Distribució F no central

Infotaula distribució de probabilitatDistribució F no central
Tipusdistribució de probabilitat contínua Modifica el valor a Wikidata
MathworldNoncentralF-Distribution Modifica el valor a Wikidata

En Teoria de Probabilitat i Estadística, la distribució F no central és una distribució de probabilitat contínua que és una generalització de la distribució F (ordinària), que s'obté com la distribució del quocient entre una variable amb distribució khi quadrat no central i una variable amb distribució khi quadrat (ordinària), cadascuna dividida pels seus graus de llibertat, i ambdues independents.[1]

Aquesta distribució s'utilitza per trobar la funció de potència en diversos contrast d'hipòtesis, com en els de l'Anàlisi de la variància .[2] La referència bàsica d'aquesta pàgina és Johnson et al.[3]

Definició, funció de densitat i funció de distribució

Sigui X χ ν 1 2 ( λ ) {\displaystyle X\sim \chi _{\nu _{1}}^{2}(\lambda )} una variable aleatòria khi quadrat no central amb ν 1 > 0 {\displaystyle \nu _{1}>0} graus de llibertat i paràmetre de no centralitat λ 0 {\displaystyle \lambda \geq 0} i Y χ ν 2 2 {\displaystyle Y\sim \chi _{\nu _{2}}^{2}} una variable aleatòria khi quadrat amb ν 2 > 0 {\displaystyle \nu _{2}>0} graus de llibertat, X {\displaystyle X} i Y {\displaystyle Y} independents. Aleshores es diu que la variable

F = X / ν 1 Y / ν 2 {\displaystyle F={\frac {X/\nu _{1}}{Y/\nu _{2}}}}

segueix una distribució F no central amb ν 1 {\displaystyle \nu _{1}} i ν 2 {\displaystyle \nu _{2}} graus de llibertat i paràmetre de no centralitat λ {\displaystyle \lambda } , i s'escriu F F ( ν 1 , ν 2 ; λ ) {\displaystyle F\sim F(\nu _{1},\nu _{2};\lambda )} . La funció de densitat de probabilitat (pdf) de la distribució F no central és [4][5]

f ( x ) = e λ / 2 j = 0 ( λ / 2 ) j j ! B ( ν 1 2 + j , ν 2 2 ) ( ν 1 ν 2 ) ν 1 2 + j ( ν 2 ν 1 x + ν 2 ) ν 1 + ν 2 2 + j x ν 1 2 + j 1 , x > 0 , {\displaystyle f(x)=e^{-\lambda /2}\sum _{j=0}^{\infty }{\frac {(\lambda /2)^{j}}{j!\,B\left({\frac {\nu _{1}}{2}}+j,{\frac {\nu _{2}}{2}}\right)}}\left({\frac {\nu _{1}}{\nu _{2}}}\right)^{{\frac {\nu _{1}}{2}}+j}\left({\frac {\nu _{2}}{\nu _{1}x+\nu _{2}}}\right)^{{\frac {\nu _{1}+\nu _{2}}{2}}+j}x^{{\frac {\nu _{1}}{2}}+j-1},\quad x>0,}

on B ( x , y ) {\displaystyle B(x,y)} és la funció beta. Reordenant els termes es pot escriure

f ( x ) = e λ / 2 j = 0 ( λ / 2 ) j j ! ν 1 ν 1 2 + j ν 2 ν 2 2 B ( ν 1 2 + j , ν 2 2 ) x ν 1 2 + j 1 ( ν 1 x + ν 2 ) ν 1 + ν 2 2 + j , x > 0 , {\displaystyle f(x)=e^{-\lambda /2}\sum _{j=0}^{\infty }{\frac {(\lambda /2)^{j}}{j!}}\,{\frac {\nu _{1}^{{\frac {\nu _{1}}{2}}+j}\nu _{2}^{\frac {\nu _{2}}{2}}}{B{\Big (}{\frac {\nu _{1}}{2}}+j,{\frac {\nu _{2}}{2}}{\Big )}}}{\frac {x^{{\frac {\nu _{1}}{2}}+j-1}}{{\big (}{\nu _{1}x+\nu _{2}}{\big )}^{{\frac {\nu _{1}+\nu _{2}}{2}}+j}}},\quad x>0,}

Observació. D'aquesta expressió es dedueix que la distribució F ( ν 1 , ν 2 ; λ ) {\displaystyle F(\nu _{1},\nu _{2};\lambda )} és una mixtura de distribucions de probabilitat; concretament, la component j {\displaystyle j} , j = 0 , 1 , {\displaystyle j=0,1,\dots } , és la distribució d'una variable aleatòria de la forma ν 2 ν 1 H ν 1 + 2 j , ν 2 {\displaystyle {\tfrac {\nu _{2}}{\nu _{1}}}H_{\nu _{1}+2j,\nu _{2}}} on H ν 1 + 2 j , ν 2 {\displaystyle H_{\nu _{1}+2j,\nu _{2}}} és el quocient de dues variables khi quadrat independents, el numerador amb ν 1 + 2 j {\displaystyle \nu _{1}+2j} graus de llibertat i el denominador amb ν 2 {\displaystyle \nu _{2}} ; els pesos venen donats per una distribució de Poisson de paràmetre λ / 2 {\displaystyle \lambda /2} . Cal notar que ν 2 ν 1 H ν 1 + 2 j , ν 2 {\displaystyle {\tfrac {\nu _{2}}{\nu _{1}}}H_{\nu _{1}+2j,\nu _{2}}} no té una distribució F F ( ν 1 + 2 j , ν 2 ) {\displaystyle F(\nu _{1}+2j,\nu _{2})} .

La funció de distribució és

F ( x ) = e λ / 2 j = 0 ( λ / 2 ) j j ! I m ( x ) ( ν 1 2 + j , ν 2 2 ) , x 0 , {\displaystyle F(x)=e^{-\lambda /2}\sum \limits _{j=0}^{\infty }{\frac {(\lambda /2)^{j}}{j!}}\,I_{m(x)}{\bigg (}{\frac {\nu _{1}}{2}}+j,{\frac {\nu _{2}}{2}}{\bigg )},\quad x\geq 0,}
on m ( x ) = ν 1 x / ( ν 1 x + ν 2 ) {\displaystyle m(x)=\nu _{1}x/(\nu _{1}x+\nu _{2})} i I α ( a , b ) {\displaystyle I_{\alpha }(a,b)} és la funció beta incompleta regularitzada, i F ( x ) = 0 {\displaystyle F(x)=0} si x < 0 {\displaystyle x<0} .

Càlcul de la funció de densitat
Primer calcularem la funció de densitat de la variable aleatòria
G = X Y ,   amb   X χ 2 ( ν 1 , λ ) , Y χ 2 ( ν 2 ) , X   i   Y   independents . {\displaystyle G={\frac {X}{Y}},\ {\text{amb}}\ X\sim \chi ^{2}(\nu _{1},\lambda ),\,Y\sim \chi ^{2}(\nu _{2}),\,X\ {\text{i}}\ Y\ {\text{independents}}.}
D'aquí deduirem la funció de densitat de F = ν 2 ν 1 G {\displaystyle F={\tfrac {\nu _{2}}{\nu _{1}}}G} . Demostrarem que la distribució de G {\displaystyle G} és una mixtura de distribucions de quocients de variables khi quadrat independents amb pesos donats per una distribució de Poisson. Utilitzarem les següents notacions: Designem per f n {\displaystyle f_{n}} la funció de densitat d'una distribució χ n 2 {\displaystyle \chi _{n}^{2}} i per f n , λ {\displaystyle f_{n,\lambda }} la densitat d'una distribució χ n 2 ( λ ) {\displaystyle \chi _{n}^{2}(\lambda )} . També denotarem per p j {\displaystyle p_{j}} els pesos corresponents a una distribució de Poisson de paràmetre λ / 2 {\displaystyle \lambda /2} :
p j = e λ / 2 ( λ / 2 ) j j ! . {\displaystyle p_{j}=e^{-\lambda /2}\,{\frac {(\lambda /2)^{j}}{j!}}.}
Recordem que la distribució khi quadrat no central χ ν 1 2 ( λ ) {\displaystyle \chi _{\nu _{1}}^{2}(\lambda )} és una mixtura de distribucions χ ν 1 + 2 j 2 ,   j = 0 , 1 , {\displaystyle \chi _{\nu _{1}+2j}^{2},\ j=0,1,\dots } amb pesos p j {\displaystyle p_{j}} , i tenim
f ν 1 , λ ( x ) = j = 0 p j f ν 1 + 2 j ( x ) . ( 1 ) {\displaystyle f_{\nu _{1},\lambda }(x)=\sum _{j=0}^{\infty }p_{j}\,f_{\nu _{1}+2j}(x).\quad \quad (1)}
Donada la independència entre X {\displaystyle X} i Y {\displaystyle Y} , la funció de densitat conjunta de ( X , Y ) {\displaystyle (X,Y)} és
f ( X , Y ) ( x , y ) = f X ( x ) f Y ( y ) = f ν 1 , λ ( x ) f ν 2 ( y ) . ( 2 ) {\displaystyle f_{(X,Y)}(x,y)=f_{X}(x)\,f_{Y}(y)=f_{\nu _{1},\lambda }(x)\,f_{\nu _{2}}(y).\quad \quad (2)}
Sigui φ G {\displaystyle \varphi _{G}} la funció característica de G {\displaystyle G} . Per (2) i (1),
φ G ( t ) = E [ e i t G ] ) = E [ e i t X / Y ] = e i t x / y f ( X , Y ) ( x , y ) d x d y = e i t x / y f ν 1 , λ ( x ) f ν 2 ( y ) d x d y = j = 0 p j e i t x / y f ν 1 + 2 j ( x ) f ν 2 ( y ) d x d y . ( 3 ) {\displaystyle {\begin{aligned}\varphi _{G}(t)&=E{\big [}e^{itG}{\big ]})=E{\big [}e^{itX/Y}{\big ]}=\int _{-\infty }^{\infty }\int _{-\infty }^{\infty }e^{itx/y}f_{(X,Y)}(x,y)\,dx\,dy\\&=\int _{-\infty }^{\infty }\int _{-\infty }^{\infty }e^{itx/y}f_{\nu _{1},\lambda }(x)f_{\nu _{2}}(y)\,dx\,dy=\sum _{j=0}^{\infty }p_{j}\int _{-\infty }^{\infty }\int _{-\infty }^{\infty }e^{itx/y}f_{\nu _{1}+2j}(x)f_{\nu _{2}}(y)\,dx\,dy.\quad \quad (3)\end{aligned}}}
Però f ν 1 + 2 j ( x ) f ν 2 ( y ) {\displaystyle f_{\nu _{1}+2j}(x)f_{\nu _{2}}(y)} és la funció de densitat conjunta d'una variable aleatòria Y ν 1 + 2 j χ ν 1 + 2 j 2 {\displaystyle Y_{\nu _{1}+2j}\sim \chi _{\nu _{1}+2j}^{2}} i una variable Y ν 2 χ ν 2 2 {\displaystyle Y'_{\nu _{2}}\sim \chi _{\nu _{2}}^{2}} independents. Per tant, els sumands de (3) són les funcions característiques de variables aleatòries de la forma H ν 1 + 2 j , ν 2 = Y ν 1 + 2 j / Y ν 2 {\displaystyle H_{\nu _{1}+2j,\nu _{2}}=Y_{\nu _{1}+2j}/Y'_{\nu _{2}}} . Reconeixem, per tant, una mixtura de distribucions d'aquests tipus amb els pesos p j {\displaystyle p_{j}} . Per la fórmula del canvi de variables (vegeu la pàgina distribució F per als càlculs) , la funció de densitat de la variable H ν 1 + 2 j , ν 2 {\displaystyle H_{\nu _{1}+2j,\nu _{2}}} és
f H ν 1 + 2 j , ν 2 ( x ) = 1 B ( ν 1 2 + j , ν 2 2 ) x ν 1 2 + j 1 ( 1 + x ) ν 1 + ν 2 2 + j . {\displaystyle f_{H_{\nu _{1}+2j,\nu _{2}}}(x)={\frac {1}{B{\big (}{\frac {\nu _{1}}{2}}+j,{\frac {\nu _{2}}{2}}{\big )}}}\,{\frac {x^{{\frac {\nu _{1}}{2}}+j-1}}{(1+x)^{{\frac {\nu _{1}+\nu _{2}}{2}}+j}}}.}
Finalment, s'utilitza que si M {\displaystyle M} és una variable aleatòria amb funció de densitat f M {\displaystyle f_{M}} i a 0 {\displaystyle a\neq 0} , aleshores la densitat de N = a M {\displaystyle N=aM} és
f N ( x ) = 1 | a | f ( x a ) . {\displaystyle f_{N}(x)={\frac {1}{|a|}}f{\Big (}{\frac {x}{a}}{\Big )}.}
Càlcul de la funció de distribució
Per a x 0 {\displaystyle x\geq 0} , a partir de la segona expressió de la funció de densitat tenim que
F ( x ) = x f ( t ) d t = j = 0 p j ν 1 ν 1 2 + j ν 2 ν 2 B ( ν 1 2 + j , ν 2 2 ) 0 x t ν 1 2 + j 1 ( ν 2 + ν 1 t ) ν 1 + ν 2 2 + j d t . {\displaystyle F(x)=\int _{-\infty }^{x}f(t)\,dt=\sum _{j=0}^{\infty }p_{j}\,{\frac {\nu _{1}^{{\frac {\nu _{1}}{2}}+j}\nu _{2}^{\frac {\nu }{2}}}{B{\big (}{\frac {\nu _{1}}{2}}+j,{\frac {\nu _{2}}{2}}{\big )}}}\int _{0}^{x}{\frac {t^{{\frac {\nu _{1}}{2}}+j-1}}{(\nu _{2}+\nu _{1}t)^{{\frac {\nu _{1}+\nu _{2}}{2}}+j}}}\,dt.}
Ara a cada integral es fa el canvi
t = ν 2 ν 1 y 1 y {\displaystyle t={\frac {\nu _{2}}{\nu _{1}}}\,{\frac {y}{1-y}}}
i s'obté una integral del tipus funció beta incompleta.

Moments. Esperança i variància

Sigui F F ( ν 1 , ν 2 ; λ ) {\displaystyle F\sim F(\nu _{1},\nu _{2};\lambda )} . Aleshores F {\displaystyle F} té moment d'ordre k {\displaystyle k} si i només si k < ν 2 / 2 {\displaystyle k<\nu _{2}/2} . En aquest cas,[3]

E [ F k ] = ( ν 2 ν 1 ) k Γ ( ν 2 2 k ) Γ ( ν 2 2 ) e λ / 2 j = 0 ( λ / 2 ) j j ! Γ ( ν 1 2 + j + k ) Γ ( ν 1 2 + j ) . {\displaystyle E[F^{k}]={\Big (}{\frac {\nu _{2}}{\nu _{1}}}{\Big )}^{k}\,{\frac {\Gamma {\big (}{\frac {\nu _{2}}{2}}-k{\big )}}{\Gamma {\big (}{\frac {\nu _{2}}{2}}{\big )}}}e^{-\lambda /2}\sum _{j=0}^{\infty }{\frac {(-\lambda /2)^{j}}{j!}}\,{\frac {\Gamma {\big (}{\frac {\nu _{1}}{2}}+j+k{\big )}}{\Gamma {\big (}{\frac {\nu _{1}}{2}}+j{\big )}}}.}


En particular, si ν 2 > 2 {\displaystyle \nu _{2}>2} , llavors F {\displaystyle F} té esperança i val

E [ F ] = ν 2 ( ν 1 + λ ) ν 1 ( ν 2 2 ) . {\displaystyle E[F]={\frac {\nu _{2}(\nu _{1}+\lambda )}{\nu _{1}(\nu _{2}-2)}}.}
Si ν 2 > 4 {\displaystyle \nu _{2}>4} , llavors F {\displaystyle F} té moment de 2n. ordre que val
E [ F 2 ] = ν 2 2 ν 1 2 ( ν 1 + λ ) 2 + 4 λ + 2 ν 1 ( ν 2 2 ) ( ν 2 4 ) . {\displaystyle E[F^{2}]={\frac {\nu _{2}^{2}}{\nu _{1}^{2}}}\,{\frac {(\nu _{1}+\lambda )^{2}+4\lambda +2\nu _{1}}{(\nu _{2}-2)(\nu _{2}-4)}}.}
La variància és
Var ( F ) = 2 ( ν 2 ν 1 ) 2 ( ν 1 + λ ) 2 + ( ν 1 + 2 λ ) ( ν 2 2 ) ( ν 2 2 ) 2 ( ν 2 4 ) . {\displaystyle {\text{Var}}(F)=2{\bigg (}{\frac {\nu _{2}}{\nu _{1}}}{\bigg )}^{2}{\frac {(\nu _{1}+\lambda )^{2}+(\nu _{1}+2\lambda )(\nu _{2}-2)}{(\nu _{2}-2)^{2}(\nu _{2}-4)}}.}

Prova
Amb les notacions que hem introduït al càlcul de la funció de densitat de F {\displaystyle F} , (recordem que Y ν 1 + 2 j χ ν 1 + 2 j 2 {\displaystyle Y_{\nu _{1}+2j}\sim \chi _{\nu _{1}+2j}^{2}} i Y ν 2 χ ν 2 2 {\displaystyle Y'_{\nu _{2}}\sim \chi _{\nu _{2}}^{2}} , independents)
E [ F k ] = ( ν 2 ν 1 ) k E [ G k ] = ( ν 2 ν 1 ) k j = 0 p j E [ Y ν 1 + 2 j k ( Y ν 2 ) k ] = ( ν 2 ν 1 ) k j = 0 p j E [ Y ν 1 + 2 j k ] E [ ( Y ν 2 ) k ] = ( ν 2 ν 1 ) k E [ ( Y ν 2 ) k ] j = 0 p j E [ Y ν 1 + 2 j k ] . {\displaystyle {\begin{aligned}E{\big [}F^{k}{\big ]}&={\Big (}{\frac {\nu _{2}}{\nu _{1}}}{\Big )}^{k}E{\big [}G^{k}{\big ]}={\Big (}{\frac {\nu _{2}}{\nu _{1}}}{\Big )}^{k}\sum _{j=0}^{\infty }p_{j}E{\bigg [}{\frac {Y_{\nu _{1}+2j}^{k}}{(Y'_{\nu _{2}})^{k}}}{\bigg ]}={\Big (}{\frac {\nu _{2}}{\nu _{1}}}{\Big )}^{k}\sum _{j=0}^{\infty }p_{j}E{\big [}Y_{\nu _{1}+2j}^{k}{\big ]}\,E{\big [}(Y'_{\nu _{2}})^{-k}{\big ]}\\&={\Big (}{\frac {\nu _{2}}{\nu _{1}}}{\Big )}^{k}E{\big [}(Y'_{\nu _{2}})^{-k}{\big ]}\sum _{j=0}^{\infty }p_{j}E{\big [}Y_{\nu _{1}+2j}^{k}{\big ]}.\end{aligned}}}
Amb els mateixos càlculs que hi a la pàgina de la distribució F {\displaystyle F} ,
E [ ( Y ν 2 ) k ] < k < ν 2 2 , {\displaystyle E{\big [}(Y'_{\nu _{2}})^{-k}{\big ]}<\infty \quad \Longleftrightarrow \quad k<{\frac {\nu _{2}}{2}},}
i quan k < ν 2 / 2 {\displaystyle k<\nu _{2}/2} ,
E [ ( Y ν 2 ) k ] = Γ ( ν 2 2 k ) 2 k Γ ( ν 2 2 ) . {\displaystyle E{\big [}(Y'_{\nu _{2}})^{-k}{\big ]}={\frac {\Gamma {\big (}{\frac {\nu _{2}}{2}}-k{\big )}}{2^{k}\,\Gamma {\big (}{\frac {\nu _{2}}{2}}{\big )}}}.}
D'altra banda, el moment d'ordre k {\displaystyle k} d'una distribució χ ν 1 + 2 j 2 {\displaystyle \chi _{\nu _{1}+2j}^{2}} és
E [ Y ν 1 + 2 j k ] = 2 k Γ ( ν 1 2 + j + k ) Γ ( ν 1 2 + j ) . {\displaystyle E{\big [}Y_{\nu _{1}+2j}^{k}{\big ]}={\frac {2^{k}\,\Gamma {\big (}{\frac {\nu _{1}}{2}}+j+k{\big )}}{\Gamma {\big (}{\frac {\nu _{1}}{2}}+j{\big )}}}.}

Referències

  1. «Lecture 13: Noncentral χ2-, t-, and F-distributions» (en anglès). https://pages.stat.wisc.edu.+[Consulta: 8 juliol 2023].
  2. «Noncentral F Distribution | Real Statistics Using Excel» (en anglès). https://real-statistics.com.+[Consulta: 8 juliol 2023].
  3. 3,0 3,1 Johnson, Norman L.; Kotz, Samuel; Balakrishnan, Narayanaswamy. «Chap. 30». A: Continuous univariate distributions. 2. 2. ed. Nova York: Wiley, 1995. ISBN 978-0-471-58494-0. 
  4. Weisstein, Eric W. «Noncentral F-Distribution» (en anglès). https://mathworld.wolfram.com.+[Consulta: 8 juliol 2023].
  5. S. Kay, Fundamentals of Statistical Signal Processing: Detection Theory, (New Jersey: Prentice Hall, 1998), p. 29.
  • Vegeu aquesta plantilla
Distribucions discretes
amb suport finit
Distribucions discretes
amb suport infinit
Distribucions contínues
suportades sobre un interval acotat
Distribucions contínues
suportades sobre un interval semi-infinit
Distribucions contínues
suportades en tota la recta real
Distribucions contínues
amb el suport de varis tipus
Barreja de distribució variable-contínua
Distribució conjunta
Discreta
Ewens
Multinomial
Multinomial de Dirichlet
Multinomial negativa
Contínua
Dirichlet
Dirichlet generalitzada
Estable multivariant
Gamma normal
Gamma normal inversa
Normal multivariable
t multivariable
Matriu de valor
Matriu gamma
Matriu gamma inversa
Matriu normal
Normal de Wishart
Normal de Wishart inversa
t matriu
Wishart
Wishart inversa
Direccionals
Univariada (circular)
Asimètrica de Laplace envoltada
Cauchy envoltada
Exponencial envoltada
Lévy envoltada
Normal envoltada
Circular uniforme
Univariada de von Mises
Bivariada (esfèrica)
Kent
Bivariada (toroidal)
Bivariada de von Mises
Multivariada
von Mises-Fisher
Bingham
Degenerada i singular
Degenerada
Delta de Dirac
Singular
Cantor
Famílies