Modulació per amplada de polsos

Fig.1 Senyal V és la PWM o modulació en polsos de voltatge. Senyal B és la corrent resultant.

Modulació per amplada de polsos (PWM en anglès) és una tècnica de modulació emprada per a codificar un missatge en una sèrie de polsos d'amplada variable.[1] L'aplicació més usada és la dosificació de potència en fonts d'alimentació commutades o en carregadors de bateries.

Principi de funcionament

La modulació PWM utilitza una ona de polsos rectangulars, l'amplada dels quals és modulada amb el senyal d'entrada i resultant una variació en el valor mitjà de l'ona :[1]

y = 1 / T ∫ 0 T x ( t ) . d t {\displaystyle y=1/T\int \limits _{0}^{T}x(t).dt}

on x ( t ) {\displaystyle x(t)} és el senyal PWM (senyal V de la Fig.1)

T la inversa de la freqüència de modulació

y {\displaystyle y} és el valor mitjà (senyal B de la Fig.1)

Aplicacions

Podem destacar les següents : [2]

  • Telecomunicacions.
  • Efectes d'àudio i vídeo.
  • Sistemes de subministrament de potència.
  • Regulació de tensió.
  • Amplificació
  • ADC/DAC.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Com funciona la PWM?» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-10-24. [Consulta: 19 desembre 2016].
  2. ↑ «PWM teoria i aplicacions» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-09-10. [Consulta: 19 desembre 2016].