Setge d'Almenara

Infotaula de conflicte militarSetge d'Almenara
Conquesta del Regne de València
Setge d'Almenara (Valencia 1235)
Setge d'Almenara
Setge d'Almenara
Setge d'Almenara
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1238
Coordenades39° 45′ N, 0° 13′ O / 39.75°N,0.22°O / 39.75; -0.22
LlocAlmenara
Resultatvictòria de la Corona d'Aragó
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó Corona d'Aragó Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Taifa de Balansiya
  • Vegeu aquesta plantilla
Racó d'Ademús (1210)
Castellfabib - Al-Dāmūs
Invasions septentrionals (1225 - 1233)
Peníscola - Ares - Morella - Borriana
Ocupació de Balansiya (1233 - 1238)
Albalat - Cullera - Almenara - El Puig - Balansiya
Conquesta sucronenca (1244-1260)
Xàtiva (1239) - Xàtiva (1240) - Alzira - Dàniyya - Xàtiva (1244) - Biar - Alacant - Alcoi - Montesa
Intervenció a Múrsiyya (1264-1266)
Villena - Elx - Oriola - Múrcia
Conquesta irredemptista (1295-1301)
Alacant - Guardamar - Oriola - Múrcia - Cartagena

Després de la setge de Borriana, Almenara era terra de frontera amb el Regne d'Aragó, i fou concedida el 1236 per l'antic governador de Balansiya Sayyid Abu Zayd, en convertir-se al cristianisme, al bisbe d'Albarrasí. El rei reuneix les Corts generals a Montsó el 28 d'octubre de 1236 aconseguint tot l'ajut necessari, i fins i tot el Papa Gregori IX que qualifica l'acció amb el caràcter de croada i atorga una butlla el 2 de febrer de 1237.

En 1237, l'exèrcit, concentrat a Terol, va començar a baixar seguint el curs del riu Palància, prenent Uixó, Nules, i assetjant Almenara.[1] A continuació es va prendre Bétera, Paterna, i Montcada, per finalment el Puig, on esdevindria una batalla decisiva

Referències

  1. «Setge d'Almenara». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.