Luisa González Alcívar

Infotaula de personaLuisa González Alcívar

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Luisa Magdalena González Alcivar Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 novembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Quito (Equador) Modifica el valor a Wikidata
Diputat a l'Assemblea Nacional de l'Equador
14 maig 2021 – 17 maig 2023 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Internacional de l'Equador - advocada
Institut d'Alts Estudis Nacionals - Magíster en Alta Gerencia (es) Tradueix
Universitat Complutense de Madrid - Máster Universitario en Economía Internacional y Desarrollo (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, advocada Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAssemblea Nacional de l'Equador (2021–2023)
Parlament Andí (2018–2019) Modifica el valor a Wikidata
PartitRevolució Ciutadana (2018–)
Alianza PAÍS (–2018)
Partido Social Cristiano (–2007) Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webluisapresidenta.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: LuisaGonzalezAlcivar Twitter (X): LuisaGonzalezEc Instagram: luisa_magdalena_gonzalez Modifica el valor a Wikidata

Luisa Magdalena González Alcívar (Quito, 22 de novembre de 1977) és una advocada i política equatoriana que s'exercí en diversos càrrecs durant el govern de l'expresident Rafael Correa.[1] És candidata presidencial del Moviment Revolució Ciutadana a les eleccions presidencials de l'Equador de 2023.[2]

Trajectòria

Luisa Magdalena González Alcívar va néixer el 22 de novembre de 1977 a la ciutat de Quito, pel fet que els seus pares estaven de vacances en aquesta ciutat. Després els seus pares van retornar al seu lloc de residència a la parròquia Canuto de la província de Manabí.[3]

Després de realitzar els seus estudis a la Universitat Internacional de l'Equador, es va graduar en Dret. Posteriorment, va obtenir un màster en Alta Gerència a l'Institut d'Alts Estudis Nacionals. Compta també amb un màster en Economia Internacional i Desenvolupament per la Universitat Complutense de Madrid.[4][5]

El 2008 va treballar com a assessora de la Secretaria de Comunicació i Informació de la Presidència de l'Equador, i aquell mateix any es va convertir en coordinadora General de Recursos Humans, Desenvolupament Institucional i Capacitació de la Superintendència de Companyies.[5][6][7]

El 2010, va assumir el rol de coordinadora General d'Agenda Estratègica Presidencial. Després, el 2011, va ser designada com a vicecònsol de l'Equador a Madrid, i el 2014, com a Viceministra de Gestió Turística i després com a ministra titular.[5][6][7]

El 2015, va ser nomenada Subsecretària encarregada de l'Agenda Presidencial i, posteriorment, secretària General de Despatx Presidencial. Aquell mateix any, també va ocupar el càrrec de Cònsol General de l'Equador a Madrid.[5][6][7]

El 4 de gener de 2017 va ser designada pel president Correa, com a Secretària Nacional de l'Administració Pública. El 24 de maig, l'entrant president Lenín Moreno va decretar suprimir la secretaria.[8] El 19 de maig de 2017 va ser nomenada Ministra de Treball.[9] Va mantenir aquest càrrec fins al canvi de presidència.[10] Més endavant va ser Cònsol General de l'Equador a Alacant.[7][1]

El 2018 va ser nomenada secretària nacional del Parlament Andí, i el 2019 es va exercir com a assessora en el mateix organisme.[5][6][7]

Carrera política

González a un ple de l'Assemblea

González va ser elegida diputada en les eleccions legislatives de 2021, en representació de la província de Manabí, per l'aliança Unió per l'Esperança.[11]

El 17 de maig de 2023, a les primeres hores del matí, el president Guillermo Lasso va signar el Decret Executiu 741, en què va activar l'article 148 de la Constitució Nacional, anomenat «mort creuada», argumentant la «greu crisi política i commoció interna», dissolent l'Assemblea Nacional i convocant eleccions presidencials i legislatives extraordinàries.[12][4]

El 10 de juny de 2023 va ser designada candidata presidencial en representació del Moviment de la Revolució Ciutadana per a participar en les eleccions presidencials anticipades de 2023, en binomi amb Andrés Arauz com a vicepresident.[13] El 13 de juny, mentre es dirigia a inscriure la seva candidatura presidencial al Consell Nacional Electoral en companyia dels seus simpatitzants, van ser atacats amb gas pebre per part de la Policia Nacional.[14][15][16][17] Durant la seva campanya, González es va comprometre a convertir l'expresident Rafael Correa en una figura central de la seva administració, designant-lo com a «principal assessor».[18] També va declarar que tractaria els Estats Units d'Amèrica de la mateixa manera que ho faria amb altres països. A més, va emfatitzar que els Estats Units han de respectar l'«autodeterminació» del país.[18]

En la primera volta de les eleccions va quedar en primer lloc amb un 33,5 % dels vots,[19] i es disputarà la presidència a la segona volta, el 15 d'octubre de 2023, amb el candidat conservador Daniel Noboa.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Mantuano, Gabriela. «¿Quién es Luisa González, la candidata del correísmo?» (en castellà). El Diario Ecuador, 10-06-2023. [Consulta: 12 juny 2023].
  2. ↑ Redacción. «Elecciones Ecuador 2023: entre Andrés Arauz, Carlos Rabascal y Luisa González está el candidato del correísmo a la Presidencia» (en castellà). www.ecuavisa.com, 23-05-2023. [Consulta: 11 juny 2023].
  3. ↑ . 
  4. ↑ 4,0 4,1 «¿Quién es Luisa González, la carta a la Presidencia por la Revolución Ciudadana?». www.expreso.ec. [Consulta: 11 juny 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Rojas, Jessika. «¿Quién es Luisa González?, pieza clave del correísmo para llegar a la Presidencia» (en espanyol europeu). www.ecuadorenvivo.com. Arxivat de l'original el 2023-06-11. [Consulta: 11 juny 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Clarín.com. «Rafael Correa prepara su regreso a Ecuador y nombra a su candidata presidencial» (en castellà). Clarín, 11-06-2023. [Consulta: 12 juny 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Redacción. «Elecciones Ecuador 2023: ¿quién es Luisa González, candidata a la Presidencia de Ecuador por el correísmo?» (en castellà). www.ecuavisa.com, 10-06-2023. [Consulta: 12 juny 2023].
  8. ↑ Vásconez, Lucía. «El Gobierno cierra seis ministerios y reorganiza su estructura sectorial» (en castellà). El Comercio, 30-11-2001. [Consulta: 2 juliol 2023].
  9. ↑ Telégrafo, El. «Luisa González asume el Ministerio de Trabajo en lugar de Berrezueta» (en espanyol europeu). El Telégrafo, 20-05-2017. [Consulta: 2 juliol 2023].
  10. ↑ Moreno, Francisco. «¿Quiénes son los integrantes del Gabinete de Lenín Moreno?» (en castellà). El Comercio, 30-11-2001. [Consulta: 2 juliol 2023].
  11. ↑ «Asambleístas del Ecuador por Manabí, periodo 2021-2025» (en castellà). REVISTA DE MANABÍ, 18-05-2021. [Consulta: 13 juny 2023].
  12. ↑ Loaiza, Melissa Velásquez. «Guillermo Lasso firma la "muerte cruzada" en Ecuador en medio de su juicio político» (en castellà). CNN, 17-05-2023. [Consulta: 19 maig 2023].
  13. ↑ «Revolución Ciudadana define a Luisa González y Andrés Arauz como su binomio tras la declinación de Jorge Glas». El Universo, 10-06-2023. [Consulta: 11 juny 2023].
  14. ↑ EFE, Redacción. «Denuncian ataque un con gas lacrimógeno a una precandidata a la Presidencia en Ecuador» (en castellà). Qué Pasa, 13-06-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-13. [Consulta: 13 juny 2023].
  15. ↑ «Luisa González recibe gas pimienta en inscripción en el CNE» (en castellà), 13-06-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-13. [Consulta: 13 juny 2023].
  16. ↑ «Revolución Ciudadana denuncia agresión durante la inscripción del binomio presidencial» (en castellà). www.vistazo.com. [Consulta: 13 juny 2023].
  17. ↑ Pazan, Claudia. «Luisa González y Andrés Arauz inscribieron su candidatura en el CNE» (en castellà). El Comercio, 13-06-2023. [Consulta: 13 juny 2023].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Luisa González Would Be A Disaster for U.S.-Ecuador Relations | The National Interest». web.archive.org, 19-07-2023. Arxivat de l'original el 2023-07-19. [Consulta: 28 juliol 2023].
  19. ↑ «CONSEJO NACIONAL ELECTORAL». Arxivat de l'original el 2023-02-06. [Consulta: 22 agost 2023].