Joan I d'Empúries

Infotaula de personaJoan I d'Empúries
Biografia
Naixement1338 Modifica el valor a Wikidata
Mort1398 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Castellví de Rosanes Modifica el valor a Wikidata
President de la Generalitat de Catalunya
1376 – 1376
← Romeu Sescomes – Guillem de Guimerà i d'Abella →
Electe a: Corts de Lleida (1375)
Comte d'Empúries
1364 (Gregorià) – 1398 (Gregorià)
← Ramon Berenguer I d'EmpúriesJoan II d'Empúries → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa reial d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBlanca de Sicília (1364–1370), mort del cònjuge
Joana d'Aragó i de Navarra (1373–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan II d'Empúries
 ( Joana d'Aragó i de Navarra)
Pere III d'Empúries
 ( Joana d'Aragó i de Navarra) Modifica el valor a Wikidata
ParesRamon Berenguer I d'Empúries Modifica el valor a Wikidata  i Blanca de Tàrent Modifica el valor a Wikidata
GermansJoana d'Empúries i Blanca d'Empúries Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i president de la Generalitat de Catalunya (1376).

Orígens familiars

Fill de Ramon Berenguer I d'Empúries i Blanca de Tàrent.

Va rebre el comtat d'Empúries el 1364, any del seu casament amb la seva primera dona, Blanca de Sicília, i el seu pare es retirà de la vida pública.

Va finalitzar les obres de la catedral de Castelló d'Empúries i intentà infructuosament de reprendre l'antic bisbat d'Empúries.

Relacions amb Pere III el Cerimoniós

El 1364 va lluitar al costat del comte-rei d'Aragó Pere III el Cerimoniós contra Castella a València i Aragó. Per la seva gran amistat amb l'infant Joan s'oposà al casament del comte-rei amb Sibil·la de Fortià i es rebel·là contra l'autoritat d'ell.

El 1380 lluità contra Bernat Alemany, senyor de Foixà. El rei Pere III, sogre seu, imposà una treva el 1381,[1] però esclatà una guerra civil interna entre partidaris del rei i del comte. Les tropes reials aprofitaren el moment i entraren al comtat. La comtessa Joana intentà posar pau entre el seu marit i el seu pare, però fou humiliada per part d'aquest últim, i morí al cap de pocs dies (1384). El comte llavors demanà ajuda als gascons per continuar la guerra, però fou derrotat i perdé el comtat que fou incorporat a la corona el 1386.

A la mort del comte-rei Pere III el nou rei Joan I, gran amic seu, li retornà el comtat com a administrador del seu fill. En les lluites contra els Armanyac fou sospitós de complicitat amb el comte de Foix i fou empresonat a Castellví de Rosanes, on morí el 1398.

President de la Generalitat

Joan I d'Empúries va ser nomenat diputat pel braç militar a les Corts de Lleida (1375), al mateix temps que Romeu Sescomes ho fou pel braç eclesiàstic i, per tant, President de la Generalitat de Catalunya. El 10 d'abril de 1376 Romeu Sescomes deixà el càrrec i fou substituït circumstancialment per Ramon Gener, però Joan I d'Empúries exercí la seva preeminència entre els diputats, com a membre de la família reial, i ocupà el màxim càrrec de la Generalitat,[2] tot i que només va ser durant uns mesos, fins a les Corts de Montsó (1376).

Núpcies i descendents

El 1364 es casà amb Blanca de Sicília, filla de Pere II de Sicília i Elisabet de Caríntia, i del qual no hi hagué descendents.

El 1373 es casà, en segones núpcies, amb la infanta Joana d'Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós i Maria de Navarra. D'aquest matrimoni en nasqueren dos fills:

Referències

  1. Costa, M.M.. «Joana d'Aragó». A: Estudis d'història medieval. vol.6. Institut d'Estudis Catalans, 1969, p. 54. ISBN 8472831531. 
  2. En el període de la Generalitat medieval, el càrrec de president corresponia al diputat del braç eclesiàstic, per considerar-se el de més rang. El cas de Joan I d'Empúries fou l'única excepció a aquesta norma. Font:Història dels Presidents

Bibliografia

  • Rafael Torrent i Orri, "El darrer comte d'Empúries sobirà, la Reina Empordanesa i la llotja de Castelló", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 11 (1976), 213-252.
  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-0884-0


Precedit per:
Ramon Berenguer I
Comte d'Empúries
(1a vegada)

1364-1386
Succeït per:
Pere II d'Empúries
Precedit per:
Pere II d'Empúries
Comte d'Empúries
(2a vegada)

1387-1398
Succeït per:
Joan II
Precedit per:
Romeu Sescomes
(2a vegada)
President de la
Generalitat de Catalunya

1376-1376
Succeït per:
Guillem de Guimerà
i d'Abella
  • Vegeu aquesta plantilla
Senyal antic de la Generalitat
Manuel de Montsuar i Mateu · Francesc Colom · Ponç Andreu de Vilar · Miquel Samsó · Joan Maurici de Ribes · Miquel Delgado · Pere Joan Llobera · Berenguer de Sos · Pere de Cardona · Ponç Andreu de Vilar · Juan Payo Coello · Joan de Peralta · Francí Vicenç · Pedro de Mendoza · Alfons d'Aragó · Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls · Gonzalo Fernández de Heredia · Lluís Desplà i d'Oms · Jordi Sanç · Joan d'Aragó · Jaume Fiella · Esteve de Garret · Bernat de Corbera · Joan Margarit i de Requesens · Lluís de Cardona i Enríquez · Francesc de Solsona · Francesc Oliver i de Boteller · Dionís de Carcassona · Joan Pasqual · Jeroni de Requesens i Roís de Liori · Miquel Despuig i Vacarte · Jaume Caçador · Miquel d'Oms i de Sentmenat · Onofre de Copons i de Vilafranca · Miquel de Ferrer i de Marimon · Joan de Tormo · Miquel de Tormo · Francesc Jeroni Benet Franc · Pere Àngel Ferrer i Despuig · Ferran de Lloaces i Peres · Miquel d'Oms i de Sentmenat · Onofre Gomis · Francesc Giginta · Benet de Tocco · Jaume Cerveró · Pere Oliver de Boteller i de Riquer · Benet de Tocco · Rafael d'Oms · Jaume Beuló · Pere Oliver de Boteller i de Riquer · Martí Joan de Calders · Francesc Oliver de Boteller · Jaume Caçador i Claret · Miquel d'Agullana ·Francesc Oliveres · Jaume Cordelles i Oms · Bernat de Cardona i de Queralt · Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai · Onofre d'Alentorn i de Botella · Francesc de Sentjust i de Castre · Ramon d'Olmera i d'Alemany · Miquel d'Aimeric i de Codina · Lluís de Tena Gomez · Benet Fontanella · Pere de Magarola i Fontanet · Francesc Morillo · Pere Antoni Serra · Esteve Salacruz · Garcia Gil de Manrique y Maldonado · Miquel d'Alentorn i de Salbà · Pau Claris i Casademunt
Senyal antic de la Generalitat
Senyal antic de la Generalitat
De la Generalitat republicana (1931-39) a l'actualitat
Bandera de Catalunya
Bases d'informació