Laureà López Rodó

Laureà López Rodó

Nom original	(es) Laureano López Rodó
Biografia
Naixement	18 novembre 1920 Barcelona
Mort	11 març 2000 (79 anys) Madrid
Ministre d'Afers Exteriors[1]
9 de juny de 1973 – 3 de gener de 1974
← Gregorio López-Bravo de Castro Pedro Cortina Mauri →
Ministre de Planificació pel Desenvolupament[1]
22 de juliol de 1967 – 9 de juny de 1973
← Nou càrrec Cruz Martínez Esteruelas →
Ministre sense cartera[1]
7 de juliol de 1965 – 22 de juliol de 1967
← Pere Gual i Villalbí Desapareix →
Procurador en Corts
16 de maig de 1958 – 30 de juny de 1977
Diputat al Congrés dels Diputats
1 de juliol de 1977 – 2 de gener de 1979
Circumscripció	Barcelona
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona Escola La Salle Bonanova
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, jurista, polític, advocat
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid
Partit	Opus Dei AP
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Partit Popular Català
Família
Germans	Maria Dolores López-Rodó
Premis (1988)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (1974)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1972)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1969)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola (1967)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1966)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1959)  Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (1958)  Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort
Diputat al Congrés dels Diputats 28 juny 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977 Ambaixador d'Espanya a Àustria 1974 – 1976 Procurador a Corts 11 novembre 1971 – 30 juny 1977 ← Gregorio López-Bravo de Castro – Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil, Pedro Cortina Mauri → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 ← Pere Gual i Villalbí Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 31 maig 1961 – 2 juliol 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 1r juny 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Catedràtic d'universitat

Laureà^[2] López Rodó (Barcelona, 18 de novembre de 1920 - Madrid, 11 de març de 2000) fou un polític, jurista, catedràtic i advocat català. Va ser ministre durant el franquisme i la transició espanyola.

Biografia

Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la Universitat Complutense de Madrid després de la Guerra Civil. El 1945 va obtenir la càtedra de Dret Administratiu de la Universitat de Santiago de Compostel·la i el 1961 es va traslladar a Madrid. Primer falangista durant la seva joventut (1935) i després membre de l'Opus Dei des de 1941 [1]

Destacat membre de l'Opus Dei, el seu ascens polític fou paral·lel al creixement de la influència política d'aquest institut religiós en els anys cinquanta dins del règim franquista i, més endavant, també en la incipient oposició al règim, amb personatges com Rafael Calvo Serer i Antonio Fontán.

La seva germana Maria Dolors López Rodó es va casar amb Casimiro Molins Ribot ^[3]

Trajectòria durant el franquisme

Considerat com un dels principals propulsors de la política de desenvolupament dels anys seixanta a Espanya, la seva carrera política sempre va estar molt unida a la persona de l'almirall Luis Carrero Blanco. El 1956 fou nomenat secretario general técnico de la Presidencia del Gobierno per Carrero Blanco, en aquell temps ministre de la Presidència, i va realitzar una reforma profunda de l'Administració Pública de l'Estat, a més de crear l'Escuela Nacional de Administración Pública el 1960. Des del 1962, com a Comisario del Plan de Desarrollo, càrrec que fou elevat a la categoria de ministre el 1965, fins al 1973 dirigeix la preparació i aplicació dels tres Planes de Desarrollo que significaren un important creixement de l'economia espanyola. El juny de 1973, en ser nomenat Carrero Blanco President del Govern, es convertí en ministre d'Afers exteriors, càrrec en el qual només va estar uns mesos a causa de l'assassinat de Carrero el desembre d'aquell mateix any. Entre 1974 i 1975 va ser ambaixador a Viena.

L'etapa democràtica

Després de la mort de Franco, participa en el procés de reforma i transició política, tot fundant Acció Regional, partit que posteriorment es va integrar en Aliança Popular, la coalició conservadora precedent de l'actual Partit Popular. Aquesta coalició, encapçalada per Manuel Fraga, no va assolir els resultats esperats a les primeres eleccions democràtiques de juny de 1977, però López Rodó va ser elegit diputat al Congrés dels Diputats per Barcelona i va participar activament amb esmenes a l'elaboració de la Constitució espanyola com a membre de la Comisión de Asuntos Constitucionales y Libertades Públicas.

L'any 1978 en representació del seu partit fou un dels membres de la Comissió dels Vint que al parador de Sau, les Masies de Roda, redactà l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. Va fer una important aportació de tècnica jurídica de dret administratiu i dret polític, mentre que alhora sovintejava les seves recances vers els anhels autonòmics de la majoria.^[4]

Posteriorment, l'any 1979, fou elegit de nou diputat per Barcelona al Congrés dels Diputats. El 1980 abandona la política i es reincorpora a la seva càtedra de la Universitat Complutense de Madrid i a l'exercici de l'advocacia. Després fundà el Club Conservador de Barcelona i la Fundació Codespa.

Convertit en un dels personatges més importants de la segona meitat del franquisme, era ferm partidari de la modernització del règim i de la seva evolució cap a una monarquia parlamentària similar a altres democràcies occidentals, i es va convertir en un dels més ferms partidaris del nomenament del llavors Príncep Joan Carles com a successor del general Franco al capdavant de la Jefatura del Estado. Va ser un dels més rellevants membres del grup dels anomenats "tecnòcrates".

Va ser acadèmic de número de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación (1984), de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas (1963) i de la Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras (1979). Doctor honoris causa per la Universitat de Coimbra i per la Universitat d'Aix-Marsella; conseller de número del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (1953); conseller del Consejo Internacional de Ciencias Sociales de la UNESCO (1981); membre de l'Asociación Internacional de Derecho Comparado; president del Comité Ejecutivo del Instituto Internacional de Ciencias Administrativas (1977 a 1983), i altres nombroses ocupacions en la seva activitat dins els àmbits de les corporacions científiques i juridicoadministratives.

El 1992 va estar implicat en els pagaments de la caixa B del PP [2]

És autor d'un gran nombre de publicacions, articles i treballs sobre teoria política i juridicoadministrativa, i també promotor d'importants avantprojectes i projectes de llei.

Obres

• El Coadyuvante en lo Contencioso-administrativo, Madrid,1943
• El Patrimonio Nacional, Madrid, 1954
• Justicia y Administración en el Reino Unido, Madrid, 1958
• Estructura y funciones de la Administración Financiera, Madrid, 1963
• La Administración Pública y las transformaciones socio-económicas, Madrid, 1963
• Política y Desarrollo, Madrid, Aguilar, 1970
• Nuevo horizonte del Desarrollo, Aguilar, 1972
• La larga marcha hacia la monarquía, Barcelona, Noguer, 1977, 5a, 691 pàgs.
• Aspectos económicos y fiscales de la autonomía, Barcelona, 1979
• Las autonomias, encrucijada de España, Aguilar, 1980
• Estado y Comunidades Autónomas, Abella, 1984
• Testimonio de una Política de Estado, Planeta, 1987
• Ambigüedadessysilencios de la Constitución (1988)
• Memorias (I), Esplugues de Llobregat, Plaza & Janés, 1990, 1a, 789 pàgs.
• Memorias:(II) Años decisivos, Espluges de Llobregat, Plaza & Janés, 1991, 1a, 730 pàgs.
• Memorias:(III) El principio del fin, Esplugues de Llobregat, Plaza & Janés, 1992, 1a, 736 pàgs.
• Memorias:(IV) Claves de la Transición, Plaza & Janés, 1993

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Pere Gual i Villalbí	Ministre sense cartera 1965-1967	Succeït per: Desapareix
Precedit per: Nou càrrec	Ministre de Planificació pel Desenvolupament 1967-1973	Succeït per: Cruz Martínez Esteruelas
Precedit per: Gregorio López-Bravo de Castro	Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya 1973-1974	Succeït per: Pedro Cortina Mauri
Premis i fites
Precedit per: Severino Aznar Embid	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 16 1960-2000	Succeït per: Sebastián Martín-Retortillo Baquer
Precedit per: Francisco Fornés Rubió	Acadèmic de la RACEF Medalla 17 1979-2000	Succeït per: Aldo Olcese Santonja