Lahuradewa

Infotaula de geografia físicaLahuradewa
Localització
Entitat territorial administrativaÍndia Modifica el valor a Wikidata
Map
 26° 46′ N, 82° 57′ E / 26.77°N,82.95°E / 26.77; 82.95
Història
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Períodeneolític Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creaciómil·lenni VI aC Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició2000 aC Modifica el valor a Wikidata

Lahuradewa es troba al districte de Sant Kabir Nagar, a la regió de Sarayupar (Trans-Sarayu) de la plana del Ganges superior de l'estat de l'Índia d'Uttar Pradesh. La plana de Sarayupar està delimitada pel riu Sarayu a l'oest i al sud, pel Terai nepalès al nord, i pel riu Gandak a l'est.

Hi ha constància que el lloc va ser ocupat entre el 9.000 aC[1] i el 7.000 aC, proporcionant les evidències més antigues de ceràmica del sud d'Àsia.[2][3]

Les excavacions han informat que es tracta un dels primers jaciments arqueològics del sud d'Àsia on es va cultivar arròs, durant el període IA de Lahuradewa, donant mostres datades per radiocarboni fins al mil·lenni VII aC.

Referències

  1. ↑ Renfrew, Colin; Bahn, Paul. The Cambridge World Prehistory (en anglès). Cambridge University Press, p. 1335. 
  2. ↑ Bellwood, Peter; Ness, Immanuel. The Global Prehistory of Human Migration (en anglès). John Wiley & Sons, p. 250. 
  3. ↑ Schug, Gwen Robbins; Walimbe. A Companion to South Asia in the Past (en anglès). John Wiley & Sons, p. 350. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Cronologia del període neolític[1]
aC
11000 		Europa Egipte Síria
Llevant 		Anatòlia Khabur Jabal Sinjar
Assíria 		Tigris mitjà Baixa
Mesopotàmia 		Iran
(Khuzistan) 		Iran Indus/
Índia 		Xina
10000 Neolític preceràmic A
Gesher[2]
Mureybet
(10,500 aC) 		Ceràmica primerenca
(18.000 aC)[3]
9000 Jericó
Tell Abu Hureyra
(Agricultura)[4]
8000 Neolític preceràmic B
Jericó
Tell Aswad 		Göbekli Tepe
Çayönü
Aşıklı Höyük
Karahan Tepe 		Neolític inicial
(Ceràmica)
Nanzhuangtou
(8500–8000 aC)
7000 Egipte neolític
Nabta Playa
(7500 aC) 		Çatalhöyük
(7500–5500 aC)
Hacilar
(7000 ac) 		Tell Sabi Abyad
Bouqras 		Jarmo Ganj Dareh
Chia Jani
Ali Kosh 		Mehrgarh I[2]
6500 Europa neolítica
Franchthi
Sesklo
(Agricultura)[5] 		Neolític preceràmic C
('Ain Ghazal) 		Neolític ceràmic

Tell Sabi Abyad
Bouqras

Neolític ceràmic

Jarmo

Chogha Bonut Teppe Zagheh Neolític ceràmic

Peiligang
(7000–5000 aC)

6000 Neolític ceràmic

Sesklo
Dímini

Neolític ceràmic

Cultura Jarmukiana
(Sha'ar HaGolan)

Neolític ceràmic

Obeid 0
(Tell el-'Oueili)

Neolític ceràmic

Chogha Mish

Neolític ceràmic

Sang-i Chakmak

Neolític ceràmic

Lahuradewa


Mehrgarh II






Mehrgarh III

5600 Faium A
Amuq A
Halaf






Halaf-Obeid 		Umm Dabaghiya Samarra
(6000–4800 aC) 		Tepe Muhammad Djafar Tepe Sialk
5200 Ceràmica de bandes
(5500–4500 aC)
Amuq B 		Neolític ceràmic

Hacilar

Mersin
24–22
Hassuna
Obeid 1
(Eridu 19–15)

Obeid 2
(Hajji Mohammed)
(Eridu 14–12)
Susiana A 		Yarim Tepe
Hajji Firuz Tepe
4800 Neolític ceràmic

Merimde
(Agricultura)[6]


Amuq C 		Hacilar
Mersin
22–20 		Hassuna tardà

Gawra 20
Tepe Sabz 		Kul Tepe Jolfa
4500
Amuq D 		Gian Hasan
Mersin
19–17 		Obeid 3 Obeid 3
(Gawra)
19–18 		Obeid 3 Khazineh]
Susiana B

3800 		Badariana
Naqada 		Obeid 4
  1. ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  3. ↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  4. ↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  5. ↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  6. ↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.