Josep Maria Argimon i Pallàs
 Retrat de Josep Maria Argimon (2021)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1958 (65/66 anys) Barcelona |
 Conseller de Salut | |
| 26 maig 2021 – 10 octubre 2022 ← Alba Vergés i Bosch – Manel Balcells i Díaz → Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2021-2025 Nomenat per: Pere Aragonès i Garcia | |
| Secretari de Salut Pública de Catalunya | |
| 21 juliol 2020 – 26 maig 2021 ← Joan Guix i Oliver – Carmen Cabezas i Peña → Nomenat per: Joaquim Torra i Pla, Alba Vergés i Bosch | |
 Director de l'Institut Català de la Salut | |
| 12 juny 2018 – 26 maig 2021 – Yolanda Lejardi Estévez → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona Universitat d'Oxford Universitat Pierre i Marie Curie Universitat de Gal·les |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, epidemiòleg, polític |
| Ocupador | Agència de Salut Pública de Catalunya (2020–) Institut Català de la Salut (2018–) CatSalut |
Josep Maria Argimon (Barcelona, 1958)[1] és llicenciat en medicina i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ser conseller de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya[2] com a independent de Junts per Catalunya.
És especialista en medicina preventiva i salut pública per l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Marie Curie de París, màster en atenció sanitària basada en l'evidència per la Universitat d'Oxford i màster en epidemiologia i planificació sanitària per la Universitat de Gal·les. També ha estat consultor internacional a l'Amèrica Llatina per a la Unió Europea i l'Agència Alemanya de Cooperació. És autor de llibres i articles sobre epidemiologia clínica, planificació sanitària i salut pública.[3]
En l'àmbit professional ha desenvolupat diferents càrrecs al Servei Català de la Salut (CatSalut). Entre el 2004 i el 2008 va ser cap de Divisió d'Avaluació de Serveis Assistencials; del 2008 al 2012, gerent de Planificació, Compra i Avaluació. Entre setembre 2012 i fins al gener del 2016 va ser el director de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Des de febrer del 2016 ha estat subdirector del CatSalut. Entre el 2018 i el 2021 fou director de l'Institut Català de la Salut,[3][4] càrrec que des de juliol 2020 compaginà amb el de secretari de Salut Pública del Departament de Salut.[5] D'ençà maig de 2021 és conseller de Salut com a independent proposat per Junts per Catalunya dins l'executiu que lidera Pere Aragonès.[6]
Arran del trencament de Junts de l'executiu, és substituït per Manel Balcells a la conselleria de Salut l'octubre de 2022.[7] El desembre de 2022 s'incorpora com a director d'infraestructures científiques de la Barcelonaβeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall.[8]
Referències
- ↑ «Josep Maria Argimon, nomenat nou director de l'Institut Català de la Salut». Diari de Girona. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Govern.cat - Generalitat de Catalunya» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ 3,0 3,1 «El Govern nomena Josep Maria Argimon Pallàs director gerent de l'ICS». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Josep Maria Argimon: “Potser no necessitem anar tantes vegades al metge, cal fer pedagogia”», 28-01-2019. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Josep Maria Argimon Pallàs serà el nou secretari de Salut Pública del Departament de Salut». Govern.cat. [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «El vicepresident i els consellers del Govern d'Aragonès prenen possessió del càrrec» (en catalan). [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ ACN. «Manel Balcells substitueix Argimon com al capdavant del Departament de Salut - 09 oct 2022». [Consulta: 12 gener 2023].
- ↑ «Argimon s’incorpora al centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall», 05-12-2022. [Consulta: 12 gener 2023].
Enllaços externs
- Entrevista a Josep Maria Argimon al 324
| President | |
|---|---|
| Vicepresident | Jordi Puigneró i Ferrer  (Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana) |
| Consellers | Gemma Geis i Carreras (Recerca i Universitats) · Laura Vilagrà i Pons  (Presidència) · Josep Maria Argimon i Pallàs (ind.) (Salut) · Josep González i Cambray (Ensenyament) · Roger Torrent i Ramió (Empresa i Treball) · Jaume Giró i Ribas (ind.) (Economia i Hisenda) · Victòria Alsina i Burgués (ind.) (Acció Exterior) · Joan Ignasi Elena i Garcia (ind.) (Interior) · Tània Verge i Mestre (ind.) (Feminisme i Igualtat) · Natàlia Garriga i Ibáñez (Cultura) · Lourdes Ciuró i Buldó (Justícia) · Violant Cervera i Gòdia (Drets Socials) · Teresa Jordà i Roura (Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació) |
