Nilofar Bayat
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1990 (33/34 anys) Kabul (Afganistan) |
| Activitat | |
| Ocupació | advocada, jugadora de basquetbol en cadira de rodes |
| Nacionalitat esportiva | Afganistan |
| Esport | bàsquet amb cadira de rodes |
Premis
| |
 | |
Nilofar Bayat és una advocada i jugadora de bàsquet amb cadira de rodes afganesa, nascuda als anys 1990.[1]
Quan Nilofar Bayat tenia dos anys, un coet llançat pels talibans va impactar a casa seva; el seu germà va morir i el seu pare i ella van quedar ferits.[2] A causa de l'explosió va perdre una cama,[3] va resultar greument ferida a la columna i cremada a l'esquena per metralla. Va necessitar any d'hospitalització.[4]
Durant la presidència d'Hamid Karzai, va tenir l'oportunitat d'estudiar dret i es va convertir en advocada.[2] Es va posicionar públicament en contra dels talibans i a favor dels drets de les dones, especialment de les dones amb discapacitat. També va treballar per al Comitè Internacional de la Creu Roja.[4]
Va començar a practicar bàsquet en cadira de rodes després de veure homes jugant-hi. Posteriorment va contribuir a la creació de la selecció afganesa,[3] de la qual va esdevenir la capitana.[2] Amb aquest equip va participar en les primeres competicions nacionals del 2017.[4] Les jugadores afganeses van intentar classificar-se per als Jocs Paralímpics de Tòquio però al torneig preolímpic van caure davant d'Austràlia i la Xina.[2]
L'agost del 2021, després de la captura de Kabul pels talibans, Nilofar Bayat sabia que estava en perill: "Em podrien matar perquè surto en molts vídeos on parlo dels talibans, del bàsquet, de la meva participació en marxes de dones a l'Afganistan". Mentre es refugia a l'aeroport de Kabul, es va trobar amb talibans que la van agredir i li van confiscar l'equipatge.[4][3] Després d'explicar la seva història al periodista Antonio Pampliega,[5] amb qui havia fet amistat uns anys abans, la seva història es va retransmetre a les xarxes socials, fet que li va permetre obtenir molts suports, entre ells el de l'activista i jugadora de bàsquet en cadira de rodes Gema Hassen-Bey. Les autoritats espanyoles van acceptar ajudar-la a sortir del seu país al costat d'afganesos que havien col·laborat amb l'exèrcit espanyol o en operacions civils.[4]
Nilofar Bayat i el seu marit van aconseguir ser evacuats de Kabul i refugiar-se a Espanya, aterrant a la base aèria de Torrejón de Ardoz després d'una escala a Dubai.[5][6] En arribar, la va fitxar Bidaideak, l'equip de bàsquet en cadira de rodes de Bilbao,[5] junt amb el seu marit, Ramesh Naik Zai,[3] membre de la selecció masculina afganesa del mateix esport.[4] En roda de premsa, va demanar a la comunitat internacional que es preocupi per l'Afganistan i pel destí del seu poble, afirmant que "els talibans no han canviat".[3]
Referències
- ↑ L'article de Paolo Pegoraro pour Eurosport (voir référence par ailleurs) donne son âge en 2021 : 28 ans.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Jeux Paralympiques - Basket-fauteuil : Nilofar Bayat, l'athlète afghane qui hait les Talibans» (en francès), 20-08-2021. [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Le témoignage fort de cette basketteuse en fauteuil afghane réfugiée en Espagne» (en francès), 24-08-2021. [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «‘We lost everything’: Afghan wheelchair basketball team captain speaks out» (en anglès), 22-08-2021. [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 admin. «Afghanistan: The flight of Nilofar Bayat from Kabul to Bilbao | sports» (en anglès americà), 20-08-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-27. [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑ «The rescue of Nilofar Bayat, from Kabul to Torrejón» (en anglès americà), 20-08-2021. [Consulta: 27 gener 2022].
