James Dickey

Infotaula de personaJames Dickey

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1923 Modifica el valor a Wikidata
Atlanta (Geòrgia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1997 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Columbia (Carolina del Sud) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPawleys Island Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Vanderbilt
North Atlanta High School
Universitat Clemson
Darlington School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, guionista, poeta, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Carolina del Sud
Universitat de Florida
Universitat Rice Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra de Corea i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
  • Biblioteca Stuart A. Rose de Llibres Estranys, Arxius i Manuscrits Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsChristopher Dickey Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  National Book Award
  •  Premi Médicis estranger
  •  Beca Guggenheim Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0225463 TMDB.org: 66179
Goodreads author: 31457 Find a Grave: 6166008 Modifica el valor a Wikidata

James Lafayette Dickey (Buckhead, Atlanta, Geòrgia, 2 de febrer de 1923 - Columbia, Carolina del Sud, 19 de gener de 1997), més conegut com James Dickey, va ser un poeta, novel·lista, crític literari i professor universitari estatunidenc.

Dickey fou conegut especialment per la seva poesia i per la novel·la Deliverance.

És considerat un dels més importants poetes estatunidencs de la segona meitat del segle xx.

Vida personal i carrera

Era el segon fill de Eugene Dickey, advocat, i Maibelle Swift Dickey. El seu germà gran va morir de meningitis.[1]

A la seva infància, el seu contacte amb la literatura es va reduir a la lectura de novel·les pulp. També llegia i estudiaba els poemes Horatius at the Bridge, de Thomas Macaulay, i The Shooting of Dan McGrew, de Robert William Service, ambdues lectures seguint els consells del seu pare.[2]

Va estudiar a l'escola secundària North Fulton i, posteriorment, a l'escola Darlington.[1] En 1942 es va matricular a la Universitat Clemson, on va destacar com jugador de futbol americà. Després de només un semestre va marxar a combatre a la Segona Guerra Mundial, on va completar nombroses missions aèries al Pacífic Sud.[3]

Després de la guerra, i gràcies a una llei que oferia educació gratuita als veterans, va tornar a la universitat.[4] En 1948 va contraure matrimoni amb Maxine Syerson, amb la que tingué dos fills, Christopher i Kevin. Va assolir la llicenciatura en Anglés al 1949 a la Universitat Vanderbilt i, un any després, va obtenir un Master of Fine Arts a la mateixa institució. En aquesta època començà a escriure poesia seriosament, apareixent poemas seus a revistes literàries.[1]

En 1950 fou contractat per la Universitat Rice com professor d'anglés, però quatre mesos més tard és cridat a files de nou, degut a la Guerra de Corea. Va estar dos anys com instructor de la Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica, abans de tornar a Rice. En 1954 va rebre una beca, que va utilitzar per estar un any viatjant per Europa i escrivint. En tornar va entrar a treballar a la Universitat de Florida, però va dimitir després d'una polèmica per la lectura d'un dels seus poemes.[1]

Al 1956, Dickey va donar un gir a la seva vida, passant a dedicar-se, amb un èxit considerable, a la publicitat.[4] Però mai va deixar d'escriure poesia, i després de rebre alguns premis, publicar la seva primera col·lecció de poemes i rebre una beca Guggenheim, abandonà la publicitat per dedicar-se exclusivament a la literatura.[1]

El 1963 es va convertir en poeta resident de vàries universitats, de 1966 a 1968 fou consultor en poesia de la Biblioteca del Congrés i va continuar publicant i rebent un notable reconeixement per la seva obra.[3]

També al 1966 va guanyar el National Book Award de poesia per Buckdancer's Choice.[1][4][5]

En 1968 fou nomenat poeta resident i en 1970 primer professor d'anglés, ambdós càrrecs a la Universitat de Carolina del Sud, institució que ja no abandonaria fins a la seva mort.[1][6]

Aquella època, principis dels anys 1970, fou la més prolífica de ÇDickey, publicant nombrosos llibres de poesia i la novel·la Deliverance (1970), aclamada per crítica i públic, i adaptada pel cinema dos anys després amb guió del mateix autor.[3]

Va seguir publicant poesia, novel·les crítica literària, amb incursions a la literatura infantil, l'escriptura de guions i l'assaig.[1]

Després de morir la seva primera esposa, Dickey va tornar a casar-se en 1976 amb Deborah Dodson, amb la que tingué la seva filla Brownen.[1]

En 1977 va escriure i llegir The Strength of Fields a la cerimònia de possessió, com President dels Estats Units, de Jimmy Carter.[6]

Dickey va morir el 19 de gener de 1997 a Columbia (Carolina del Sud), de fibrosi pulmonar.[6]

Tomba de l'autor.
Tomba de l'autor a Pawleys Island

Estil

Dickey va combinar a la seva poesia diferents temes: natura, misticisme, història i religió. La seva escriptura es va caracteritzar per la barreja: imatges líriques que donen pas a altres violentes, la natura o lo natural enfrontat a la decadència i la mort.[3]

Per a Dickey natura i civilització son pols absolutament oposats, fins al punt que el seu encontre només pot portar a la violència i la mort.[1] Aquest punt queda molt clar a la seva famosa novel·la Deliverance, relat de l'experiència de quatre homes de negocis de ciutat en un viatge en canoa per un riu, que es tornarà una violenta i demolidora lluita per la supervivència contra l'entorn i els seus habitants.[5] Aquesta novel.la va assolir més fama després de ser portada a la pantalla, en una pel·lícula en la que l'autor va estar molt implicat: va signar el guió, participà en l'elecció de la banda sonora i, fins i tot, va interpretar un petit paper.[1] [6]

El trànsit vital també fou un tema habitual a la poesia de Dickey, tant cap a una nova vida com cap a la mort. Això queda palés, per exemple, en Puella (llarg poema que tracta el camí d'una nena cap a la maduresa) o en The Zodiac (a on narra el viatge d'un escriptor alcohòlic a Amsterdam per morir).[1]

La poesia de Dickey, i sobre tot la seva novel·la més famosa Deliverance, es poden considerar country noir,[6] donat que tal com va afirmar Dana Gioia, un altre gran poeta i crític literari:

« Les seves aportacions no provenen d'explorar zones exòtiques de l'experiència nord-americana, sinó de portar al poema la mitologia del redneck del sud, amb tots els seus llòbrecs accessoris d'ebrietat, brutalitat, sexualitat e ignorància. Dickey va crear un nou paisatge literari que, per poc atractiu que resulti, continua semblant creïble i pertinent per als lectors contemporanis. La seva va ser una poesia per nord-americans que no viatgen a l'estranger, excepte si els envien com soldats, una poesia que troba coses més rares en els apartats boscos de Geòrgia que als confins d'Àsia. Va escriure sobre gent que un coneix a la vida, però que mai abans havia trobat als versos. »
Dana Gioia [4]

Obra publicada

Poesia

  • Into the Stone. 1960. Charles Scribner's Sons. OCLC 964264339.
  • Drowning with Others. 1962. Wesleyan University Press. ISBN 978-0-8195-1014-3.
  • Helmets. 1964. Longmans. ISBN 978-0-8195-2021-0.
  • Two Poems of the Air. 1964. Centicore Press. {{mida|80%|OCLC 2770588.
  • Buckdancer's Choice. 1965. Wesleyan University Press. ISBN 978-0-8195-1028-0. Premio Nacional del Libro de Poesía.
  • Poems 1957-1967. 1967. Wesleyan University Press. ISBN 978-0-8195-6055-1.
  • The Achievement of James Dickey. 1968. Scott, Foresman & Co. OCLC 442619.
  • The Eye-Beaters, Blood, Victory, Madness, Buckhead and Mercy. 1970. Hamish Hamilton.ISBN 978-0-241-01965-8.
  • Exchanges. 1971. Bruccoli-Clark. OCLC 277527.
  • The Zodiac. 1976. Doubleday. ISBN 978-0-89723-018-6.
  • The Owl King. 1977. Red Angel Press. OCLC 6426660.
  • Veteran Birth. 1978. Palaemon Press. OCLC 10289447.
  • Head-Deep in Strange Sounds: Free-Flight Improvisations from the unEnglish. 1979. Palaemon Press. OCLC 5366327.
  • The Strength of Fields. 1977. Doubleday. ISBN 978-0-385-15809-1.
  • Scion. 1980. The Deerfield Press. OCLC 7517420.
  • The Early Motion. 1981. Wesleyan University Press. ISBN 978-0-8195-5061-3.
  • Falling, May Day sermon and Other Poems. 1981. Wesleyan University Press. ISBN 978-0-8195-6069-8.
  • Puella. 1982. Doubleday. ISBN 978-0-385-17763-4.
  • Värmland. 1982. Palaemon Press. OCLC 10743368.
  • The Central Motion. Poems, 1968-1979. 1983. Wesleyan University Press. ISBN 978-0-8195-5091-0.
  • False Youth: Four Seasons. 1983. Pressworks Press. ISBN 978-0-939722-15-0.
  • Intervisions. 1983. Visualternatives. ISBN 978-0-9611882-0-7.
  • The Eagle's Mile. 1990. Wesleyan University Press. ISBN 978-0-8195-1187-4.
  • The Whole Motion. Collected Poems 1945-1992. 1992. Wesleyan University Press. ISBN 978-0-8195-1218-5.
  • The Selected Poems. 1998. Wesleyan University Press. ISBN 978-0-8195-2260-3.
  • The Complete Poems of James Dickey. 2013. University of South Carolina Press. ISBN 978-1-611-17097-9.
  • Death and the Day's Light. 2015. Mercer University Press. ISBN 978-0-88146-519-8.

Novel·la

  • Deliverance. 1970. Houghton Mifflin Co. ISBN 978-0-8044-2149-2.
  • Alnilam. 1987. Doubleday. ISBN 978-0-385-06549-8.
  • To the White Sea. 1993. Houghton Mifflin Co. ISBN 978-0-395-47565-2.

Literatura infantil

  • Tucky the Hunter. 1978. Crown Publishers. ISBN 978-0-517-53258-4.
  • Bronwen, the Traw and the Shape-Shifter. 1986. Harcourt Brace Jovanovich. ISBN 978-0-15-212580-6.

Guions

  • Deliverance. 1971. Warner Bros. OCLC 638712911. Guió basat en la seva pròpia novel·la per la pel·lícula de mateix títol. Pàgina de la pel·lícula a ésAdir.
  • The Call of the Wild. 1976. Guió basat en La crida del bosc de Jack London, adaptat per a televisió en 1976.
  • The Sentence. 1979. Guió no rodat.

Altres escrits

  • The Suspect in Poetry. 1964. The Sixties Press. OCLC 1453737.
  • A Private Brinksmanship. 1965. Pitzer College. OCLC 9133714.
  • Spinning the Crystal Ball. 1967. Library of Congress. OCLC 452448.
  • Metaphor as Pure Adventure. 1968. Library of Congress. OCLC 453381.
  • Jericho: The South Beheld. 1974. Oxmoor House. ISBN 978-0-8487-0368-4.
  • Babel to Byzantium. Poets & Poetry Now. 1968. Farrar, Strauss and Giroux. OCLC 361836.
  • Self-Interviews. 1970. Doubleday. ISBN 978-0-385-03416-6.
  • Sorties. Journals and New Essays. 1971. Doubleday. OCLC 923459222.
  • God's Images. 1977. Oxmoor House. ISBN 978-0-8487-0479-7. Amb gravats de Marvin Hayes.
  • In Pursuit of the Grey Soul. 1978. Bruccoli-Clark. ISBN 978-0-89723-004-9.
  • The Water-Bug's Mittens - Ezra Pound: What We Can Use. 1980. Bruccoli-Clark. ISBN 978-0-89723-021-6.
  • The Starry Place Between the Antlers. Why I Live in South Carolina. 1981. Bruccoli-Clark. ISBN 978-0-89723-031-5.
  • Night Hurdling. 1983. Bruccoli-Clark. ISBN 978-0-89723-038-4.
  • Wayfarer: A Voice from the Southern Mountains. 1988. Oxmoor House. ISBN 978-0-8487-0691-3. Amb fotografies de William Bake.
  • Southern Light. 1991. Oxmoor House. ISBN 978-0-8487-0730-9. Amb fotografies de James Valentine.

Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «James Dickey» (en anglés). Encyclopedia.com. HighBeam Research. [Consulta: 9 gener 2024].
  2. Van Ness, 2003, p. 4.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «James Dickey» (en anglés). Enciclopedia Británica. Encyclopædia Britannica, Inc. [Consulta: 9 gener 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Pacheco, José Emilio. «Tres poemas de James Dickey 1923-1997». Poetas Siglo XXI. Blogger, 24-03-2016. [Consulta: 9 gener 2024].
  5. 5,0 5,1 Hart, 1995, p. 174.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Espina, Eduardo «El curioso caso de James Dickey» (en castellà). El Observador [Consulta: 9 gener 2024].

Bibliografia

  • Hart, James D. James Dickey (en anglès). Sexta. Oxford University Press, 1995. ISBN 978-0-19-5065480 [Consulta: 9 gener 2024]. 
  • Van Ness, Gordon. The One Voice of James Dickey. His Letters and Life. 1942-1969 (en anglès). Columbia: University of Missouri Press, 2003. ISBN 978-0-8262-6307-0 [Consulta: 9 gener 2024]. 

Bibliografia complementària

  • Clabough, Casey Howard. Elements. The Novels of James Dickey (en anglès). Mercer University Press, 2002. ISBN 978-0-86554-743-8 [Consulta: 9 gener 2024]. 
  • Dickey, Christopher. Summer of Deliverance. A Memoir of Father and Son (en anglès). Simon & Schuster, 1998. ISBN 978-0-684-84202-8 [Consulta: 9 gener 2024]. 
  • Hart, Henry. James Dickey. The World as a Lie (en anglès). Picador, 2001. ISBN 978-0-312-20320-7 [Consulta: 9 gener 2024]. 
  • Rollyson, Carl E. Critical Survey of Long Fiction (en anglès). Quarta. Salem Press, 2010. ISBN 978-1-587-65535-7 [Consulta: 9 gener 2024]. 
  • Thesing, William B. =Reading, Learning, Teaching James Dickey (en anglès). Peter Lang, 2009. ISBN 978-0-8204-8177-7 [Consulta: 9 gener 2024]. 
  • Van Ness, Gordon. James Dickey. A Literary Life (en anglès). Macon (Geòrgia): Mercer University Press, 2022. ISBN 978-0-88146-826-7 [Consulta: 9 gener 2024]. 
  • Van Ness, Gordon. The One Voice of James Dickey. His Letters and Life. 1970-1997 (en anglès). Columbia: University of Missouri Press, 2005. ISBN 978-0-8262-6462-6 [Consulta: 9 gener 2024]. 
  • Diversos autors. The Way We Read James Dickey. Critical Approaches for the Twenty-first Century (en anglès). University of South Carolina Press, 2009. ISBN 978-1-570-03803-7 [Consulta: 9 gener 2024]. 

Enllaços externs

  • Pàgina web oficial de l'autor (en anglès).
  • Dpcumental sobre James Dickey (en anglès).
  • Entrevista amb James Dickey (en anglès).
  • L'autor llegint un dels seus poemes (en anglès).
Registres d'autoritat
Bases d'informació