Raphael Robinson

Infotaula de personaRaphael Robinson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Raphael Mitchel Robinson Modifica el valor a Wikidata
2 novembre 1911 Modifica el valor a Wikidata
National City (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 1995 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Berkeley (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Califòrnia a Berkeley (–1935) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSome results in the theory of Schlicht functions Modifica el valor a Wikidata (1935 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiJohn McDonald Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de conjunts, geometria, lògica matemàtica, teoria de nombres i combinatòria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, filòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Berkeley (1937–1973)
Universitat Brown (1935–1937) Modifica el valor a Wikidata
Influències
John von Neumann Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • Aritmètica de Robinson Modifica el valor a Wikidata
Estudiant doctoralJohn Harton, Jr. Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJulia Robinson Modifica el valor a Wikidata
ParesBertram H. Robinson i Bessie Stevenson
ParentsConstance Reid (cunyada) Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 78638747 Modifica el valor a Wikidata

Raphael Robinson (National City, 2 de novembre de 1911 - Berkeley, 27 de gener de 1995) va ser un matemàtic estatunidenc.

Vida i Obra

Robinson va estudiar a la universitat de Berkeley, en la qual es va doctorar el 1934 amb una tesi sobre anàlisi complexa.[1] Després de dos anys de docent a temps parcial a la universitat de Brown,[2] el 1937 va ser contractat per la universitat de Berkeley, en la qual va romandre fins a la seva jubilació anticipada el 1972.[3] El 1939 va tenir com alumna Julia Bowman, amb qui es va casar dos anys més tard.[4]

Els seus camps de treball van ser, principalment, la teoria de nombres, la lògica,[5] i els fonaments de la matemàtica.[6] També va treballar en la resolució de molts tipus de problemes matemàtics, com la tessel·lació,[7] la computabilitat,[8] la combinatòria[9] i la programació d'ordinadors.[10] En el camp dels fonaments de la matemàtica són d'especial rellevància les seves aportacions sobre funcions recursives primitives i sobre els problemes de decidibilitat i definibilitat.[11]

Referències

  1. ↑ Henkin, 1995, p. 340.
  2. ↑ Moore, 2007, p. 76.
  3. ↑ Mancosu, 2018, p. 375-376.
  4. ↑ Moore, 2007, p. 77.
  5. ↑ Anellis, 1995, p. 329.
  6. ↑ Mancosu, 2018, p. 378-380.
  7. ↑ García Agra i Rodríguez Taboada, 2018, p. 83.
  8. ↑ Gardner, 2000, p. 145.
  9. ↑ Brillhart, 1996, p. 15-18.
  10. ↑ Reid, 2008, p. 88 i ss.
  11. ↑ Henkin, 1995, p. 341-342.

Bibliografia

  • Anellis, Irving H. «In memoriam: Raphael Mitchell Robinson (1911--1995)» (en anglès). Modern Logic, Vol. 5, Num. 3, 1995, pàg. 329. ISSN: 1943-7404.
  • Brillhart, John «Raphael M. Robinson» (en anglès). Bulletin of the Institute of Combinatorics and Its Applications, Vol. 16, 1996, pàg. 15-18. ISSN: 1183-1278.
  • García Agra, Pilar; Rodríguez Taboada, Julio. Las matemáticas del arte: Más allá del número de oro (en castellà). Los Libros de la Catarata, 2018. ISBN 978-84-9097-479-7. 
  • Gardner, Martin. Mathematical Puzzle Tales (en anglès). Mathematical Association of America, 2000. ISBN 0-88385-533-X. 
  • Henkin, Leon «In Memoriam: Raphael Mitchel Robinson» (en anglès). The Bulletin of Symbolic Logic, Vol. 1, Num. 3, 1995, pàg. 340-343. ISSN: 1079-8986.
  • Mancosu, Paolo «The Origin of the Group in Logic and the Methodology of Science» (en anglès). Journal of Humanistic Mathematics, Vol. 8, Num. 1, 2018, pàg. 371-413. DOI: 10.5642/jhummath.201801.19. ISSN: 2159-8118.
  • Moore, Calvin C. Mathematics at Berkeley (en anglès). Taylor and Francis, 2007. ISBN 9781568813028. 
  • Reid, Constance. Del cero al infinito. Por qué son interesantes los números (en castellà). Libraria, 2008. ISBN 978-968-5374-27-9. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Raphael Robinson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Registres d'autoritat
Bases d'informació