Johnny Escuradents

Johnny Escuradents

Johnny Stecchino
Fitxa
Direcció	Roberto Benigni
Protagonistes	Roberto Benigni Nicoletta Braschi Paolo Bonacelli Franco Volpi Ivano Marescotti Turi Scalia Loredana Romito Giulio Donnini Domenico Minutoli Giorgia O'Brien Tony Sperandeo Salvatore Borgese Giorgio Trestini
Producció	Mario Cecchi Gori i Vittorio Cecchi Gori
Dissenyador de producció	Paolo Biagetti
Guió	Roberto Benigni i Vincenzo Cerami
Música	Evan Lurie
Fotografia	Giuseppe Lanci
Muntatge	Nino Baragli
Productora	Cecchi Gori Group, Medusa Film i Silvio Berlusconi Communications
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1991
Durada	122 min
Idioma original	italià
Versió en català	Sí
Rodatge	Roma, Catània i Palerm
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia
Lloc de la narració	Emília-Romanya

Johnny Escuradents (títol original: Johnny Stecchino) és una pel·lícula italiana (comèdia) de Roberto Benigni estrenada a Itàlia el 1991. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Dante (Roberto Benigni) és un jove més aviat tímid, ingenu i prim qui viu sol a casa seva. Xofer de bus escolar per nens discapacitats, fa amistat amb la un d'ells, l'entremaliada Lillo (Alessandro De Santis). Dante és una bona persona inclús si menteix a la seva assegurança fent creure que té un « tic » degut a un accident que l'obliga a agitar la mà dreta sense aturar-se. Dante té per costum robar plàtans i amagar-los a la seva màniga per dissimular, cosa que li suposarà algunes peripècies i quidproquos a Palerm.^[2]

Repartiment

• Roberto Benigni: Dante / Johnny
• Nicoletta Braschi: Maria
• Paolo Bonacelli: De Agata
• Ignazio Pappalardo: Cozzamara
• Franco Volpi: el ministre
• Ivano Marescotti: Randazzo
• Alessandro De Santis: Lillo
• Domenico Minutoli: el cap de la policia
• Giulio Donnini: el cardenal
• Loredana Romito: Gianna
• Turi Scalia: el jutge
• Georgia O'Brien: la dona del ministre
• Salvatore Borgese: Ignazio
• Gaspare Cucinella

Al voltant de la pel·lícula

• El personatge de Johnny Stecchino està inspirat en Charlie Stecchino, un mafiós en la pel·lícula estatunidenca Ningú no és perfecte.
• Una paròdia Pierino Stecchino va veure la llum l'any següent (1992). El personatge principal era interpretat per Alvaro Vitali i dirigit per Claudio Fragasso, però el film no va ser mai distribuït.
• El film va tenir èxit de taquilla encara que la critica l'hagi acollit tèbiament.^[3]

Referències