Para-xocs
 |  |
 |  |
| Part frontal i posterior de dos cotxes Chrysler abans (esquerra, 1971) i després (dreta, 1974) de l'estandardització dels para-xocs als EUA. | |
El para-xocs o paracolps[1] és la peça d'un vehicle que es troba en la part posterior i davantera d'aquest amb l'objectiu d'esmorteir i protegir el vehicle després de topar, absorbint l'energia cinètica i empenyent-la en forma de rebot cap al centre del xoc, aconseguint així una reducció de danys, però no d'impacte.
Història
el 1905 van aparèixer els primers para-xocs creats de cautxú, per a després, el 1985, ser millorats fent-los de plàstic, sent més lleugers i segurs. Avui en dia existeixen diversos materials per a fabricar-los, des d'acer o alumini, fins a cautxú i derivats del plàstic. Ve inclòs en la compra de qualsevol automòbil.[2]
Referències
- ↑ «paracolps» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ Lastkraftwagen - Geschichte, Technik, Typen - Seite 14. GeraMond-Verlag, 2007, ISBN 978-3-7654-7804-8
Viccionari
