Nicolau Pujades

Infotaula de personaNicolau Pujades
Biografia
Naixementsegle XIV ↔ segle XV Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1467 Modifica el valor a Wikidata
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
26è President de la Generalitat de Catalunya
15 octubre 1455 – 1458
← Bernat Guillem Samasó – Antoni Pere Ferrer →
Electe a: Corts de Barcelona de 1454 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, religiós cristià Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolArdiaca de Santa Maria del Mar

Nicolau Pujades va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 d'octubre de 1455.

Fill d'una família de mercaders en la qual també apareixen figures destacades de la política catalana i barcelonina.

Les Corts de Barcelona (1454-1458), en què va ser nomenat Nicolau Pujades, varen ser molt tenses a causa de l'enfrontament de l'oligarquia barcelonesa amb el rei pel suport d'aquest a la causa remença i per la intervenció del lloctinent Galceran de Requesens en el nomenament d'un govern municipal del partit de la Busca.

Quan Pujades participa en les Corts de 1454, ho fa en representació del capítol de la catedral de Barcelona. En aquell moment ja era ardiaca de Santa Maria del Mar.

Dins de les mateixes Corts, ja nomenat Pujades, s'abordà el tema de la successió de diputats per evitar els relleus pseudodinàstics que s'havien produït amb les famílies Samasó i Desplà. El nou mètode combinava la proposta de candidats que cada un dels diputats sortints feia davant de notari i testimonis, i una selecció per insaculació entre els candidats proposats.

El 26 de juliol de 1457, la Diputació es traslladà oficialment a Manresa fugint d'una epidèmia de pesta que provocà, només a Barcelona, més de 3.300 morts entre maig i desembre.

El 1461, després d'acabar el seu mandat a la Generalitat, va fer d'ambaixador davant la reina Joana Enríquez per aconsellar-li que no entrés a Barcelona. La reina es refugia amb el príncep Ferran a Girona.

Després de ser un temps a la cúria de Tarragona, fou nomenat arquebisbe de Palerm el 23 d'agost de 1464, ciutat en què va morir el 1467.

Bibliografia

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0



Precedit per:
Bernat Guillem Samasó
President de la
Generalitat de Catalunya

1455-1458
Succeït per:
Antoni Pere Ferrer
  • Vegeu aquesta plantilla
Senyal antic de la Generalitat
Manuel de Montsuar i Mateu · Francesc Colom · Ponç Andreu de Vilar · Miquel Samsó · Joan Maurici de Ribes · Miquel Delgado · Pere Joan Llobera · Berenguer de Sos · Pere de Cardona · Ponç Andreu de Vilar · Juan Payo Coello · Joan de Peralta · Francí Vicenç · Pedro de Mendoza · Alfons d'Aragó · Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls · Gonzalo Fernández de Heredia · Lluís Desplà i d'Oms · Jordi Sanç · Joan d'Aragó · Jaume Fiella · Esteve de Garret · Bernat de Corbera · Joan Margarit i de Requesens · Lluís de Cardona i Enríquez · Francesc de Solsona · Francesc Oliver i de Boteller · Dionís de Carcassona · Joan Pasqual · Jeroni de Requesens i Roís de Liori · Miquel Despuig i Vacarte · Jaume Caçador · Miquel d'Oms i de Sentmenat · Onofre de Copons i de Vilafranca · Miquel de Ferrer i de Marimon · Joan de Tormo · Miquel de Tormo · Francesc Jeroni Benet Franc · Pere Àngel Ferrer i Despuig · Ferran de Lloaces i Peres · Miquel d'Oms i de Sentmenat · Onofre Gomis · Francesc Giginta · Benet de Tocco · Jaume Cerveró · Pere Oliver de Boteller i de Riquer · Benet de Tocco · Rafael d'Oms · Jaume Beuló · Pere Oliver de Boteller i de Riquer · Martí Joan de Calders · Francesc Oliver de Boteller · Jaume Caçador i Claret · Miquel d'Agullana ·Francesc Oliveres · Jaume Cordelles i Oms · Bernat de Cardona i de Queralt · Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai · Onofre d'Alentorn i de Botella · Francesc de Sentjust i de Castre · Ramon d'Olmera i d'Alemany · Miquel d'Aimeric i de Codina · Lluís de Tena Gomez · Benet Fontanella · Pere de Magarola i Fontanet · Francesc Morillo · Pere Antoni Serra · Esteve Salacruz · Garcia Gil de Manrique y Maldonado · Miquel d'Alentorn i de Salbà · Pau Claris i Casademunt
Senyal antic de la Generalitat
Senyal antic de la Generalitat
De la Generalitat republicana (1931-39) a l'actualitat
Bandera de Catalunya