Jaume Clotet i Planas

Aquest article tracta sobre el periodista i historiador. Si cerqueu el cofundador dels claretians, vegeu «Jaume Clotet i Fabrés».
Infotaula de personaJaume Clotet i Planas
Biografia
Naixement16 maig 1974 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director general de Comunicació del Govern
26 gener 2016 – 1r juny 2021 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - periodisme
Universitat de Barcelona - ciència històrica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, periodista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • (2024) La Germandat de l'Àngel Caigut Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm3852697 Twitter (X): jaumeclotet Modifica el valor a Wikidata

Jaume Clotet i Planas (Sarrià, Barcelona, 16 de maig de 1974)[1] és un periodista, historiador i escriptor català.[2]

Trajectòria

Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Història per la Universitat de Barcelona, va ser cap de la secció de política del diari Avui. Fou corresponsal a Euskadi entre 2001 i 2003 per l'Avui i Ona Catalana. Entre el 2003 i el 2008 va ser cap de premsa de la conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya i entre 2008 i 2010 va ocupar el càrrec de subdirector de l'Agència Catalana de Notícies.[2] És membre fundacional del Grup de Periodistes Ramon Barnils i ha col·laborat en diversos mitjans, com l'Ara, El Punt Avui, El Singular Digital, TV3, Público, ABC, COM Ràdio, Ona Catalana i RAC 1.[1][3]

És coautor, amb Quim Torra, de Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor) (A Contra Vent, 2010) i de la novel·la històrica Lliures o morts (Columna, 2012), amb el periodista David de Montserrat. El 2014 publicà 50 moments imprescindibles de la història de Catalunya (Columna), reeditat el març de 2015. També ha publicat els contes infantils La meva primera Diada, El meu primer llibre de Nadal i La meva primera festa major amb la il·lustradora Rut Bisbe, així com el reportatge «Voluntaris catalans a la guerra de Croàcia», publicat a la Revista de Catalunya el 2012.[2]

El febrer de 2014 va assumir la direcció del Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar del Govern de la Generalitat de Catalunya, en substitució de Martí Estruch.[2][4]

Amb l'arribada del Govern Puigdemont, el 2016 fou nomenat Director General de Comunicació del Govern de la Generalitat[5] i el setembre del mateix any 2016 va guanyar el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb El càtar proscrit, publicat per Editorial Columna.[6] El gener de 2024 va obtenir el Premi Josep Pla amb la novel·la La Germandat de l'Àngel Caigut.[7]

Publicacions destacades

  • Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor) (A Contravent, 2010) amb Quim Torra.
  • Lliures o morts (Columna, 2012) amb David de Montserrat
  • 50 moments imprescindibles de la història de Catalunya (Columna, 2015)
  • El càtar proscrit (Columna, 2016)
  • La Germandat de l'Àngel caigut (Ediciones Destino, 2024)

Premis i reconeixements

Referències

  1. 1,0 1,1 «Jaume Clotet Planas». Grup 62. [Consulta: 26 febrer 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «El periodista Jaume Clotet substitueix Martí Estruch al capdavant del Programa Eugeni Xammar». Ara. ACN, 26-02-2014.
  3. EL SECRET DE... Jaume Clotet. Ara. 27-09-2014.
  4. Entrevista. Jaume Clotet: 'El nostre país s'ha esculpit normalment a base de castanyes Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.'. Directe. 6-09-2014
  5. «Jaume Clotet nou director general de Comunicació del Govern · Tribuna.cat». [Consulta: 30 novembre 2017].
  6. «La "lleialtat" de Jaume Clotet guanya el premi Nèstor Luján». Ara.cat.
  7. 324cat. «Jaume Clotet guanya el Premi Josep Pla amb el thriller "La Germandat de l'Àngel Caigut"», 06-01-2024. [Consulta: 6 gener 2024].
  8. «Jaume Clotet guanya el premi Josep Pla amb el seu retorn a la novel·la». Vilaweb. [Consulta: 6 gener 2024].

Enllaços externs

  • Articles publicats a El Punt Avui
  • Articles publicats Arxivat 2014-04-03 a Wayback Machine. a El Singular Digital
  • Articles publicats Arxivat 2014-02-03 a Wayback Machine. a l'Ara
  • Entrevista. Jaume Clotet: 'Els catalans hem tingut sempre el virus de la divisió interna'. Vilaweb. 25-12-2014.
  • Entrevista. Jaume Clotet: 'Ens falta més unitat i crec que ens sobra sectarisme'. Racó Català, 13-12-2013.
  • Vegeu aquesta plantilla
1968: Terenci Moix  · 1969: Baltasar Porcel  · 1970: Teresa Pàmies  · 1971: Gabriel Janer  · 1972: Alexandre Cirici  · 1973: Llorenç Villalonga  · 1974: Marià Manent  · 1975: Enric Jardí  · 1976: Carles Reig  · 1977: Josep M. Castellet  · 1978: Maria Àngels Anglada  · 1979: Jaume Miravitlles  · 1980: Jordi Sarsanedas  · 1981: Josep Piera  · 1982: Olga Xirinacs  · 1983: Pau Faner  · 1984: Norbert Bilbeny  · 1985: Gerard Vergés  · 1986: Maria Mercè Roca  · 1987: Albert Manent  · 1988: Àlex Susanna  · 1989-1990: Miquel Àngel Riera  · 1991: Xavier Rubert de Ventós  · 1992: Jordi Coca  · 1993: Xavier Roca  · 1994: Carme Riera  · 1995: Isabel Olesti  · 1996: Pep Subirós  · 1997: Miquel de Palol  · 1998: Valentí Puig  · 1999: Francesc Puigpelat  · 2000: Empar Moliner  · 2001: Jordi Llavina  · 2002: Eva Piquer  · 2003: Hèctor Bofill  · 2004: Robert Saladrigas  · 2005: Sebastià Alzamora  · 2006: Lluís Maria Todó  · 2007: Martí Domínguez  · 2008: Melcior Comes  · 2009: Gaspar Hernàndez  · 2010: Llucia Ramis  · 2011: Cristian Segura  · 2012: Rafael Nadal  · 2013: Genís Sinca  · 2014: Albert Villaró  · 2015: Andreu Carranza  · 2016: Lluís Foix  · 2017: Xavier Theros  · 2018: Antoni Bassas  · 2019: Marc Artigau i Queralt  · 2020: Laia Aguilar  · 2021: Maria Barbal  · 2022: Toni Cruanyes  · 2023: Gemma Ventura  · 2023: Jaume Clotet
Registres d'autoritat