Luas

Infotaula xarxa de transportsLuas
Tramvia Luas passant pel centre de Dublín
Descripció
UbicacióDublin, Irlanda
TipusTramvia (or Tren lleuger)
Línies2 (Red and Green)
Nombre d'estacions67
Passatgers diaris114,500 passengers[1]
Passatgers anuals48 milions de passatgers[2] (2019)
Lloc webluas.ie
luasfinglas.ie (extension)
Operació
Inauguració30 juny 2004; fa 19 anys (2004-06-30)
OperadorTransdev
Nombre de vehicles26 Citadis 301 (3000 Class)
14 Citadis 401 (4000 Class)
41 Citadis 402 (5000 Class)
Característiques tècniques
Longitud42.1 quilometres (26.2 mi)[1]
Ample de viaPlantilla:Track gauge
(standard gauge)
Electrificació750 V DC overhead line
Luas route map

Luas (pronunciat [ˈl̪ˠuəsˠ] ; que en irlandès significa "velocitat") és un sistema de tramvia / tren lleuger a Dublín, Irlanda. Hi ha dues línies principals: la Línia Verda, que va començar a funcionar el 30 de juny del 2004, i la Línia Roja, que es va inaugurar el 26 de setembre del 2004. Des d'aleshores, les dues línies s'han ampliat i desdoblat en diferents branques cap als afores de la ciutat. Des del 2017, les dues línies es creuen i connecten al centre de Dublín. El sistema compta ara amb 67 estacions i 42.5 km de vies, que el 2018 van transportar 41 milions de passatgers,[3] un augment de l'11,2% respecte el 2017.[4]

Història

La idea d'un nou sistema de tramvia o tren lleuger per a la ciutat de Dublín va ser suggerida per primera vegada l'any 1981, per un informe de Dublin Transportation Initiative (DTI),[5] que feia referència als tramvies de Dublín originals, que tenien més de 60 km i arribant a la major part de la ciutat. Arran d'aquest informe, se li va demanar a Córas Iompair Éireann (CIÉ), l'operador de transport públic estatal d'Irlanda, que estudiés diferents opcions. Van recomanar dues fases per a la construcció d'un sistema de tramvia:

  • Fase 1: de Tallaght a Dundrum/Balally a través del centre de la ciutat
  • Fase 2: de Ballymun al centre de la ciutat i Dundrum/Balally a Sandyford.

La Llei de transport de 1996 va crear un marc legal perquè el CIÉ construís un sistema de tramvia, i el maig de 1997 la companyia va sol·licitar una ordre de ferrocarril lleuger per construir la primera fase, així com la part de Dundrum/Balally a Sandyford de la fase 2.

Llançament

La data de llançament original de Luas havia de ser l'any 2003, però els retards en la construcció van fer que aquesta data s'endarrerís un any. Durant la construcció, es va fer una campanya publicitària per informar a la ciutadania del desenvolupament del sistema. La construcció va acabar el febrer del 2004 i va començar un període de proves i formació de conductors. El 30 de juny de 2004 es va fixar com a data oficial del llançament de la Línia Verda.[6] El primer tramvia va entrar en servei per al públic general a les 15h. Van tenir lloc diversos dies de viatges gratuïts i un cap de setmana divertit en família per posar en marxa el sistema. La Línia Vermella es va inaugurar el 26 de setembre del 2004, amb sis dies de viatge gratuïts per al públic en general.[5]

Ciutat de Luas Cross

El juny de 2010 es van finalitzar els plans per unir les dues rutes de Luas.[7] El 20 de maig de 2011, l'Ajuntament de Dublín va presentar comunicacions a l'audiència oral d' An Bord Pleanála a la línia BXD afirmant que l'Autoritat de Planificació tenia una gran preocupació amb el sistema de cablejat aeri al centre històric de la ciutat, demanant una zona sense cables.[8][9]

Construcció de la parada de Dominick a la línia Luas Cross City, al carrer Dominick Lower

Luas Cross City és una extensió de la Línia Verda que enllaça amb la Línia Vermella i continua cap al nord fins a Broombridge al nord de Dublín (intercanviador amb l'estació d'Iarnród Éireann). L'ampliació va començar a la parada de la Línia Verda Verda de St Stephen. La construcció va començar el juny de 2013, i els serveis van començar el desembre de 2017.[10]  

El pont dels nou arcs a la línia verda a Milltown

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Frequently Asked Questions». Luas. Arxivat de l'original el 3 January 2012. [Consulta: 1r juliol 2013].
  2. ↑ «Massive Jump in Passenger Journey Number», 08-01-2020. Arxivat de l'original el 16 January 2020. [Consulta: 16 gener 2020].
  3. ↑ «Luas – Frequently Asked Questions». Arxivat de l'original el 11 April 2017. [Consulta: 2 febrer 2019].
  4. ↑ «Over 32 million passenger trips made on Luas in 2014». InsideIreland.ie, 09-04-2015. Arxivat de l'original el 9 April 2015.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Luas background». Railway Procurement Agency. Arxivat de l'original el 28 February 2008. [Consulta: 5 abril 2008].
  6. ↑ After 55 years, trams return to Dublin streets Rail issue 492 7 July 2004 page 14
  7. ↑ , 22-06-2010. Arxivat 21 October 2012[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 30 setembre 2022].
  8. ↑ «Transport for Dublin – News – Luas Line BXD Oral Hearing – May 2011». transportfordublin.ie, 03-02-2012. Arxivat de l'original el 3 February 2012.
  9. ↑ «Luas Broombridge – Oral Hearing (transcript)» (docx). Transport for Dublin, 20-05-2011. Arxivat de l'original el 19 January 2012.
  10. ↑ «Green light given to Luas link-up, first passengers 2017». , 03-08-2012.

Vegeu també

Enllaços externs

  • Lloc web de Luas
  • Plànol de via del sistema de tramvia Luas
  • Projecte Luas Cross City
  • Hidden Dublin Fotos de la construcció de Luas