Pierrot el boig

Infotaula de pel·lículaPierrot el boig
Pierrot le Fou Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean-Luc Godard Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Jean-Paul Belmondo
Anna Karina
Graziella Galvani
Dirk Sanders
Samuel Fuller
Jean-Pierre Léaud
Dominique Zardi
Georges Staquet
Henri Attal
László Szabó
Raymond Devos
Roger Dutoit
Viviane Blassel
Pascal Aubier
Krista Nell
Hans Meyer Modifica el valor a Wikidata
ProduccióGeorges de Beauregard Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Luc Godard i Remo Forlani Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAntoine Duhamel i Serge Rezvani Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRaoul Coutard Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFrançoise Collin Modifica el valor a Wikidata
ProductoraDino de Laurentiis Cinematografica Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix i Société Nouvelle de Cinématographie Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1965 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeParís Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost300.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic, drama, comèdia i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióToló Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
candidata internacional als Premis Oscar (1966) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0059592 Filmaffinity: 336467 Allocine: 270 Rottentomatoes: m/pierrot-le-fou-pierrot-goes-wild-crazy-pete Letterboxd: pierrot-le-fou Allmovie: v38120 TCM: 86685 TV.com: movies/pierrot-le-fou AFI: 22509 TMDB.org: 2786 Modifica el valor a Wikidata

Pierrot el boig (títol original en francès: Pierrot le Fou) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Jean-Luc Godard, estrenada el 1965. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

Ferdinand Griffon és un home que viu amb la seva dona i els seus fills. Està una mica desenganyat, ja que acaba de perdre la seva feina a la televisió. Un vespre, mentre torna d'una desoladora vesprada amb els seus sogres, s'adona que la cangur que ha vingut és una antiga amiga, Marianne. Decideix deixar-ho tot i marxar amb ella cap al Sud de França, en un gran periple on es barrejaran tràfic d'armes, complots polítics, trobades incongruents, però també pauses bucòliques i esquinços amorosos.[2]

Repartiment

  • Jean-Paul Belmondo: Ferdinand Griffon, anomenat « Pierrot »
  • Anna Karina: Marianne Renoir
  • Graziella Galvani: Maria, la dona de Ferdinand
  • Dirk Sanders: Fred
  • Jimmy Karoubi: el cap des gàngsters
  • Roger Dutoit i Hans Meyer: els gàngsters
  • Samuel Fuller: ell mateix
  • Príncesa Aïcha Abadie: ella mateixa
  • Alexis Poliakoff: el mariner
  • Raymond Devos: l'home del port
  • Lazlo Szabo: Lazlo Kovacs
  • Jean-Pierre Léaud: un espectador
  • Georges Staquet: Franck
  • Henri Attal: el bomber #1
  • Dominique Zardi: el bomber #2
  • Viviane Blassel

Gènesi de la pel·lícula

Tries dels actors

Els papers principals A l'estrena havien de ser per Michel Piccoli i Sylvie Vartan, però aquesta última va refusar. El cineasta va decidir doncs canviar de parella i va cridar a Jean-Paul Belmondo així com a Anna Karina, la seva primera dona, que va col·laborar per sisena vegada amb el seu marit.

Samuel Fuller, que fa el seu propi paper en una escena al començament de la pel·lícula, ha apreciat treballar amb Godard. En una taula rodona a Los Angeles el 1968, explica :

« Jean-Luc Godard ha tingut l'amabilitat de proposar-me interpretar el meu propi paper en una escena de còctel de Pierrot el boig . Era allà per preparar una pel·lícula que mai no he rodat. Se'm demanava el que feia a París. Ho explicava. L'estrella, Belmondo, em preguntava «què és el cinema ? ». Ho explicava. Era agradable treballar amb un realitzador com ell. Particularment viu. En allò que em concerneix, em sentia verdaderament còmode.[3] »

Rodatge

El rodatge comença el dilluns 24 de maig i s'acaba vuit setmanes més tard, el 17 de juliol de 1965, amb un total de quaranta-quatre dies.[4] La pel·lícula ha estat rodada a Hyères, Gonfaron, Toló, Giens, Porquerolles, París, Issy-les-Moulineaux, Tremblay-lès-Gonesse, Neuilly i a l'estudi de Saint-Maurice[4]

Premis i nominacions

Nominacions

Referències

  1. Error en el títol o la url.«». esadir.cat.
  2. «Pierrot le fou». The New York Times.
  3. Brenez, Nicolas; Arnoldy, Édouard «Cinema / Política - Los Angeles, 1968». Débordements, setembre 2012. Arxivat de l'original el 2013-06-13 [Consulta: 23 octubre 2014].
  4. 4,0 4,1 Aidelman, Núria «Les Archives de script de Suzanne Schiffman: Godard au travail à Pierrot le fou». La biblioteca de la pel·lícula, 2006.
  5. «S’ha mort Jean-Paul Belmondo, actor emblemàtic del cinema francès». Vilaweb, 06-09-2021. [Consulta: 11 setembre 2021].

Enllaços externs

  • Pierrot le fou crítica a Laterna Magica (francès)
  • Pierrot le fou a Cinémediafilm (francès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Filmografia de Jean-Luc Godard
Llargmetratges
Curts i
segments
Relacionats
  • Deux de la vague (2010)
  • One P.M. (1972)
  • Le Redoutable (2017)
  • Grup Dziga Vertov
  • Vegeu aquesta plantilla
Guanyadors del Premi Sutherland
  • Vegeu aquesta plantilla
Millors pel·lícules segons Cahiers du cinéma
Anys 1951-1968
Anys 1981-2000
Anys 2001
fins avui