Luís Filipe Rocha

Infotaula de personaLuís Filipe Rocha
Biografia
Naixement16 novembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Lisboa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, guionista, director de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0733821 Allocine: 8716 Allmovie: p199535 TMDB.org: 148746 Modifica el valor a Wikidata

Luís Filipe Rocha (Lisboa, 16 de novembre de 1947) és un director de cinema, guionista i actor portuguès.[1]

Alumne del Colégio Militar entre 1958 i 1964, té una llicenciatura en Dret per la Facultat de Dret de la Universitat de Lisboa (1971). Al voltant de 1963 es va unir al Cénico de Direito[2] i allí treballa com a actor, ajudant de direcció, dramaturg, traductor i productor. S'exilià a la Brasil el 1973, treballant al teatre amb Izaías Almada.

Ha dirigit deu pel·lícules des de 1976. La seva pel·lícula Cerromaior es va projectar a la secció Un Certain Regard al 34è Festival Internacional de Cinema de Canes.[3]

Filmografia

  • Barronhos (documenetal, 1976)
  • A Fuga (1976)
  • Cerromaior (1981)
  • Sinais de Vida (1984)
  • Amor e Dedinhos de Pé (1993)
  • Sinais de Fogo (1995)
  • Adeus, Pai (1996)
  • Camarate (2001)
  • A Passagem da Noite (2003)
  • A Outra Margem (2007)
  • Cinzento e Negro (2015)
  • Rosas de Ermera (2017)

Premis

  • El 2003, A Passagem da Noite, protagonitzada per Leonor Seixas, va guanyar el premi a la millor pel·lícula i guió al Festival d'Olympia (Pírgos, Grècia).
  • Em 2007 la pel·lícula A Outra Margem (2007) va rebre el Prémio Arco-Íris (2007) de l’Associação ILGA Portugal.[4]
  • Per Até Amanhã Camaradas Luís Filipe Rocha va rebre el Premi Autores (2014) al "Millor Argument", a l’àrea de "Cinema" de la Sociedade Portuguesa de Autores (SPA).[5][6]
  • El 2017, la pel·lícula Cinzento e Negro va ser nominada a la categoria "Millor pel·lícula" en la 22a edició dels Globos de Ouro, i també van ser nominats per a la mateixa pel·lícula com a Millor actriu protagonista (Joana Bárcia i Mónica Calle) i com a millor actor protagonista (Miguel Borges i Filipe Duarte).[7]
  • El 2017, Cinzento e Negro va guanyar en tres categories al Prémios Sophia (2017) de l'Academia Portuguesa de Cinema: Millor actor protagonista (Miguel Borges), Millor banda sonora original (Mário Laginha) i Millor guió original (Luís Filipe Rocha).[8]

Referències

  1. Centro Virtual Camões (Instituto Camões). «Cinema Português : Cronologia : 1947», 2003–2007.
  2. «Entrevista : Um Cineasta Justo». 'Boletim da Ordem dos Advogados (Via Crise da Justila), 15-03-2004. Arxivat de l'original el 2019-03-19. [Consulta: 1r febrer 2024].
  3. «Festival de Cannes: Cerromaior». festival-cannes.com. Arxivat de l'original el 30 setembre 2012. [Consulta: 6 juny 2009].
  4. «Cine Ibermedia : A outra margem». TVBrasil (EBC), 27-06-2011.
  5. «Entrega de Prémios Autores 2014». CNC - Centro Nacional de Cultura (Sapo), 2014.
  6. Lusa. «Prémios Autores são entregues hoje a mais de duas dezenas de personalidades». Visão, 08-05-2014.
  7. «Cartas da Guerra vence Globo de Ouro de Melhor Filme».
  8. «Vencedores Prémios Sophia 2017». ICA (Instituto do Cinema e do Audiovisual).

Bibliografia

  • (portuguès) O Cais do Olhar de José de Matos-Cruz, Cinemateca Portuguesa, 1999
Registres d'autoritat
  • WorldCat
  • GND (1)
  • LCCN (1)
  • VIAF (1)
  • ISNI (1)