Léo Taxil
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Marie Joseph Gabriel Antoine Jogand-Pagès 21 març 1854 Marsella (França) |
| Mort | 31 març 1907 (53 anys) Sceaux (França) |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Lycée Thiers |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, novel·lista, escriptor, editor, corrector de textos |
| Nom de ploma | Léo Taxil |
| Cronologia | |
| 1885-1897 | Taxil hoax (en)  |
  | |
Marie Joseph Gabriel Antoine Jogand-Pagès, més conegut com a Léo Taxil (Marsella, 21 de març de 1854 – Sceaux, 31 de març de 1907) va ser un escriptor maçó francès, instigador del que es va conèixer com la «Broma de Taxil», amb què va enredar econòmicament el papa Lleó XIII i diversos bisbes de França.
Pseudònims
Jogand-Pagès va utilitzar diversos pseudònims:
- Léo Taxil (pseudònim col·lectiu: diversos autors el van utilitzar).
- Dr. Bataille
- Dr. Charles Hacks (pseudònim col·lectiu)
- Paul de Régis
- Adolphe Ricoux[1]
- Samuel Paul Rosen
Biografia
Als 16 anys Jogand-Pagès ja editava un diari, La Marotte, que es va arribar a prohibir per «haver atemptat contra els bons costums». Va ser condemnat a vuit anys de presó. Va aconseguir escapolir-se a Suïssa i va tornar aprofitant una amnistia. Es va dedicar a la premsa anticlerical i el 1885 va ser rebut com a maçó amb el grau d'aprenent. L'any següent va ser expulsat de la lògia per haver plagiat un text, i llavors es va convertir en un autor antimaçònic.
En la «Broma de Taxil» va acusar la maçoneria de satanisme i d'adoració a un ídol amb cap de boc, definit com a Bafomet, usant textos falsos d'Albert Pike.[2] El 1897, Taxil va confessar que el seu antimaçonisme era una broma, fet que va resultar un escàndol.
Taxil és el creador d'una suposada lògia satànica Palladium, el qual va ser obligat a desmentir en una conferència davant la Societat Geogràfica de París el 19 d'abril de 1897. En la reunió, i davant la sorpresa general dels presents, va dir: "El Palladium ja no existeix, jo el vaig crear i jo ho vaig destruir [... ]". I tot seguit va sortir per la porta del darrere abans de qualsevol reacció de la gent allà reunida.
Obres
- Llibres anticlericals
- 1879: À bas la calotte!.
- 1879: Les soutanes grotesques.
- 1879: La chasse aux corbeaux.
- 1879: Le fils du jésuite.
- 1880-1882: Calotte et calotins, història il·lustrada del clergue i de les congregacions.
- 1881: Les borgia.
- 1882: Les pornographes sacrés : la confession et les confesseurs.
- 1882: La Bible amusante.
- 1882: Un pape femelle.
- 1883: L'empoisonneur Léon XIII et les cinq millions du chanoine.
- 1883: La prostitution contemporaine.
- 1883: Pie IX devant l'Histoire.
- 1884: Les amours de Pie IX, Llibre publicat sota el nom de A. Volpi però no reconegut per Taxil.
- 1884: Les maîtresses du Pape.
- 1884: La Vie de Veuillot immaculé.
- Llibres antimaçònics
- Les soeurs maçonnes Arxivat 2014-03-06 a Wayback Machine.
- Les Frères trois points
- L'Antéchrist ou l'origine de la franc-maçonnerie
- Le chute du Grand Architecte
- Les assassinats maçonniques
- 1886: Les mystères de la franc-maçonnerie.
- 1886: Le Vatican et les francs-maçons.
- 1887: La franc-maçonnerie dévoilée.
- 1887: Confession d'un ex-libre penseur.
- 1887: Histoire anecdotique de la Troisième République.
- 1888: La France maçonnique.
- 1888: La ménagerie républicaine.
- 1891: la corruption fin de siècle.
- 1895: Le diable au XIXè siècle.
Referències
Bibliografia
- Massimo Introvigne: Enquête sur le satanisme : satanistes et antisatanistes du XVIIe siècle à nos jours, traduït de l'italià al francès per Philippe Baillet. París: Dervy, 1997.
Enllaços externs
- Biografia de Taxil i història completa de la seva "broma", Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon (alemany).
- «L'affaire Diana Vaughan – Léo Taxil au scanner. La plus grande mystification du XIXe siècle… mais pas celle qu’on croit», article de Athirsata a Sources Retrouvées. París, 2002. LLoc web catòlic que creu que la Broma de Taxil va ser veritat. (francès)
