irène Jacob) decideix marxar.^[8] El nen creu que només una fada (la cantant Bebe) pot salvar el matrimoni dels seus pares.^[9][10]

És casada amb l'actor Jérôme Kircher, amb qui ha tingut dos fills.^[10][11]

Cantant

Jacob va llançar el seu primer àlbum el 2011, titulat Je sais nager, amb una veu pròxima, càlida i d'acurat instint melòdic entre el jazz i la bossa nova ^[12] que va compondre conjuntament amb el seu germà guitarrista Francis Jacob.^[5] Els temes del disc es refereixen a les coses banals del dia a dia que poden resultar extraordinàries, com el fet de recordar que saps nedar, que li dona el títol.^[13] Van actuar a Barcelona el novembre del 2012 a la sala Luz de Gas participant en el cartell del Festival de Jazz de Barcelona.^[14][15]

Filmografia

• Au revoir les enfants, de Louis Malle (1987).
• La bande des quatre, de Jacques Rivette (1989).
• Erreur de jeunesse, de Radovan Tadic (1989).
• Les mannequins d'osier, de Francis de Gueltz (1989).
• La veillée, de Samy Pavel (1990)
• La double vie de Véronique, de Krzysztof Kieślowski (1991).
• Le Secret de Sarah Tombelaine, de Daniel Lacambre (1991).
• Enak, de Slawomir Idziakl (1992)
• Claude, de Cindy Lou Johnson (1993).
• The Secret Garden, d'Agnieszka Holland (1993).
• Predskazaniye, d'Eldar Ryazanov (1993).
• Tres colors: Vermell, de Krzysztof Kieślowski (1994).^[16]
• Fugueuses, de Nadine Trintignant (1995).
• Al di là delle nuvole, de Michelangelo Antonioni i Wim Wenders (1995).
• All Men are Mortal, d'Ate de Jong (1995).
• Otel·lo (Othello), d'Oliver Parker (1995).
• Victory, de Mark Peploe (1996).
• Incognito, de John Badham (1997)
• U. S. Marshals, de Stuart Baird (1998).
• American cuisine (Cuisine américaine), de Jean-Yves Pitoun (1998).
• Jack's potes, d'Eric Théobald (1998) curtmetratge.
• La gran roda del poder, de George Hicklenlooper (1999).^[17]
• My Life So Far, de Hugh Hudson (1999).
• History Is Made at Night, d'Ilka Jarvilaturi (1999).
• Cuisine chinoise, de Frédérique Feder (1999) curtmetratge.
• L'affaire Marcorelle, de Serge Le Péron (2000).
• Londinium, de Mike Binder (2001).
• Lettre d'une inconnue, de Jacques Deray (2001) telefilm.
• Mille millièmes, de Rémi Waterhouse (2002).
• Nés de la mère du monde, de Denise Chalem (2003) telefilm.
• La Légende de Parva, de Jean Cubaud (2003). Veu de la mare de Parva
• The Pornographer, A Love Story, d'Allan Wade (2004).
• Automne, de Ra'up McGee (2004).
• Nouvelle-France, de Jean Beaudin (2004).
• La educación de las hadas, de José Luis Cuerda (2006).
• The Inner Life of Martin Frost, de Paul Auster (2007).
• Nessuna qualità agli eroi, de Paolo Franchi (2007).
• Faits divers, de Bill Barluet (2007) curtmetratge.
• Trilogia II: I skoni tou hronou, de Theodoros Angelopoulos (2008).
• Els guapos, de Riad Sattouf (2009)^[18]
• Déchaînées, de Raymond Vouillamoz (2009)
• Rio Sex Comedy, de Jonathan Nossiter (2010)
• La solitude du pouvoir, de Josée Dayan (2011) telefilm .
• Le clan des Lanzac, de Josée Dayan (2013) telefilm .
• Salaud, on t'aime, de Claude Lelouch (2014).
• L'art de la fugue, de Brice Cauvin (2014).
• Dying of the Light, de Paul Schrader (2014).
• Arnaud fait son 2e film, de Arnaud Viard (2015).

Teatre

En la seva faceta com a actriu de teatre^[19] ha interpretat diversos papers, entre altres a les obres:

• 1991: Le Misanthrope, de Molière, dirigida per Christian Rist
• 2002: La Mouette, d'Anton Tchekhov, dirigida per Philippe Calvario
• 2008: Rêve d'automne, de Jon Fosse.
• 2010: Je l'aimais, d'Anna Gavalda, dirigida per Patrice Leconte.^[20]
• 2013: Tout va bien en Amérique, de Benoît Delbecq i David Lescot,

Premis i Nominacions

Premis

• 1991: Premi a la interpretació femenina (Festival de Canes) per La double vie de Véronique

Nominacions

• 1992: César a la millor actriu per La double vie de Véronique
• 1995: César a la millor actriu per Tres colors: Vermell
• 1995: BAFTA a la millor actriu per Tres colors: Vermell^[21]

Referències

Enllaços externs

• Irène Jacob - Lloc web oficial