Sous le soleil de Satan (pel·lícula)

Infotaula de pel·lículaSous le soleil de Satan
Fitxa
DireccióMaurice Pialat Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Gérard Depardieu
Sandrine Bonnaire
Maurice Pialat
Frédéric Auburtin
Jean-Christophe Bouvet
Yann Dedet
Claude Berri
Sylvie Pialat Modifica el valor a Wikidata
ProduccióDaniel Toscan du Plantier Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióKatia Wyszkop Modifica el valor a Wikidata
GuióMaurice Pialat i Sylvie Pialat Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHenri Dutilleux Modifica el valor a Wikidata
FotografiaWilly Kurant Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeYann Dedet Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1987 Modifica el valor a Wikidata
Durada93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enJol solelhàs de Satan (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
Palma d'Or (1987) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0094011 Filmaffinity: 547122 Allocine: 2642 Rottentomatoes: m/under_the_sun_of_satan Letterboxd: under-the-sun-of-satan Mojo: underthesunofsatan Allmovie: v67480 TCM: 444137 TMDB.org: 31300 Modifica el valor a Wikidata

Sous le soleil de Satan (literalment en català 'Sota el sol de Satan') és una pel·lícula francesa de Maurice Pialat, estrenada el 1987, Palma d'Or del Festival de Canes el 1987. La pel·lícula és una adaptació de la novel·la homònima de Georges Bernanos, publicada el 1926.

Argument

Malgrat el suport de l'abat Menou-Segrais, l'abat Donissan dubta de la seva vocació. Quan la jove Bossell, que acaba de matar el seu amant, es dirigeix a ell, ell l'aclapara i l'empeny al suïcidi. Un vespre, sobre una carretera de camp, es creua amb un venedor de cavalls en el qual reconeix Satan. Nomenat rector de Lumbres, és considerat com un sant pels seus parroquians i, a canvi de la salvació de la seva ànima, realitza un miracle. Poc després, Menou-Segrais el troba mort al confessionari.[1]

Repartiment

Premis

L'any 1987 va guanyar la Palma d'Or al Festival de Canes. Maurice Pialat, en el lliurament del guardó, es va adreçar als periodistes que xiulaven aquest premi: «Si no m'estimeu, jo tampoc us estimo».

Referències

  1. «Sous le solei de satan». The New York Times.
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules dirigides per Maurice Pialat
Curtmetratges
  • L'Ombre familière (1958)
  • L'amour existe (1961)
  • Janine (1962)
  • Chroniques turques (1964, composta de Pehlivan, Istanbul, Byzance, La Corne d'Or, Bosphore i Maître Galip)
Llargmetratges
  • L'Enfance nue (1968)
  • La Maison des bois (1970)
  • Nous ne vieillirons pas ensemble (1972)
  • La Gueule ouverte (1974)
  • Passe ton bac d'abord (1978)
  • Loulou (1980)
  • Pels nostres amors (1983)
  • Police (1985)
  • Sous le soleil de Satan (1987)
  • Van Gogh (1991)
  • Le Garçu (1995)
  • Vegeu aquesta plantilla
Millors pel·lícules segons Cahiers du cinéma
Anys 1951-1968
Anys 1981-2000
Anys 2001
fins avui
  • Vegeu aquesta plantilla
Guanyadores de la Palma d'Or
1939–1975
1976–2000
2001–present