Marcelino Oreja Elósegui
![]() ![]() | |||||||||
Biografia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 6 abril 1894 ![]() Ibarrangelu (Biscaia) ![]() | ||||||||
Mort | 5 octubre 1934 ![]() Arrasate (Guipúscoa) ![]() | ||||||||
Causa de mort | Homicidi ![]() | ||||||||
| |||||||||
Activitat | |||||||||
Lloc de treball | Madrid ![]() | ||||||||
Ocupació | polític, enginyer, empresari, enginyer de camins ![]() | ||||||||
Partit | Comunió Tradicionalista Partit Catòlic Tradicionalista ![]() | ||||||||
Família | |||||||||
Cònjuge | Purificación Aguirre Isasi (en) ![]() ![]() | ||||||||
Fills | Marcelino Oreja Aguirre ![]() | ||||||||
Germans | Ricardo Oreja i Benigno Oreja Elosegui ![]() | ||||||||
Parents | Jaime Mayor Oreja (net) Marcelino Oreja Arburúa (net) ![]() |
Marcelino Oreja Elósegui (Ibarrangelu, 1891 - Mondragón, 5 d'octubre de 1934) fou un polític basc, enginyer de camins i gerent de l'empresa Unión Cerrajera, pare de Marcelino Oreja Aguirre. Membre d'Acción Católica i de l'Asociación Católica Nacional de Propagandistas, fou elegit diputat per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1931. Durant la Revolució d'octubre de 1934, instigada per Ricardo Ceciaga i que proclamà la República Socialista de Mondragón, l'acusaren de negar feina a militants socialistes i sindicalistes[1] raó per la qual fou fet presoner i dut a la Casa del Pueblo d'aquesta ciutat, on el dia 5 fou assassinat amb Dagoberto Resusta.[2]
Referències
- ↑ Una exposición reivindica la Revolución de Octubre de 1934 desde la izquierda a El Diario Vasco, 5-10-2006
- ↑ El último revolucionario sobre Jesús Trincado, testimoni dels fets, a El Diario Vasco, 30 d'abril de 2006