Llista de distribucions de probabilitat

Moltes distribucions de probabilitat que són importants en teoria o aplicacions han rebut noms específics.[1]

Distribucions discretes

Distribució binomial
  • La distribució de Bernoulli, que pren el valor 1 amb probabilitat p i el valor 0 amb probabilitat q = 1 − p.
  • La distribució de Rademacher, que pren el valor 1 amb probabilitat 1/2 i el valor − amb probabilitat 1/2.
  • La distribució binomial, que descriu el nombre d'èxits en una sèrie d'experiments independents Sí/No, tots amb la mateixa probabilitat d'èxit.
  • La distribució binomial beta, que descriu el nombre d'èxits en una sèrie d'experiments independents Sí/No amb heterogeneïtat en la probabilitat d'èxit.
  • La distribució degenerada en x0, on X és segur que pren el valor x0. Això no sembla aleatori, però compleix la definició de variable aleatòria. Això és útil perquè posa variables deterministes i variables aleatòries en el mateix formalisme.
  • La distribució uniforme discreta, on tots els elements d'un conjunt finit són igualment probables. Aquest és el model de distribució teòric per a una moneda equilibrada, un dau imparcial, una ruleta de casino o la primera carta d'una baralla ben barrejada.
  • La distribució hipergeomètrica, que descriu el nombre d'èxits en els primers m d'una sèrie de n experiments consecutius Sí/No, si es coneix el nombre total d'èxits. Aquesta distribució sorgeix quan no hi ha substitució.
  • La distribució hipergeomètrica negativa, una distribució que descriu el nombre d'intents necessaris per aconseguir l' enèsimo èxit en una sèrie d'experiments Sí/No sense substitució.
  • La distribució binomial de Poisson, que descriu el nombre d'èxits en una sèrie d'experiments independents Sí/No amb diferents probabilitats d'èxit.
  • Distribució hipergeomètrica no central de Fisher.
  • Distribució hipergeomètrica no central de Wallenius.
  • Llei de Benford, que descriu la freqüència del primer dígit de moltes dades naturals.
  • Les distribucions de solitons ideals i robustes.
  • La llei de Zipf o la distribució Zipf. Una distribució discreta de llei de poder, l'exemple més famós de la qual és la descripció de la freqüència de les paraules en anglès.
  • La llei Zipf-Mandelbrot és una distribució de lleis de potència discreta que és una generalització de la distribució Zipf.

Amb suport infinit

Suport en un interval acotat

Suportat en intervals de longitud 2 π – distribucions direccionals

Admet en intervals semi-infinits, normalment [0, ∞)

Admet tota la línia real

Amb suport variable

  • La distribució de valors extrems generalitzat té un límit superior finit o un límit inferior finit depenent del rang en què es trobi el valor d'un dels paràmetres de la distribució (o s'admet a tota la línia real per a un valor especial del paràmetre).
  • La distribució de Pareto generalitzada té un suport que només està limitat per sota, o limitat tant per sobre com per sota
  • La distribució de metalogs, que proporciona flexibilitat per a suport il·limitat, acotat i semiacotat, és molt flexible en la forma, té formes tancades simples i es pot ajustar a les dades mitjançant mínims quadrats lineals.
  • La distribució lambda de Tukey s'admet en tota la línia real o en un interval acotat, depenent del rang en què es trobi el valor d'un dels paràmetres de la distribució.
  • La distribució Wakeby

Distribucions mixtes discretes/continues

Distribucions conjuntes

Per a qualsevol conjunt de variables aleatòries independents, la funció de densitat de probabilitat de la seva distribució conjunta és el producte de les seves funcions de densitat individuals.

Dues o més variables aleatòries al mateix espai mostral

Distribucions de variables aleatòries amb valor matricial

Referències

  1. «Probability distributions | List with concise explanations» (en anglès). https://www.statlect.com.+[Consulta: 9 juliol 2023].
  2. Sun, Jingchao; Kong, Maiying; Pal, Subhadip Communications in Statistics - Theory and Methods, 52, 5, 22-06-2021, pàg. 1591–1613. DOI: 10.1080/03610926.2021.1934700. ISSN: 0361-0926.
  3. Polson, Nicholas G.; Scott, James G.; Windle, Jesse Journal of the American Statistical Association, 108, 504, 2013, pàg. 1339–1349. arXiv: 1205.0310. DOI: 10.1080/01621459.2013.829001. ISSN: 0162-1459. JSTOR: 24247065 [Consulta: 11 juliol 2021].
  4. Pal, Subhadip; Gaskins, Jeremy Journal of Statistical Computation and Simulation, 92, 16, 23-05-2022, pàg. 3430–3451. DOI: 10.1080/00949655.2022.2067853.