Segura (planta)

Infotaula d'ésser viuSegura
Tanacetum parthenium Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deTanaceti parthenii herba (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuAnthemideae
GènereTanacetum
EspècieTanacetum parthenium Modifica el valor a Wikidata
(L.) Sch. Bip.
Nomenclatura
BasiònimMatricaria parthenium Modifica el valor a Wikidata

Els botonets (Tanacetum parthenium)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Tanacetum dins la família de les asteràcies (Asteraceae).[2]

Addicionalment pot rebre els noms de botons de plata, camamilla, camamil·la, camamilla amarga, camamilla amargant, camamilla basta, camamil·la blanca, camamilla borda, camamil·la borda, camamilla d'Aragó, camamilla d'hort, camamilla de jardí, camamilla de l'hort, camamilla de les bèsties, camamilla de mula, camamilla de parets, camamilla de Sòria, camamilla del bestiar, camamilla del tros, camamilla dels animals, camamilla dels horts, camamilla dolça, camamilla negra, camamilla per a les persones, camamilla pudent, camamil·la pudent, camamilla purgant, camamilla segura, confits, herba de la mare, herba de la matriu, herba de Sant Antoni, herba del remuc, herba tanarida, marerba, matricària, segura i tanarida. També s'han recollit les variants lingüístiques camamila d'hort, camamilla pudenta, camamil·la pudenta, camamilla purganta, camamirla basta, camamirla borda, camamirla d'hort, camamirla negra, camomilla, danarida, herba danarida, matronària i sagura.[1]

És una planta medicinal tradicional que es troba en molts jardins antics i que també es fa servir com a planta ornamental. La planta és un subarbust que fa uns 45 cm d'alt amb les fulles que tenen una flaire de llimona està coberta per flors del tipus de la margarida. S'estén ràpidament i en poc temps pot ocupar una àmplia.[3]

Cultiu

És una planta herbàcia perenne que s'ha de plantar en un lloc a ple sol distanciant les plantes uns 40 cm. pot resistir gelades de fins -30 °C i s'ha de tallar arran de terra quan arriba la tardor. És originària del Balcans, Anatòlia i el Caucas.[4]

Usos

Fulles de botonets

Ja el grec del segle primer Dioscorides la feia servir com antiinflamatori.[5]

En anglès el seu nom "feverfew" deriva del llatí febrifugia, que significa "reductora de la febre."[6] S'ha usat per abaixar la febre i per combatre el mal de cap i l'artritis[7] i els problemes digestius, malgrat que les proves científiques no li donen més valor que l'efecte placebo.[8][9][10]

Els ingredients actius dels botonets inclouen la partenolida i la tanetina.[11] En el cas de la partenolida s'ha mostrat científicament que indueix l'apoptosi en algunes cèl·lules de càncer in vitro.[12][13][14]

L'ús a llarg termini dels botonets seguit d'una interrupció brusca pot donar problemes per la salut.

Les dones embarassades no haurien de prendre els botonets.[15]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Tanacetum parthenium». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 maig 2024].
  2. ↑ «Tanacetum parthenium» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 maig 2024].
  3. ↑ National Center for Complementary and Alternative Medicine. «FeverFew». [Consulta: 18 juliol 2012].
  4. ↑ Jeffrey C. «Tanacetum parthenium». Mansfeld's World Database of Agricultural and Horticultural Crops, 2001.
  5. ↑ Government of Saskatchewan: Agricultural (Herbs and Spices) Feverfew Information [Web Article]. http://www.agriculture.gov.sk.ca/Default.aspx?DN=5a05a8da-ff3e-490b-b280-35f7b22b803b Arxivat 2012-11-04 a Wayback Machine. Retrieved : 06/01/2012
  6. ↑ «Feverfew». University of Maryland. [Consulta: 6 octubre 2011].
  7. ↑ University of Maryland Medical Center. «Feverfew». [Consulta: 18 juliol 2012].
  8. ↑ Pittler, MH; Ernst, E «Feverfew for preventing migraine». Cochrane Database of Systematic Reviews, 1, 2004, pàg. CD002286. DOI: 10.1002/14651858.CD002286.pub2. PMID: 14973986.
  9. ↑ «Feverfew». National Center for Complementary and Alternative Medicine, juliol 2010. [Consulta: 6 octubre 2011].
  10. ↑ Pareek A, Suthar M, Rathore GS, Bansal V «Feverfew (Tanacetum parthenium L.): A systematic review». Pharmacogn Rev, 5, 9, gener 2011, pàg. 103–10. DOI: 10.4103/0973-7847.79105. PMC: 3210009. PMID: 22096324.
  11. ↑ Meschino Health. «Comprehensive Guide to Feverfew». [Consulta: 18 juliol 2012].
  12. ↑ Guzman ML, Rossi RM, Karnischky L, et al. «The sesquiterpene lactone parthenolide induces apoptosis of human acute myelogenous leukemia stem and progenitor cells». Blood, 105, 11, juny 2005, pàg. 4163–9. DOI: 10.1182/blood-2004-10-4135. PMC: 1895029. PMID: 15687234.
  13. ↑ Guzman ML, Jordan CT «Feverfew: weeding out the root of leukaemia». Expert Opin Biol Ther, 5, 9, setembre 2005, pàg. 1147–52. DOI: 10.1517/14712598.5.9.1147. PMID: 16120045.
  14. ↑ Lesiak K, Koprowska K, Zalesna I, Nejc D, Düchler M, Czyz M «Parthenolide, a sesquiterpene lactone from the medical herb feverfew, shows anticancer activity against human melanoma cells in vitro». Melanoma Res., 20, 1, febrer 2010, pàg. 21–34. DOI: 10.1097/CMR.0b013e328333bbe4. PMID: 19949351.
  15. ↑ Yao M, Ritchie HE, Brown-Woodman PD «A reproductive screening test of feverfew: is a full reproductive study warranted?». Reprod. Toxicol., 22, 4, novembre 2006, pàg. 688–93. DOI: 10.1016/j.reprotox.2006.04.014. PMID: 16781113.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Feverfew in A Modern Herbal
  • Feverfew in Plants for a Future
Bases de dades taxonòmiques
APD COL Dyntaxa EOL FloraCatalana GBIF GRIN IN InfoFlora IPNI ITIS NCBI OTL Plantlist PWO Tropicos USDA Vascan WFO WoRMS

Viccionari