Mike Moore
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Michael Kenneth Moore 28 gener 1949 Whakatane (Nova Zelanda) |
Mort | 2 febrer 2020 (71 anys) Auckland (Nova Zelanda) |
Ambaixador de Nova Zelanda als Estats Units | |
2010 – 16 desembre 2015 ← Roy Ferguson – Carl Worker → | |
Director general de l'Organització Mundial del Comerç | |
1r setembre 1999 – 1r setembre 2002 ← Renato Ruggiero – Supachai Panitchpakdi → | |
Líder de l'oposició | |
2 novembre 1990 – 1r desembre 1993 ← Jim Bolger – Helen Clark → | |
34è Primer ministre de Nova Zelanda | |
4 setembre 1990 – 2 novembre 1990 ← Geoffrey Palmer – Jim Bolger → | |
22è Ministre d'Afers Exteriors de Nova Zelanda | |
9 febrer 1990 – 2 novembre 1990 ← Russell Marshall – Donald Charles McKinnon → | |
Diputat de Nova Zelanda | |
25 novembre 1978 – 14 juliol 1984 ← Bert Walker – Supressió del càrrec → | |
Dades personals | |
Formació | Dilworth School (en) |
Activitat | |
Ocupació | polític, diplomàtic |
Ocupador | Organització de les Nacions Unides |
Partit | Partit Laborista de Nova Zelanda |
Família | |
Cònjuge | Yvonne Dereany |
Premis
| |
Lloc web | mike-moore.info |
Michael Kenneth Moore (Whakatane, 28 de gener de 1949 - Auckland, 2 de febrer de 2020[1]) també conegut per Mike Moore va ser un polític neozelandès que va ser breument Primer Ministre de Nova Zelanda i Director General de l'Organització Mundial de Comerç.
Moore va néixer a Whakatane el 1949, però va créixer a Kawakawa. Després de sortir del col·legi va treballar com obrer i després en una impremta. Va esdevenir sindicalista actiu quan tenia disset anys. Va ser vicepresident de la Unió Internacional de Joventuts Socialistes per dos períodes consecutius.[2][3][4] Mike Moore va iniciar la carrera parlamentària el 1972, representant el districte d'Eden. Aleshores era el membre més jove del parlament. El 1978 es va mudar a Christchurch i va ser elegit parlamentari per Papanui, càrrec en el qual va quedar fins a l'any 1999. Com a ministre de govern va assumir nombroses carteres, i es va destacar com a Ministre de Comerç Exterior en el transcurs de les negociacions de l'Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT). El 1987 també va ser ministre d'Afers exteriors i el 1988 ministre de Finances.
Mike Moore va ser breument Primer Ministre de Nova Zelanda, entre el 4 de setembre i el 2 de novembre de 1990. El govern laborista va perdre les següents eleccions generals, per la qual cosa Mike Moore va encapçalar l'oposició fins a 1993 i va assumir el rol de representant d'afers exteriors i comerç fins a 1999.
Referències
- ↑ «'A true patriot': Former New Zealand Prime Minister Mike Moore dies» (en anglès). [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ Traue, J. E., 'Who's Who in New Zealand' A.H. & A.W. Reed 1978 ISBN 0-589-01113-8
- ↑ «Prime Minister of New Zealand - Past Prime Ministers: Mike Moore». Arxivat de l'original el 2008-10-14. [Consulta: 1r març 2015].
- ↑ International Union of Socialist Youth (Veterans)
Precedit per: Geoffrey Palmer | Primer ministre de Nova Zelanda setembre-novembre de 1990 | Succeït per: Jim Bolger |