Teatre alternatiu

Teatre alternatiu fa referència a diverses manifestacions per a-teatrals a la recerca de donar l'alternativa al teatre tradicional o clàssic, sotmès als cànons històrics. També pot relacionar-se amb el teatre híbrid o avantguardista a la recerca de senyals d'identitat pròpies.

Teatre alternatiu versus teatre tradicional

En la seva primera accepció el teatre alternatiu seria aquell tipus de teatre professional de companyies emergents, nous dramaturgs i petites productores que amb una sensibilitat pròpia no expliquen encara amb els recursos ni espais que té el teatre tradicional o comercial (finançament, publicitat, teatres de primera línia) però que aspiren al fet que la seva trajectòria els acabi portant allà. Ser alternativa en aquest cas per tant pot associar-se a novetat però no té perquè ser sinònim sempre d'innovació.

En la seva segona accepció el teatre alternatiu es podria entendre com aquest teatre híbrid o conceptualment distanciat del teatre canònic que per les seves característiques no podria ser acollit en un teatre de primera línia a la italiana sense una profunda dramatúrgia o adequació, ja que han estat concebuts de manera diferent, com a teatre de carrer o bé per a una sala circular, o per a un espai no canònic. Moltes produccions experimentals o avantguardistes prefereixen descriure's com a teatre alternatiu per evitar un possible rebuig del públic, així com altres produccions com a teatre performativo, teatre de manyaga o teatre-dansa solen ser englobades com a produccions alternatives o acolliments en festivals de teatre alternatiu.

En una tercera accepció que podria englobar a les dues anteriors es tracta del teatre realitzat en sala alternativa, entesa aquesta com a espai circular (o semi circular) o multifuncional (com el Teatre Schaubühne de Berlín, que pot adaptar les graderías per molt diversos formats) i que per tant crea relacions públic-actors menys rígides que el teatre a la italiana, i per tant subordinades a la pròpia peça.

Característiques del teatre alternatiu

• És un teatre professional.
• Mentre que el teatre canònic sol realitzar-se en un teatre a la italiana amb una forta presència d'escenografies i recursos mecànics (des dels tradicionals fons pintats i escenografia volumètrica penjada fins a ascensors hidràulics i escenari modular), el teatre alternatiu es realitza en una sala alternativa i sol apuntar més cap al treball de l'actor que queda envoltat pel públic (sent major la proximitat) mentre que pel costat tècnic, és habitual una major presència de pantalles i recursos digitals.
• Tant el teatre emergent com el teatre experimental ja sigui per la seva incipient carrera com per la seva dificultat d'accés a una major difusió i públic sol ocupar sales i teatres de menor aforament i, ja que aquestes solen tenir una dotació molt menor així com una més curta explotació econòmica les obres de teatre alternatiu solen ser més racionals o minimalistes amb l'ús d'escenografia i il·luminació, arribant en algunes produccions a prescindir pràcticament de tals elements ocupant solc públic o espais no canònics.
• Per aquest mateix motiu les companyies alternatives, especialment les que barregen paraula, mímica, dansa, música en directe, etc, solen per ser econòmicament sostenibles reduir els seus repartiments en nombre, arribant a tenir un bon nombre d'elles entre un i tres components, repartiment que sol anar creixent una vegada la companyia és més coneguda i sol·licitada.
• A causa de poder-se concentrar en un públic més específic el teatre alternatiu, especialment aquell més incipient o de menys pressupost, pot ser més avantguardista o polèmic en les seves temàtiques, en la línia del teatre independent.^[1]

Festivals de teatre alternatiu

Festivals com la Fira de Tárrega poden englobar-se dins de l'espectre del teatre alternatiu. En el marc internacional existeix en el nord d'Europa i Amèrica del Nord una franquícia de festivals anomenats Fringe theater, per la qual cosa el teatre alternatiu al món anglosaxó es sol conèixer com a teatre fringe.

Festivals Fringe

«Fringe» denomina una tipologia de festivals de teatre alternatiu i experimental, amb una especial presència del teatre de carrer, i amb un especial desenvolupament en el nord d'Europa i Amèrica del Nord, en períodes estivals.^[2]

El terme «fringe», d'origen anglès, va néixer en el Festival d'Edimburg, com a secció paral·lela i fent referència a la violació dels marges estrictes del festival.^[3] Una de les seves principals característiques és que es es tracta de festivals de teatre sense pre-selecció, a on tots els candidats són acceptats. De vegades, les peces programades són triades mitjançant un sorteig, a diferència dels festivals clàssics en els quals les obres en cartell són triades sobre la base de les seves suposades qualitats artístiques, i seguint la línia o la ideologia pròpia de cada festival.

Vegeu també

• Teatre independent

Referències

Bibliografia

• Dempsey, Amy (2008). Estils, escoles i moviments. Barcelona, Blume. Dempsey, Amy. Estilos, escuelas y movimientos. Barcelona, Blume, 2008. ISBN 978-84-9801-339-9.   
• Universidad de Valencia. [1]. ISBN 9788437017129., Juan Carlos (1994). Universitat de València, ed. 80. València. pàg. seq. Consultat el 22 de maig de 2017. «Cap a una definició de teatre alternatiu».
• Oliva, César; Torres Monreal, Francisco. Historia básica del arte escénico. Cátedra, Madrid, 2002. ISBN 978843760916X. , César;, Francisco (2002). Càtedra, Madrid.   
• Pavis, Patrice (1996). Pavis, Patrice. Diccionario de teatro. Barcelona, Paidós Ibérica, 1996. ISBN 8449306361.  Barcelona, Paidós Ibèrica.