Raphaël Glucksmann
 (2024)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 octubre 1979 (44 anys) Boulogne-Billancourt (França) |
 Diputat al Parlament Europeu | |
Representa: Plaça Pública 2 juliol 2019 – Legislatura: IX legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: França Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 2019 | |
| Assessor | |
| 2005 – Nomenat per: Mikheil Sakaixvili | |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Atlantisme |
| Formació | Institut d'Estudis Polítics de París Lycée Lamartine Lycée Henri-IV |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, documentalista, polític, escriptor de no-ficció, politòleg |
| Partit | Plaça Pública (2018–) |
| Participà en | |
| 6 novembre 2018 | Act before it's too late (en)  |
| 2017 | Le Grand Face-à-Face (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Eka Zguladze (2008–2012) Léa Salamé (2016–) |
| Pares | André Glucksmann i Françoise Villette (en) |
Premis
| |
     | |
Raphaël Glucksmann (Boulogne-Billancourt, 15 octubre 1979) és un periodista francès, director de films, i home polític. Glucksmann és fill del filòsof i escriptor André Glucksmann. El maig de 2019, va ser elegit membre del Parlament europeu, dins l'Aliança S&D.
Carrera política
Entre 2005 i 2012, Glucksmann fou assessor del President de Geòrgia Mikheil Sakaixvili.
El 2018, Glucksmann va fundar el partit polític de centre-esquerre francès Place Publique.[1] El 26 de maig de 2019, Place Publique i el Partit Socialista francès van presentar una llista conjunta a les eleccions europees, amb Glucksmann com a cap de llista, sota el lema "Envie d'Europa, écologique et sociale".[2][3] La llista va obtenir un 6.2% dels vots a l'estat francès, aconseguint-ne sis escons al parlament europeu: Glucksmann, Sylvie Guillaume, Eric Andrieu, Aurore Lalucq, Pierre Larrouturou, Nora Mebarek.[4] De llavors ençà ha servit al Comitè en Afers Estrangers i al seu Subcomitè en Drets Humans. Glucksmann ha enfocat la seva atenció a denunciar els campaments d'internament i "re-educació" de uigurs al Xinjiang, fet pel qual ha estat sancionat pel ministeri d'afers estrangers de la Xina.[5][6]
El maig de 2021, Glucksmann es va unir a un grup de 39 eurodiputats, sobretot del Grup Verd, que instaven per carta els dirigents d'Alemanya, França i Itàlia a no donar suport al projecte Àrtic LNG 2, un pla de 20 bilions d'€ per a portar gas natural liquat (LNG) de l'àrtic rus, degut a la situació de canvi climàtic.[7]
Vida personal
Glucksmann va estar casat amb la política georgiana-ucraïnesa Eka Zguladze fins al 2014.[8]
Té un fill, Gabriel, nascut el 12 de març de 2017, amb la periodista Léa Salamé.[9]
Publicacions
- Je vous parle de liberté, amb Mikheil Saakashvili, Paris, Hachette Livre, 2008, .
- Mai 68 expliqué à Nicolas Sarkozy, amb André Glucksmann, 2008, .
- Génération gueule de bois, Manuel de lutte contre les réacs, Allary Éditions, 2015, .
- Notre França. Dire et aimer ce que nous sommes, Allary Éditions, 2016.
- Les Enfants du vide. De l'Impasse individualiste au réveil citoyen, Allary Éditions, 2018, .
Referències
- ↑ «Européennes : Place publique, le pari citoyen de Raphaël Glucksmann». Le Parisien, 29-10-2018. [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ «Européennes, le PS se range derrière Raphaël Glucksmann». La Croix, 16-03-2019. [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ Official homepage of the list “Envie d'Europe, écologique et sociale”.
- ↑ European elections 2019: official results.
- ↑ Rosman, Rebecca «One French politician fights to expose China's Uighur concentration camps». , 01-10-2020 [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ Irish, John «France summons Chinese envoy over 'unacceptable' insults». , 23-03-2021.
- ↑ Kate Abnett and Simon Jessop (19 May 2021), EU lawmakers urge France, Germany, Italy to ditch Arctic LNG 2 support Reuters.
- ↑ «Dans la famille Glucksmann, le fils est conseiller de président» (en francès). Le Monde, 05-10-2011 [Consulta: 19 desembre 2014].
- ↑ Garin, Clément. «Léa Salamé a accouché : découvrez le joli prénom de son bébé». Télé Star, 14-03-2017. [Consulta: 8 gener 2019].
