Joaquim Balcells i Pinto
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 febrer 1890  San Cristóbal de La Laguna (Santa Cruz de Tenerife) |
| Mort | 25 octubre 1936 (46 anys) Ginebra  |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Es coneix per | Un dels fundadors de l'escola de Filologia Llatina de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Llatinista |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Membre de | |
Joaquim Balcells i Pinto (La Laguna, Tenerife, 21 de febrer de 1890 — Ginebra, Suïssa, 25 d'octubre de 1936) fou un llatinista, professor de la Universitat de Barcelona i un dels fundadors de l'escola de Filologia Llatina de Barcelona.
Vida
Joaquim Balcells nasqué a La Laguna, fill de pare català i de mare illenca, però als vuit anys es traslladà a Catalunya on es formà i desenvolupà la seva carrera; el 1910 es llicencià en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Dos anys més tard, el 1912, obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre Gneu Nevi: Las fábulas pretextas de Cn. Nevio. Després fou professor de la Universitat de Barcelona fins que el 1921 n'esdevingué catedràtic. Participà en la creació de la Universitat Autònoma i fou secretari del seu Patronat. Fou també un dels col·laboradors principals de la col·lecció bilingüe, text original i traducció al català, de la Fundació Bernat Metge; de fet, el primer volum de la col·lecció (Lucreci, De la natura) és obra seva. La família de Balcells posseïa la casa pairal a Alforja i ell hi passà els estius. En aquest context, és important l'estada que hi feu Wilhelm Meyer-Lübke el 1920, acollit durant un període llarg per Balcells, i que contribuí a fer conèixer el català a l'estudiós suís, que pocs anys després, 1925, publicaria el seu estudi Das Katalanische, cabdal en el reconeixement de la llengua catalana entre els romanistes.[1] En esclatar la guerra civil, pocs dies després del seu discurs d'ingrés a l'Acadèmia de Bones Lletres, Balcells hagué de fugir a Suïssa en saber-se amenaçat i hi morí pocs mesos després a causa d'una infecció.[2]
La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva una vintena d'obres que van formar part de la biblioteca personal de Balcells,[3] així com alguns exemples de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.[4]
Obra
De l'obra de Balcells en destaca la seva labor com a traductor dels clàssics llatins; traduí Lucreci (1923, 1932) i Sant Agustí (1926), i edità Properci (1925) i Ausoni (1928) per a la Fundació Bernat Metge. I deixà inèdita una versió de les Bucòliques de Virgili. Destacà com a estudiós d'autors diversos, sobretot autors arcaics, Enni, Quint Curci Ruf, Calpurni Sícul, Gneu Nevi, Horaci, Virgili i Cató el Vell. Destacà també la seva labor com a docent i formador de tota una generació de prestigiosos llatinistes: Marià Bassols de Climent, que el succeí en la càtedra i en l'Acadèmia de Bones Lletres,[5] Marçal Olivar i Daydí, Joan Petit i Montserrat, Adela Maria Trepat i Massó, Eduard Valentí i Fiol, Ramon Sugranyes i de Franch, Josep Vergés i Fàbregas, etc.
Referències
- ↑ Vegeu el volum Homenatge ... citat a la bibliografia. A l'Alforja, un monòlit commemora la figura d'aquests dos lingüistes.
- ↑ Tot i que, com diu R. Sugranyes de Franch, "la veritable causa de la seva mort fou la catàstrofe del país" (vegeu el volum Homenatge ... citat a la bibliografia, p. 10)
- ↑ «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic[Enllaç no actiu]». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Base de dades Antics posseïdors: Balcells, Joaquim, 1890-1936». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ En el discurs d'ingrés de Bassols (http://www.boneslletres.cat/publicacions/Discursos/b22509069.pdf) hi ha també una semblança de Balcells.
Bibliografia
- Vidal, Josep Lluís, Joaquim Balcells, el llatinista de la Universitat Autònoma en Jordi Malé et al. (ed.), Els grans mestres de la filologia catalana i la filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2004
- Pedrola i Santamarta, Joan, "Joaquim Balcells i Pinto (1890-1936)" en La nissaga catalana del món clàssic, Barcelona, Auriga, 2011, p. 280-282
- Franquesa, Montserrat, Joaquim Balcells, en Visat. Revista digital de literatura i traducció del PEN català 6 (2008)
- Homenatge a Joaquim Balcells i a Wilhelm Meyer-Lübke. Discursos llegits a Alforja, el 24 d'octubre de 1976, en commemoració del quarantè aniversari de llur traspàs. Barcelona, 1982
- «Joaquim Balcells i Pinto». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Semblança de Joaquim Balcells en l'inici del discurs d'ingrés de Marià Bassols de Climent a la Reial Acadèmia de Bones Lletres
- Obres de Joaquim Balcells al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Artur Masriera i Colomer | Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XVI 1936 | Succeït per: Marià Bassols de Climent |
